Llibertats

Quinze dies a la presó per negar-se a pagar 60 euros

Maria José Alarcón va ingressar dissabte a la presó de Wad-Ras, condemnada per trencar una de les molles de la porta d'accés al bloc d'infrahabitatges on vivia. Afectada per una estafa empresarial, havia arribat al pis després de perdre la feina
Roda de premsa el passat dilluns 9 d'abril davant de Wad-Ras per denunciar el cas
Victor Serri
13/04/2018

“A Urdangarín i Rato no tenen valor per aturar-los, però a nosaltres sí. Hi ha una justícia per a rics, polítics i banquers i una altra per a pobres”, afirma amb contundència Roberto Martínez a l'exterior de Wad-Ras, l'últim centre penitenciari que resta actiu dins la trama urbana de la ciutat de Barcelona. Al seu interior hi està tancada la seva companya, Maria José Alarcón, que aquest cap de setmana complirà la seva primera setmana de captiveri al presidi del barri del Poblenou.

Alarcón haurà de passar quinze dies a la presó per no tenir recursos econòmics i haver estat condemnada per un delicte lleu de danys

El seu delicte: haver-se negat a pagar els 30 dies de multa amb una quota diària de dos euros que li va imposar Maria Cristina Ferrando Montalva, magistrada del Jutjat d'Instrucció 14 de Barcelona. Tot i haver demostrat la seva insolvència econòmica, la jutgessa ha tirat endavant la mesura substitutòria, un dia de privació de llibertat per cada dues quotes no satisfetes. És a dir, Alarcón haurà de passar quinze dies a la presó per no tenir recursos econòmics i haver estat condemnada per un delicte lleu de danys. Moltes persones s'havien ofert a pagar-li l'import, però segons explica en Roberto, ella ho ha rebutjat “perquè no vol que ningú pagui res a un pocavergonya que l'ha assetjat”.

Els fets es remunten al mes d'agost de l'any 2015, quan la parella portava més de tres anys vivint en un edifici ubicat al carrer Escòcia número 69 del districte de Nou Barris. El seu habitatge tenia 15 m2 pels quals pagaven 450 euros de lloguer amb els rebuts pels subministraments inclosos. Segons el seu relat, un dia de cop i volta van començar a patir talls de llum, fins que van contactar la companyia i es van assabentar que tenien l'electricitat punxada tot i estar –suposadament– pagant un rebut als propietaris, membres d'una mateixa família que no vivia al bloc.

Roberto Martínez a l'exterior de Wad-Ras, l'últim centre penitenciari que resta actiu dins la trama urbana de la ciutat de Barcelona. Actualment hi està tancada la seva companya Maria José Alarcón / Victor Serri

 

A partir d'aquell moment, la relació entre tots dos i un dels copropietaris es va tensar degut a la situació de precarietat que havien de suportar. Segons va fer constar un dels propietaris, Alejandro Serra Giménez, a la denúncia davant dels Mossos que ha portat Alarcón a la presó, “a causa de la mala convivència vam decidir posar càmeres de videovigilància en zones comunes”. En total, la propietat va instal·lar nou càmeres i quan la parella rebia algú a casa trucaven a la policia per denunciar que hi havia desconeguts a l'immoble. Les imatges enregistrades i una còpia de la factura del manyà per la reparació de la porta d'accés a la finca van fer la resta.

“Està condemnada per trencar d'una portada una dels molles de la porta d'accés a l'edifici, degut a la situació de nervis constants amb la que vivíem”, afirma Martínez. Per aquest motiu, la Maria José Alarcón també hauria de desemborsar 360 euros d'indemnització en concepte de responsabilitat civil i assumir les costes causades durant el procés judicial. De moment, la jutgessa ha decidit no imposar-li el pagament tot i afirmar a l'executòria “si en el futur millorés la seva fortuna, es procedirà en conseqüència”.


Ofegats per estafadors

El calvari de Maria José Alarcón va començar ara fa set anys. Ella és la principal querellant contra BB Serveis i és membre de la plataforma d'afectats d'aquest entramat empresarial que es dedicava a l'assistència domiciliària de persones dependents i a oferir serveis de geriatria a organismes públics. El passat mes de febrer va presentar, conjuntament amb altres persones, un documental sobre el cas anomenat Pactos de Silencio. Alarcón ha passat els darrers anys lluitant pel dret de les treballadores que –com ella– van veure's obligades a deixar els seus llocs de treball degut a un ERE il·legal que es va produir l'any 2012, quan els empresaris van desaparèixer després de que algunes ja portessin mesos sense cobrar els seus salaris.

El calvari de Maria José Alarcón va començar ara fa set anys. Ella és la principal querellant contra BB Serveis i és membre de la plataforma d'afectats d'aquest entramat empresarial

En total, l'entramat posseïa una norantena de licitacions a tot l'Estat (moltes d'elles a Catalunya), comptava amb una plantilla d'entre 2.000 i 4.000 treballadores i tenia al seu càrrec 120.000 persones dependents, que van ser abandonades de la nit al dia sense cap explicació ni indemnització. Quatre anys després, la Guàrdia Civil va llençar l'anomenada Operació Halley a Barcelona, procedint a la detenció de cinc persones per la presumpte comissió de delictes contra el dret dels treballadors, apropiació indeguda, alçament de béns i delicte societari, amb una estimació de 34 milions d'euros de deutes acumulats. Tanmateix, a hores d'ara, els responsables estan en llibertat amb càrrecs i el cas encara no ha arribat a judici gairebé dos anys i mig després, en els quals es va decretar el secret de sumari i va ser categoritzat com a “causa complexa”.

Fruit del seu acomiadament sobtat, la Maria José Alarcón i el Roberto Martínez van deixar de pagar el lloguer del pis de Castelldefels on residien i es van veure abocats a cercar un habitatge assequible per no quedar-se al carrer. Així va ser com van arribar a l'infrahabitatge de Nou Barris, una casa unifamiliar que els propietaris van dividir il·legalment en deu micropisos i van llogar amb contractes falsos. El seu estava ubicat al terrat de l'immoble i el gestionava una immobiliària, però per la seva sorpresa, el dia que van voler empadronar-se, no ho van poder fer perquè no comptava amb cèl·lula d'habitabilitat.

Roberto Martínez va denunciar la situació companyat d'una quinzena de persones vinculades a moviments socials com la PAHC de Badalona, la Marea Blanca, els Estibadors de Barcelona i la Marea Pensionista / Victor Serri

 

Després dels talls de llum i de sentir-se víctimes de mobbing immobiliari, van decidir acudir a una Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, visita a partir de la qual la Unitat d'Exclusió Residencial va enviar uns inspectors municipals a l'immoble i van concloure que els habitatges no complien la normativa vigent ni les mínimes condicions per viure-hi. Va ser en aquest lapse de temps quan es van produir els fets que han portat Alarcón a la presó.

Posteriorment, l'Ajuntament va decidir iniciar els tràmits per clausurar aquests habitatges, va obrir un procés sancionador que hauria de comportar el pagament per part dels propietaris d'una multa de 900.000 euros i va reubicar unitats familiars com la d'Alarcón i Martínez –que portaven cin anys vivint-hi– en pisos de lloguer social, on actualment resideixen, després d'un període de transició on se'ls va costejar l'estància en un hostal. Tanmateix, la Directa ha pogut comprovar que a dia d'avui torna a haver-hi gent vivint a l'immoble i no té constància que s'hagi fet efectiu el pagament de la sanció.

El passat dilluns, Roberto Martínez mirava els murs de Wad-Ras amb indignació, acompanyat d'una quinzena de persones vinculades a moviments socials com la PAHC de Badalona, la Marea Blanca, els Estibadors de Barcelona i la Marea Pensionista. Entre les solidàries també es trobaven representants de forces polítiques dels Comuns com ara el senador Oscar Guardingo, la diputada al Parlament de Catalunya Yolanda López i la consellera al districte de Sant Martí Eva Campos, que van voler denunciar que “gent de rendes baixes està patint presó per exercir el dret a l'habitatge”.

“Hem dit prou i farem front a aquesta justícia que permet que els delinqüents estiguin campant i els denunciants de la corrupció estiguin trepitjats. Aquests senyors i senyores amb toga se senten amb la llibertat i impunitat de fer el que els surti dels nassos”, afirma en un vídeo Roberto, que espera impacient però orgullós l'alliberament de la Maria José.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: