Internacional

Quios, una presó dins de la presó

La gran acumulació de refugiades al voltant del camp de Vial en aquesta illa grega, en pèssimes condicions, ha aixecat mostres de rebuig incitades per la neonazi Alba Daurada, que ha muntat un contracamp per recordar a les acampades que no són benvingudes
Una família transporta el seu fill en un cotxet en un terreny dificultós al voltant del camp de Vial
Diego Montalbo

"Problem" és, potser, la paraula que es repeteix més quan els voluntaris de FEOX Rescue Team arriben al camp de Vial, a l'illa grega de Quios. Ells, que només són tres, pregunten preocupats a tothom que es concentra a l'entrada del camp què ha passat, si tothom està bé. Però les refugiades allotjats al camp tornen a respondre amb els mateixos mots: "problem, every day Vial problem". I és que aquests tres voluntaris intenten ajudar les 1.900 persones refugiades, que actualment es troben a l'illa de Quios; de les quals 1.750 viuen al camp militar de Vial, a 10 quilòmetres de la ciutat, perdudes en el no-res, enmig de terres no urbanitzades. Vint minuts en cotxe, més d'una hora a peu, trajecte de revolts que fa pujada, de l'asfalt dur de la ciutat al fang i als bassals profunds que les últimes pluges torrencials han deixat.

La situació a Quios empitjora dia a dia i ofega l'illa, que fa mesos que està per sobre de la seva capacitat d'acollir 1.150 persones. I és que des de fa setmanes a Quios no para de ploure, la pluja perseverant i intensa ha inundat Vial convertint-lo en un mar de fang, de plàstics i de mantes xopes que fa dies que no s'assequen. Entre la pluja, la humitat, el fred -amb temperatures de 2 a 4 graus- i el fort vent, que s'ho endú tot, continuen vivint a la intempèrie un gran nombre de persones. Continuen sobrevivint tant a dins com a fora de Vial, en un camp improvisat que s'han vist obligats a organitzar i construir ells mateixos: plàstics entortolligats per protegir-se de la pluja, palers i trossos de fusta recollits per crear camins entre les tendes d'uns i altres o fogueres com a únic recurs per a escalfar-se.

Des de fa setmanes a Quios no para de ploure, la pluja perseverant i intensa ha inundat Vial convertint-lo en un mar de fang, de plàstics i de mantes xopes

Tot i que la situació és cada vegada més complicada, els obstacles per superar aquestes circumstàncies es posen en evidència. Un noi afganès explica: "és la meva segona vegada a Quios, vaig fugir d'Afganistan per primer cop quan tenia 16 anys i ara en tinc 19". I dinou són els anys que tenen tres nois procedents de Síria, als quals els acaben de donar el segon no i que ara esperen a la presó ser retornats a Turquia.

Una família transporta el seu fill amb les dificultats que suposa el terreny / Diego Montalbo


Sens dubte, les dificultats són enormes. Tanmateix, l'equip de Feox Rescue Team puja de manera quotidiana a Vial, matí i tarda. És l'única organització que està treballant a peu de camp. Però el dijous 11 de gener alguna cosa va canviar.

Eren les 11 del matí i l'equip, organitzat en dos cotxes, que ja havia carregat tot el material que volia subministrar al camp –roba i sabates d'home-, enfilava en direcció a Vial. En l'últim tram del camí, van començar a veure gent agitada que corria en la direcció oposada a la seva. L'ambient era tens, diferent de l'habitual. Els dos cotxes van continuar avançant fins a trobar-se amb una gran massa de gent insultant-los a l'entrada del camp. Sense frenar, van haver de continuar, entre crits i cops, intentant fer camí entre aquelles que volien barrar-los el pas i obrir-los el cotxe. És així com el primer cotxe va poder fugir, però el grup va interceptar el segon vehicle i va aconseguir obrir-li el maleter. Els voluntaris el van aconseguir tancar ràpidament i fugir lluny, a l'altra banda del camp: "Ens van prendre un parell de sabates, ens cridaven que eren seves, que aquelles sabates eren per a Grècia" –recorda un dels voluntaris. Aquell dia Feox no va poder realitzar les seves tasques amb normalitat.

"Ens van prendre un parell de sabates, cridaven que eren seves, que eren per a Grècia", diu un dels voluntaris

La manifestació estava formada per un total de 80 persones concentrades a les portes del camp, la majoria homes. El grup, constituït bàsicament per pagesos i altres habitants de Quios, entre els quals es van poder reconèixer membres del partit d'ultradreta Alba Daurada, es va concentrar al camp amb el pretext de protegir les seves terres, que segons ells han sigut ocupades per les refugiades que viuen al voltant del camp de Vial a causa de la seva sobresaturació.

Campament improvisat a l’exterior del camp / Diego Montalbo


I des d'aquell dia que el mateix grup, de tendència neonazi, ha decidit acampar en un camí d'accés a la part baixa del camp, la més vulnerable de totes. Un camí des d'on els voluntaris havien pogut accedir al camp per subministrar tot tipus d'ajudes. La carpa a on s'han instal·lat té com a objectiu impedir l'arribada d'un nou comboi de containers al camp. El material subministrat pel govern grec, que fa setmanes que hauria d'haver arribat, ha de servir per ampliar el camp i per traslladar totes les persones que es troben vivint en tendes de campanya a la intempèrie, perquè puguin combatre millor les baixes temperatures, la pluja i el vent.

El boicot és constant, les 24 hores, ja que el grup s'ha organitzat en diferents torns per garantir que sempre hi hagi algú vigilant

El boicot és constant, les 24 hores, ja que el grup s'ha organitzat en diferents torns per garantir que sempre hi hagi algú vigilant, preparat per entrar en acció. I el boicot cada dia va a més, ja que en els últims dies s'han mobilitzat cotxes i tractors a tots dos costats de l'últim tram de la carretera que condueix a Vial per impedir-ne el pas. A més, la presència del grup cada cop és més nombrosa. Davant de tot això, el malestar dels veïns de la zona s'ha estès, més enllà dels límits del camp. I des de fa dies que en els carrers de la ciutat de Xalkios, la més propera a Vial, s'han pogut veure banderes negres penjades en antenes elèctriques, com a signe de rebuig de les 1.750 persones que viuen en l'actualitat a Vial.

La policia, que va presenciar la primera agressió, no ha actuat en cap moment d'ençà que el conflicte ha començat. És més, des del moment que el grup va plantar la seva carpa, hi ha un cotxe de policia al seu costat custodiant-los, impedint i dificultant, fins i tot, que els facin fotografies.

Un home intenta entrar en calor amb les restes d’una foguera / Diego Montalbo


No obstant aquesta situació, l'Ajuntament de Quios fa uns dies va decidir, per unanimitat, emetre una resolució condemnant la creixent i continuada activitat violenta del grup Alba Daurada, el qual ha convocat una manifestació el dimecres 31 de gener a l'entrada de Vial: "Els membres de l'organització neonazi no són benvinguts a Quios i Quios no pot restar indiferent, ja que atempten contra la moral democràtica de l'illa. Des del consell no hi haurà cap tipus d'amabilitat ni tolerància enfront d'aquest comportament tòxic i perillós", denuncien en el comunicat públic que ha emès el consistori.

Les primeres accions s'han començat a executar. Un jutge de l'illa ha decretat la retirada immediata de la carpa del grup. Tanmateix, aquest ha desplaçat el seu campament i ara es troba al bell mig de la carretera principal que duu a Vial, mantenint resistència des d'un altre punt encara més molest i visible.


No és un fet aïllat

Els fets actuals que s'esdevenen a Quios no són una novetat, sinó que malauradament s'estan convertint en una reacció habitual dels sectors ultradretans davant de les refugiades. I és que aquest no és un cas puntual, ja que des de l'any 2015 s'han registrat diferents atacs i boicots, per part del grup Alba Daurada, contra els camps de refugiats de l'illa i contra les organitzacions que hi treballen. Un exemple és l'atac al camp de Souda el 16 de novembre de 2016 –tancat des de l'octubre de l'any passat–, en què el mateix grup va atacar el camp amb una pluja de pedres i artefactes incendiaris, els quals van provocar la destrucció d'una de les àrees del camp, on dormien unes 100 persones.

Localització actual del grup neonazi a la carretera principal que condueix a Vial / Diego Montalbo


Les penoses circumstàncies que pateix Quios no són un cas aïllat, ja que el dia 21 de gener, a Salònica, hi va haver una gran concentració sota el lema "Macedonia for Macedonia", a la qual van assistir més de 100.000 persones, concentració que va aplegar un gran nombre d'ultradretans. La manifestació va acabar amb l'squat de Libertatia incendiada, feta runa. L'squat en qüestió, un edifici històric residència de refugiats fins al moment, era un dels pocs espais que van sobreviure als atacs nazis, però que ara, anys després, ha sigut cremat pels nous partidaris de la ultradreta més extremista de Grècia.

El 21 de gener, a Salònica, hi va haver una concentració de 100.000 persones, moltes ultradretanes, sota el lema "Macedonia for Macedonia"

Quios és un polvorí que, tot i la humitat ambiental, només necessita una espurna perquè esclati i es cali foc a tot. I Vial continua sent un malson etern; una presó dins de la presó en què s'ha convertit l'illa de Quios. Una presó apartada del món, allunyada i mancada, cada vegada més, de l'ajut i del suport d'una Europa solidària.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: