Prospe Beach: sorra, aigua i xarxa

La sorra torna a la platja urbana del barri barceloní de la Prosperitat després de la seva absència durant el mandat de Trias. Enguany, se celebra la 21a edició d’una activitat que aplega el veïnat al voltant d’una plaça ubicada al cor del barri

La plaça dedicada a l’anarquista Ángel Pestaña és un exemple del que significa el teixit associatiu i de lluita del barri barceloní de la Prosperitat. Durant els anys 70, un constructor va començar una promoció de pisos a l’indret que es coneixia com el pla de Santa Engràcia. Les obres mai no es van acabar: l’empresari va estafar les famílies del barri i va fugir amb els diners. Entre les cases a mig construir, es va aixecar un camp de barraques. Durant els anys posteriors, la lluita veïnal va exigir cases dignes per a les barraquistes, primer, i un casal de barri i una zona verda més tard. La plaça es va inaugurar el 1986 i el casal de barri, uns anys més tard. Cada juliol des de fa 21 anys, el veïnat converteix l’espai en una platja improvisada a tocar de la serra de Collserola: és el que, des de 1995, es coneix com el Prospe Beach.

Els partits de vòlei platja són constants a una plaça Ángel Pestaña convertida en punt de trobada i oci veïnal / VICTOR SERRI
Els partits de vòlei platja són constants a una plaça Ángel Pestaña convertida en punt de trobada i oci veïnal / VICTOR SERRI

 

“El Prospe Beach comença amb la idea de facilitar l’acollida als nens i nenes sahrauís que arribaven per passar l’estiu amb algunes famílies del barri”, comenta Carlos Gómez, conegut com a Competi, que forma part de la comissió que organitza l’esdeveniment. Juntament amb altres membres, Gómez ens explica el projecte a la terrassa del Casal de Barri de la Prosperitat. A pocs metres, el casal d’estiu de la Guineueta gaudeix de les cinc pistes de vòlei platja i de la font de plaça, alliberada de la funció estètica per convertir-se en camp de joc per la canalla del districte de Nou Barris. “Els nanos d’aquí sempre estan al carrer perquè, a les cases, tampoc s’hi pot estar gaire amb aquesta calor. Aquesta iniciativa permet que molts d’ells puguin gaudir d’un estiueig digne al barri, sense haver de desplaçar-se ni gastar diners, perquè la majoria són famílies humils”, explica Helena Ojeda, membre de la comissió i tècnica del Casal de Barri de La Prosperitat.

Una plaça, un model

Com explica Ojeda, “la Prospe és un barri amb una situació complexa, autoorganitzat, perifèric i on rarament arriben les polítiques públiques de la ciutat”. “Quan s’intenten expropiacions per part de l’Ajuntament, dels mercats o de qui sigui, esclata la guerra. La resposta sempre s’organitza de manera comunitària. Ens ajuntem i decidim entre totes com respondrem. És un barri molt intergeneracional i molt interseccional i això és una riquesa. En altres llocs, la gent s’organitza més en relació amb les seves afinitats polítiques. Aquí, la lluita és molt més diversa, especialment pel que fa a l’edat”, afegeix.

Enguany, l’activitat s’ha pogut tornar a celebrar amb sorra / V.S.
Enguany, l’activitat s’ha pogut tornar a celebrar amb sorra / V.S.

 

La comissió encarregada del Prospe Beach està formada pel Casal de Barri i el Casal de Joves, a més d’algunes persones que hi participen a títol individual. El Casal de Barri és el centre d’operacions i el seu funcionament ajuda a entendre com s’organitza el barri. A diferència d’altres districtes de Barcelona, a la Prospe, els equipaments públics compten amb equips directius no remunerats, formats per gent del veïnat que desenvolupa aquestes tasques sense rebre remuneracions econòmiques. Des de les àrees tècniques tenen clar per a qui treballen: “Sé que he de treballar per a les veïnes, encara que rebi un salari de l’Ajuntament”, afirma Ojeda.

Aquest projecte va néixer l’any 1995 per facilitar l’acollida de canalla sahrauí i s’ha consolidat com una via de cohesió del veïnat a través d’un ús original de l’espai públic

El model d’organització del Prospe Beach és el mateix que s’utilitza pels altres esdeveniments que celebra el veïnat durant l’any, com les festes del barri o el San Xibeco, unes jornades festives en honor a aquest particular sant etílic.”Hi ha una comissió central en què participen totes les penyes –grups d’amics– i, des d’allà, s’organitzen les festes de tot el barri. No és com a altres llocs on cada carrer fa la seva. El Prospe Beach també s’organitza entre totes”. Les paraules d’Ojeda es poden comprovar in situ: mentre conversem amb ella i amb la resta de la comissió, moltes veïnes s’hi acosten per parlar de temes relacionats amb l’espai de sorra.

"La iniciativa permet que molts nanos d’aquí puguin gaudir d’un estiueig digne", explica Helena Ojeda, membre de la comissió d’organització i del Casal de Barri

“El Prospe Beach és un símbol de regeneració i n’estem molt orgullosos”, comenta Competi. I n’extreu conclusions que van més enllà de l’esdeveniment: “El model de vida que fa possibles esdeveniments com el Prospe Beach és el que fa que la gent, quan creix, no abandoni el barri, sinó que s’hi quedi a viure. És una diferència respecte a altres barris populars”.

La relació amb el consistori

“L’Ajuntament sempre s’ha encarregat de portar la sorra. És l’únic que feien i que fan, tota la resta està en mans del veïnat. Vam tenir una etapa dolça amb els socialistes i els temps de bonança, però, amb les retallades, cada cop era més difícil convèncer l’Ajuntament que portés la sorra fins aquí”, explica Santi Ávila, un dels membres més històrics de la comissió organitzadora. Amb l’arribada de Xavier Trias, el govern municipal va deixar d’aportar la sorra. “El primer any, vam escriure un manifest i vam llançar una campanya contra l’Ajuntament. Vam fer una culada col·lectiva –amb tota la gent que participava en el campionat de vòlei– contra la regidora d’Unió al barri, Irma Rognoni”, explica Ojeda. Ávila afegeix: “Vam continuar amb el Prospe Ciment com a reivindicació. Vam ocupar la plaça tot el mes de juliol sense permís i vam continuar jugant a vòlei”.

Protesta pel rebuig municipal a subministrar sorra pel Prospe Beach el 2012 /JOAN MARTINEZ SERRES
Protesta pel rebuig municipal a subministrar sorra pel Prospe Beach el 2012 /JOAN MARTINEZ SERRES

 

La resposta del govern de CiU no es va fer esperar. “Van arribar a dir que no traurien menjar a un nen per posar sorra en una plaça. Aquesta va ser la gran frase d’Unió. Tenien tot el barri cabrejat. Veien el camp de sorra com un capritx nostre”, recorda Ojeda. Ávila va un pas més enllà: “Als polítics, els molesta molt perquè no ho organitzen ells. Estem cansats de reunions polítiques, fa 21 anys que expliquem el mateix i ningú no ho entén. Nosaltres venim aquí a treballar gratis pel barri i ens és igual el que diguin les institucions. Aquesta és una plaça de merda de ciment que ens han fet aquí al barri. Els nens no pagaran vint euros al dia per anar a Can Dragó i per això els muntem un espai aquí. Ja no podem donar més explicacions de per què un nen es fica a la font. Si es fica a la font és perquè té calor. Que haguessin fet una plaça més digna, amb arbres i sorra!”, conclou el veí.

 

----------------------------
No es Malibú, és la Prospe

/VICTOR SERRI
/VICTOR SERRI

 

Para-sols, vestits de bany, xarxes de vòlei platja i barbacoes. Podria ser Copacabana, però és la Prospe. El dissabte 9 de juliol es va celebrar el campionat d’equips mixtes de quatre participants a les cinc pistes de vòlei platja de la plaça Ángel Pestaña. 96 equips van participar a la jornada, que va començar a les vuit del matí i va acabar ben entrada la matinada. “Hi ha una trentena de penyes al barri i cadascuna munta un equip. Ara, s’han anat fent altres equips, alguns també de fora, que volen jugar. S’ha anat creant una cultureta de vòlei al veïnat. No és superprofessional, però ho passem molt bé”, explica Carlos Gómez, Competi, membre de l’organització.

Segons Santi Ávila, membre de la comissió del Prospe Beach, aquesta activitat molesta els polítics "perquè no ho organitzen ells; estem cansats de reunions"

El vòlei és l’activitat més visible que es desenvolupa a la plaça Ángel Pestaña durant el juliol, però no és l’única. Durant els dies de la setmana, al matí, els casals d’estiu del districte i d’altres barris de Barcelona fan ús de l’espai. Ojeda explica que, durant aquests dies, “entre 650 o 700 nens i nenes passaran pels casals d’estiu”. Les tardes de sorra són obertes a la mainada del barri perquè pugui gaudir de l’espai, especialment de la font, un dels espais més cotitzats de la plaça durant tot el mes. A la nit, es projecten pel·lícules a la façana del Casal de Barri, a tocar de la sorra, “en què participen al voltant de 50 persones per sessió”. Abans de cada projecció, es projecta un film de Solo para Cortos, un festival de curtmetratges que es fa al barri. També es fan altres activitats impulsades pel veïnat, com un concurs de menjar síndries i un concurs de xulo de platja: “Aquest últim és molt controvertit, no s’accepten tauletes de xocolata”, comenta tot rient Ojeda. En qualsevol cas, l’espai s’utilitza més enllà de les activitats programades, com explica Competi: “Durant tot el dia es fa ús de la plaça. A la nit, la gent jove es reuneix al voltant de les pistes i s’hi organitzen partits fins ben entrada la matinada”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: