Drets

Per què continua la vaga de metro a Barcelona?

La plantilla reclama reduir els contractes temporals i aturar i revertir les externalitzacions. Com a teló de fons, hi ha l'opacitat que envolta el col·lectiu Direcció i Tècnics, més de 500 persones fora de conveni
Pau Fabregat
29/05/2017

És el cinquè dilluns que es repeteixen les imatges d'aglomeracions a les andanes de metro en hora punta. La plantilla de metro de Barcelona va decidir fer vaga de forma indefinida un cop a la setmana per aconseguir un nou conveni que reverteixi les externalitzacions i redueixi la precarietat. Des del 2011, a través de dues pròrrogues, han estat sense cap text que reguli les condicions de treball i, per tant, amb el sou congelat. Ara, ja fa pràcticament un any i mig que negocien, però de moment, malgrat haver celebrat prop d'una setantena de reunions, no s'ha arribat a bon port. Des dels sindicats del comitè d'empresa consideren que les negociacions estan enquistades i, en canvi, des de l'Ajuntament de Barcelona, la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat Mercedes Vidal va assegurar que la vaga no tenia raó de ser perquè les negociacions avançaven.

Quan parlen de precarietat, des del comitè de vaga es refereixen a la retallada de personal dels darrers anys que, asseguren, malmet l'atenció pública. Tot i que, segons dades de l'empresa, el 2016 respecte l'any anterior van incrementar en dotze les treballadores de metro, la tendència des del 2010, quan hi havia 3.764 persones en plantilla, ha estat clarament decreixent. Per altra banda, afegeix Toni Edo, delegat de CGT, el sindicat majoritari a Metro, cal fixar-se en el volum de contractes a temps parcial. Segons dades del mateix sindicat, el 2014 encara hi havia 1.036 persones a temps parcial i l’empresa apunta un 25% de contractes a temps parcial.

Segons dades del mateix sindicat, el 2014 encara hi havia 1.036 persones a temps parcial i l’empresa apunta un 25% de contractes a temps parcial

Si bé és cert que el juliol, el comitè va aconseguir arrencar el compromís de realitzar cent ampliacions de contracte, que l’empresa assegura que ja s’han efectuat, la CGT denuncia que a partir del mes de gener van deixar d'ampliar jornades laborals per substituir les prejubilacions, tal i com s'havia acordat. Aquesta és una de les raons perquè la plantilla virés 180 graus la seva decisió del mes d’octubre de no anar a la vaga. Des de TMB s’escuden en el fet que el volum de contractació en el sector públic està limitat pel topall de l’1%, establert als Pressupostos Generals de l’Estat. En aquest sentit, l’advocada de la CGT, Teresa Blasi, recorda que tota la plantilla fora de conveni, on s’inclouen càrrecs directius amb sous que en molts casos superen els 100.000 euros anuals, també engreixen el percentatge del pressupost destinat a massa salarial.

Manifestació de la plantilla de Metro el febrer 2016 / Anna Celma


 

1,7 milions d'euros per a Cobra

D’incompliments, denuncia el comitè de vaga, n’hi ha d’altres. Edo afegeix que tampoc es respecten acords anteriors, com el temps de conducció dels agents o una formació adequada. Però un front de lluita essencial és revertir les externalitzacions. Fa anys que es privatitzen serveis de metro, però Ángel González, qui fa 25 anys que treballa al metro i ara està sindicat a Solidaridad Obrera, recorda que amb l’arribada de Marc Grau com a director el 2015, es van intensificar.

Tot i que l’empresa ha presentat un pla d’internalitzacions, el passat mes de maig va adjudicar el manteniment de la catenària a l’empresa Cobra Instalaciones y Servicios

Tot i que l’empresa ha presentat un pla d’internalitzacions durant la mediació, el passat mes de maig va adjudicar el manteniment de la catenària de diverses línies de metros, cotxeres i apartadors a l’empresa Cobra Instalaciones y Servicios, per 1,7 milions d’euros sense iva. González recorda que ja hi ha una màquina per fer la tasca i personal per fer-la. Altres serveis com la neteja o la seguretat privada, també estan externalitzats. De fet, a través d'un vídeo, la mateixa CGT, fa la comparativa entre dues màquines del departament de vies: una amoladora de COMSA i una esmeriladora de TMB “que provoca molta menys pols en suspensió i acabats de qualitat”. Ara mateix, insisteix González, "ja no lluitem per una pujada salarial, sinó sobretot, perquè Metro no acabi sent una empresa privada; estem lluitant per un servei públic".
 

El 10% de la plantilla a l'ombra

Des del 2010, la CGT lluita per acabar amb l'opacitat que envolta el col·lectiu Direcció i Tècnics (DIT). Inclou 530 persones dins l'empresa TMB -autobús i metro-, que estan fora de conveni i representen vora un 10% de tota la plantilla. Ara, l'empresa assegura que, arran de la sentència de 2015, ha incorporat part del personal de Metro a conveni i en el conjunt de TMB en queden 275. La batalla continua als tribunals. De moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la mesura cautelar que impedia a l'empresa l'entrega de dades de personal fora de conveni, tal com li va exigir la comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP) per primera vegada al juliol de 2016, arran d'una sol·licitud del periodista de Catalunya Plural Arturo Puente.

Tot i que hi ha una sentència ferma que obliga l'empresa a integrar els DIT a conveni i notificar el llistat al Comitè d'Empresa, de moment, l'únic que es va fer públic l'estiu del 2016, és el llistat de càrrecs i remuneracions del Consell de Direcció de TMB, 21 persones que perceben un sou mitjà de prop de 115.000 euros bruts anuals.

Malgrat una sentència que obliga l'empresa a integrar els DIT a conveni i notificar el llistat al Comitè d'Empresa, de moment, l'únic que s'ha fet públic és el llistat de 21 càrrecs del Consell de Direcció de TMB

A més, la plantilla ha denunciat davant del jutjat social número 19 de Barcelona, a data de 16 de març del 2017, la proposta que l'empresa va portar al jutjat sobre la integració del personal DIT dins l'estructura del conveni col·lectiu. Per a la part demandant, la proposta, que no s'ha negociat, no fixa una data a partir de la qual el personal estarà efectivament integrat i alhora, “pretén la seva integració formal però mantenint mecanismes per consolidar i fer més grans les diferències entre uns treballadors i uns altres amb total opacitat pels seus representants”. Es refereixen al fet que l'empresa vol crear dos complement salarials en el procés d'integració.

Una altra circumstància anòmala és que actualment el personal Directiu i Tècnic, tot i estar fora de conveni, participa en les eleccions sindicals, el resultat de les quals determina la composició de la representació social a la taula negociadora del conveni col·lectiu. “Tenen un pes rellevant en la negociació d'un conveni que no els afecta”, resumeix la lletrada Teresa Blasi.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: