Internacional

Què significa ser una persona negra als Estats Units?

La violència policial contra la població negra és un dels temes d'Internacional de l'edició 378 de la 'Directa'. Les morts de Michael Brown i Eric Garner han tornat a mobilitzar la comunitat afroamericana, que reclama el final de l’estigmatització
Terrance Franklin va ser assassinat per la policia de Minneapolis el 10 de maig de 2013. Unes 100 persones van marxar a través de Minneapolis per exigir una investigació independent.
Fibonacci Blue

“Ens pensem que vivim en una societat racialment cega. Que hem superat el racisme. Però jo sóc negre i he tingut una experiència diferent.” Així se sent Devonté Jackson, estudiant de la Universitat de Califòrnia, Berkeley (UCB), membre de la Black Student Union (Associació Estudiantil Negra) i organitzador de l’àrea de la Badia de San Francisco per l’organització Black Alliance for Justice Immigration (Aliança Negra per una Immigració Justa).

Un infant afroamericà sap que als deu anys la seva mare l’agafarà un dia per parlar de temes vitals. Com la conversa que es manté a l’adolescència sobre drogues i sexe, però aquest cop serà un sermó sobre com ha de vestir, parlar, actuar, i comportar-se. S’anomena The Talk (La Conversa).

El racisme també es manté en la majoria de les institucions nord-americanes. A la mateixa Universitat de Berkeley, pedestal del liberalisme als EUA, només un 4% de l’alumnat és afroamericà. “Es pensen que no som prou intel·ligents. Ens associen als esports”, comenta Devonté. “A més, els nostres estudis, els graus en Religió i Cultura Afroamericana, són constantment atacats”, afegeix.

El racisme també es manté en la majoria de les institucions nord-americanes. A la mateixa Universitat de Berkeley, pedestal del liberalisme als EUA, només un 4% de l’alumnat és afroamericà

No obstant això, la diferència vital es troba en l’extrema desigualtat en què viu la comunitat negra respecte de la comunitat blanca. Avui en dia, “encara en molts casos les persones negres ens trobem en inferioritat de condicions”, diu Destiny Iwuoma, membre de la BSU i representant estudiantil a l’ASUC (Associació Estudiantil de la Universitat de Califòrnia). “Vivim en els marges de la societat”, diu Devonté. “Jo vaig anar a l’institut St. Lorenzo, on la majoria de l’alumnat era de color –ell mateix ho diu així, i segurament es refereix a tant afroamericans com a hispans. A deu minuts de la nostra escola, hi havia un institut per famílies blanques, i les qualificacions eren més altes”. “La comunitat negra es troba a la cua de totes les disparitats que et pots imaginar”, conclou Alicia Garza, activista afroamericana.

Aquestes diferències econòmiques entre races és el que s’anomena white priviledge (el privilegi blanc), i prové d’un llegat esclavista del qual Estats Units no se’n desfarà fàcilment. “Mylo, un amic meu de la BSU, va dir que Michael Brown va morir fa 400 anys”, comenta Destiny. “El primer que s’ha de fer és reconèixer aquest llegat”, afegeix.

La comunitat negra porta des de llavors lluitant pels seus drets. “Però encara no ens hem integrat amb tota la nostra dignitat”, comenta Destiny. “Perquè hem de cridar que les vides dels negres comptin? Doncs perquè a la Constitució nord-americana encara hem d’afegir a través d’esmenes que, al cap i a la fi, les persones negres són éssers humans. Al cap i a la fi!”, reacciona Destiny emocionat.

El moviment #BlackLivesMatter prové d’aquesta idea: “pretén re-humanitzar la població negra en un món que ens ha deshumanitzat”, comenta una de les cofundadores del moviment, Alicia Garza, juntament amb Patrisse Cullors i Opal Tometi. El missatge que vol promoure és que la vida de totes les negres comptin. No només dels homes, sinó també de totes aquelles persones que s’han quedat en els marges de la societat: dones negres, negres transsexuals, negres homosexuals, negres empresonades, negres immigrants, negres pobres, negres discapacitades.

 

Solidaritat amb Michael Brown a Minneapolis en resposta a la decisió del jurat de Furguson / Fibonacci Blue

 

#BlackLivesMatter va néixer com un hashtag després que George Zimmerman quedés en llibertat sense càrrecs per la mort de Trayvon Martin, un jove de 17 anys, negre, que passejava per un barri de Sanford, Florida, i venia de comprar caramels quan Zimmerman el va assassinar. En els últims mesos aquell barri havia patit molts robatoris. El hashtag es va portar de les xarxes socials al carrer i va guanyar popularitat durant la marxa a Ferguson que es va organitzar per la mort de Michael Brown. “Poc després, la gent va començar a utilitzar #BlackLivesMatter com a eslògan”, explica Garza.

Però com és que aquest moviment ha ressorgit ara? “La gent està cansada i farta d’estar cansada i farta”, sentencia l’activista. “Aquest moviment era necessari a nivell nacional per salvar les nostres vides”, afegeix. Tal i com el professor de criminologia i justícia penal de la Northern Arizona University, Luis A. Fernandez, analitza en el programa de ràdio Against The Grain, a Ferguson hi havia dues generacions en lluita. La generació dels drets civils i la generació que ha vist que res ha canviat. “Són persones que no tenen una altra opció”, comenta.

La responsabilitat dels blancs

“El privilegi blanc és real, viu, i forma part de la nostra societat. Si no estàs fent res al respecte, ets part del problema”. Això és el que creu Destiny, i la majoria d’activistes negres concorden que el paper de la comunitat blanca és essencial. Com va dir Malcolm X en un dels seus discursos: “El problema no està en la comunitat negra. El racisme es troba entre la comunitat blanca, i allà és on s’ha de començar a combatre”.

El primer de tot és educar-se, entendre què significa el privilegi dels blancs i com es manifesta. Destiny ens recomana l’article White Priviledge: Unpacking the Invisible Backpack (Privilegi blanc: desmuntant la maleta invisible), de Peggy McIntosh. Després, escoltar la comunitat negra. Per exemple, seguir a persones negres a twitter o llegir la premsa afroamericana. “Així entendràs de què parlem, entendràs què se sent, i t’adonaràs de lo diferent que és la nostra vida respecte la teva”, explica Destiny.

"Veig la lluita de les meves companyes negres molt similar a l’opressió que he patit com a lesbiana"

Emily Gillespie és una estudiant de la Universitat de Berkeley, blanca, implicada en el reconeixement dels drets de la població afroamericana. “Veig la lluita de les meves companyes negres molt similar a l’opressió que he patit com a lesbiana”, comenta. Emily lidera un programa a la universitat que busca educar els estudiants en justícia social. També participa en l’organització de tallers per ensenyar a combatre el privilegi blanc. “Necessitem pensar en el nostre dia a dia què significa ser blanca, preguntar-nos per la nostra identitat. Hem de desafiar-nos a nosaltres mateixes i a com pensem: com veiem les persones, com ens relacionem, com entenem les qüestions de raça”, explica. En segon lloc, afegeix, “si sents un comentari racista, denuncia’l i pensa en el dany que pot causar aquest tipus de llenguatge”. Finalment, “crea relacions profundes i significatives amb gent que no sigui blanca”, comenta l’Emily. L’Alicia Garza va més enllà i reclama un Pla Nacional per la Justícia Social adreçat a desmantellar el racisme que es troba en tots els aspectes de la vida d’una persona negra: casa, feina, educació, salut, medi ambient, etc.

Ser negra als Estats Units ja no és tan sols una qüestió de raça. És una qüestió d’identitat, d’una comunitat amb una cultura pròpia. “Però perquè hem hagut de passar per aquesta experiència d’identificació pel nostre color de pell?” es pregunta Destiny indignat, i afegeix: “Ens han dit de tot, des de ser l’escòria de la terra fins a esdevenir el president dels Estats Units”.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: