Què és per a tu el tràfic de persones?

Molts dels estereotips existents al voltant d’aquesta realitat actuen contra les persones explotades. L’autora qüestiona les relacions entre la definició més genèrica de tràfic de persones, l’explotació sexual i el tràfic de migrants

/ZULEMA GALEANO I SR. PLÁSTIKO

 

Si sents dir tràfic d’éssers humans, a què ho associes? Potser al tràfic amb fins d’explotació sexual, prostitució, dones sense recursos, estrès posttraumàtic... Si és així, és probable que sigui perquè els mitjans de comunicació i l’acadèmia vinculen contínuament aquests conceptes al tràfic de persones. No obstant això, el tràfic d’éssers humans és un fenomen molt més ampli. Es podria resumir dient que és l’explotació d’una persona per al benefici econòmic d’una altra quan aquesta relació vulnera els drets humans. Però, quins perills suposa pensar el tràfic d’una manera tan global? Què podríem reivindicar amb aquesta definició? Potser podríem arribar a replantejar-nos què suposen les guàrdies de 24 hores en el món de la medicina, què significa una beca de pràctiques o el concepte de mestressa de casa i la desaparició normalitzada de les hores extres remunerades.

Reduir el tràfic de persones al seu vessant sexual és discriminatori per a la gent que n’ha patit d’altres tipus i també pot resultar contraproduent i perjudicial

D’altra banda, reduir el tràfic d’éssers humans al seu vessant sexual, a més de discriminatori per a les que han patit altres tipus de tràfic, pot resultar perjudicial per a les mateixes beneficiàries (víctimes) del sistema que les protegeix (explota). Si bé és cert que les activistes i els lobbies feministes han aconseguit convertir el tràfic en una qüestió de gènere (que ho és) i modificar l’estatus de persona il·legal pel de víctima, l’assumpció descontextualitzada i continuada d’aquests preceptes resulta perjudicial. És cert que l’explotació és una qüestió vinculada al gènere femení de manera estructural, però no només en el terreny de l’explotació sexual. A més, qui sobreviu al tràfic no ha de ser criminalitzat per cap tipus de delicte associat al seu règim d’explotació. I l’ús continuat de la paraula víctima per referir-se a elles és contraproduent: identificar-se com a tal pot conduir a ser-ho.

La retòrica de la vulnerabilitat

És important remarcar l’estatus temporal i parcial de víctima. Tothom és víctima en algun aspecte de la seva vida, però també és més que això. En el cas d’aquest col·lectiu, sembla que no sigui així. Els articles acadèmics i divulgatius que tracten del tema se centren en els danys psicològics prediagnosticats. Remarco el pre: per a qualsevol altre ésser humà, s’han d’esperar sis mesos abans d’elaborar un diagnòstic, però, amb elles, no es fa. A més, quan es fa referència a les supervivents, apareix la paraula rescat amb una assiduïtat perillosa. Tampoc se sol explicar que, quan es parla de rescat, ens referim a l’explotació judicial per a fins lucratius no destinats a elles: els seus coneixements són emprats per capturar màfies que estafen els estats. En el cas d’Espanya, els beneficis econòmics que s’obtenen amb la seva captura no beneficien directament les extorsionades.

És cert que aquesta realitat és una qüestió vinculada al gènere femení de manera estructural, però no solament ho és en el terreny de l’explotació sexual

Malgrat les fortaleses que mostren pel fet de sobreviure als diferents tipus de violència a què són exposades, aquestes persones són encasellades com a vulnerables. Considerar-les éssers febles ens pot col·locar falsament en un estatus superior i ens pot fer creure que qualsevol inversió que fem per beneficiar-les és simple caritat. Aquesta actitud ens porta a perdre un capital humà, amb uns recursos de supervivència extraordinaris, que podria ajudar-nos a evitar la crisi social i econòmica a la qual ens continuem endinsant.

Estereotips i temors ocults

Pel que fa a l’assumpció del tràfic com una problemàtica de gènere, la vinculació constant de dones-víctimes-vulnerables alimenta el vessant biologista que considera l’existència d’un sexe feble. D’altra banda, el fet que els mitjans plasmin gairebé exclusivament l’explotació sexual de dones no només reafirma el que he esmentat anteriorment, sinó que ens instrueix una mica més en diferenciacions de gènere. D’aquesta manera, els conceptes s’ancoren: dona-víctima-vulnerable-asexual i home-poder-diners-sexuat.

Resulta obvi pensar que, si una dona practica relacions sexuals amb molts homes als quals no desitja, ens trobem davant d’una situació d’explotació. És tan obvi que podem oblidar-nos de tenir en compte el consentiment o els drets de la dona implicada. No obstant això, diàriament, veiem dones que treballen en l’àmbit domèstic i fins i tot viuen internes en una casa, sense temps lliure o privacitat. Sembla que això no altera cap estructura tradicional social i, per tant, allunyem aquesta realitat de la noció de tràfic. Fem el mateix quan veiem un home que treballa el camp per poc més que un àpat diari. Això no desestructura els nostres esquemes cognitius. Podem pensar que ho fan perquè la seva naturalesa els ho demana, fins i tot es pot idealitzar com n’és, de bonic, viure sense recursos. Veure’ls és gairebé una font d’inspiració i no de desestabilització.

És probable que ens centrem amb tant furor en el tràfic de dones amb fins d’explotació sexual pel temor ocult (o explícit) de la sexualitat femenina

És probable que ens centrem amb tant furor en el tràfic de dones amb fins d’explotació sexual pel temor ocult (o explícit) a la sexualitat femenina. Es vincula la dona bona a la virginitat i, per tant, les que es troben en aquest àmbit sembla que han de ser rescatades amb més rapidesa, ja que la seva explotació les desvincula de la seva essència, les fa dolentes i perilloses. És curiós veure reportatges sobre tràfic sexual en què només es mostren les dones que han estat enganyades. Sembla que el delicte és menor si es mostren les que ja sabien que exercirien la prostitució.

Vinculacions i prejudicis

Per què estem cecs davant d’aquest fenomen? És probable que el factor de la llunyania hi jugui un paper important. Quan les atrocitats succeeixen al que qualifiquem de tercer món (com si hi hagués diversos mons), a l’Àfrica (aquest gran país) o a qualsevol lloc que no sigui Veneçuela, no som conscients del factor humà que ens vincula. Això és natural, es coneix i es fa servir per evitar responsabilitats polítiques.

D’altra banda, diferenciar el tràfic de persones (que implica explotació) del tràfic de migrants (limitat al fet migratori) és la cirereta del pastís de la deshumanització. El Protocol de Palerm va distingir entre ambdós termes i va ser l’eina pionera per victimitzar qui sobreviu al tràfic de persones. Cal agrair els drets que va recollir, però va ser a canvi d’un xantatge: vincular les paraules persona il·legal. Aquest protocol ve a dir-nos que migrar sense permís és il·legal, però migrar sense permís mostrant explotació i oferint declaració és legal temporalment. A la pràctica, el concepte és un embolic i acaba implicant que tothom és il·legal llevat que es digui el contrari.

D’altra banda, diferenciar el tràfic de persones (que implica explotació) del tràfic de migrants (limitat al fet migratori) culmina un procés de deshumanització

Quan vinculem el tràfic de persones a la migració (tràfic de migrants), facilitem l’absència de reivindicacions socials perquè creiem que qui sobreviu al tràfic és una víctima feble i inútil i perquè la culpabilitzem del seu procés migratori. Considerem la migració com un acte unidireccional, creiem que vénen perquè volen. Explotem els seus països, devaluem el seu treball i els imposem condicions socials insuportables i, després, pensem que vénen pel seu esperit aventurer. Actuem així perquè això no passa aquí sinó allà, molt lluny. I, quan vénen, els continuem imposant les mateixes condicions laborals perquè són ells i no nosaltres. No ens adonem que la unidireccionalitat és fictícia, que som part del mateix procés migratori i que la nostra situació política i social està impregnada de la dinàmica de devaluació i desidentificació que promovem.

Amb aquesta reflexió, no he volgut frivolitzar ni obviar que hi ha unes vulneracions de drets humans més dramàtiques que d’altres. Però els casos de tràfic que es mostren actualment als mitjans no són més que la punta de l’iceberg. Aquests casos són sostinguts per uns tractats internacionals racistes, unes polítiques d’immigració que violen els drets humans, la inexistència de drets laborals, una legislació masclista i unes polítiques de comerç abusives. Si no lluitem contra això, no acabarem amb la base que sustenta el tràfic de persones. I ara, què és per a tu el tràfic de persones?

 

*Elena del Barrio Álvarez és psicòloga i tècnica d’investigació del CSIC (Incipit)

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: