Drets

Racisme de placa i uniforme

Un 31% de les agressions racistes recollides a l'informe anual del 2016 de SOS Racisme van ser perpetrades per cossos de seguretat. Els agents encapçalen els casos de racisme denunciats per vuitè any consecutiu
L'informe del 2016, que es presentarà en roda de premsa al llarg d'aquest matí, aporta dades sobre les 431 persones que SOS Racisme va atendre l'any passat
Victor Serri
20/03/2017

El 21 de març és el Dia Internacional per l'Eradicació de la Discriminació Racista. Aquesta ha estat la data escollida per SOS Racisme per presentar l'informe "L'estat del racisme a Catalunya", que recull l'anàlisi de la situació i les dades referents als casos de racisme gestionats al seu Servei d'Atenció i Denúncies (SAID). L'informe del 2016, que es presentarà en roda de premsa al llarg d'aquest matí, aporta dades sobre les 431 persones que l'entitat va atendre l'any passat, inclosos aquells casos que no es van voler denunciar. L'acte públic serà a dos quarts de set de la tarda, amb una taula rodona on intervindran deu expertes per respondre les preguntes del públic. A les vuit, tindrà lloc l'acció popular #rebentaelracisme.

La invisibilització i la normalització del racisme es retroalimenten i condicionen a les persones que el pateixen a no denunciar: no hi ha reconeixement social ni penal del racisme

La primera conclusió de l'informe? La invisibilització del racisme es manté. No hi ha fonts oficials d'estadístiques que recullin tipologies de casos a l'Estat espanyol. El sistema no aposta per protegir, acollir i acompanyar les persones que han estat víctimes del racisme. La invisibilització i la normalització del racisme es retroalimenten i condicionen a les persones que el pateixen a no denunciar: no hi ha reconeixement social ni penal del racisme com a vulneració de drets. El 2016, un 34% de les persones que l'entitat va detectar que van patir racisme no van tirar endavant la denuncia. Un 62% d'aquestes persones ho va fer per por, desconfiança en el sistema o naturalització del que li havia passat. La despenalització dels insults o injúries deguda a la reforma del Codi penal ha significat, a més, una desincentivació davant la possibilitat de denunciar aquesta mena de fets entre particulars.

La naturalització del racisme es palpa també amb una altra dada: el 59% dels casos es donen a la vida quotidiana, on es detecta que s'han incrementat i diversificat els espais on té lloc el racisme. Aquests casos inclouen les agressions entre particulars (16%), la discriminació laboral (14%), la discriminació en l'accés a serveis privats (15%) i la discriminació en l'accés a drets socials (14%). Aquesta darrera tipologia, es materialitza moltes vegades mitjançant formes de racisme institucional, una de les més greus i que condiciona més la vida de les persones. Aquestes formes de racisme estan bastant interioritzades i naturalitzades en l'àmbit social, per la qual cosa els casos que arriben a l'entitat i es denuncien són, en general, de persones molt informades dels seus drets o que han arribat al seu límit vital, segons explica l'Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya.


El racisme policial, impune

Les agressions i abusos per part dels cossos de seguretat són la tipologia de racisme més nombrosa per vuitè any consecutiu, d'ençà que SOS Racisme va començar l'any 2009 a recollir i publicar al seu informe anual les dades dels usuaris que atén.

Un 31% dels casos detectats per l'entitat l'any passat corresponen a agressions perpetuades per cossos de seguretat pública, amb especial incidència en el col·lectiu dels manters, que són la major part dels casos que arriben al SAID. La Guàrdia Urbana de Barcelona encapçala el nombre de casos amb un 44% del total, seguida pels Mossos d'esquadra (32%), el personal del CIE (16%), les policies locals i la nacional, cadascuna amb un 4%. L'opacitat i l'encobriment són característiques recurrents en aquesta mena de casos, en els quals s'hauria de reforçar la defensa de les víctimes de racisme, però a la pràctica es troben amb investigacions poc diligents i amb l'arxivament de les denúncies.

Un 31% dels casos detectats per l'entitat l'any passat corresponen a agressions perpetuades per cossos de seguretat pública, amb especial incidència en el col·lectiu dels manters

La major part de les vegades, però, SOS Racisme ha d'actuar en defensa de les víctimes, ja que els cossos de seguretat els acusen sovint d'atemptat contra l'autoritat i els jutges atribueixen el principi de veracitat a la policia. El col·lectiu de les persones que es dediquen a la venda ambulant és un dels que ha patit l'actuació policial més directament i una mena de racisme no identificat: l'aplicació del dret penal com a manera d'abordar una realitat social. "El dret penal no hauria d'utilitzar-se per abordar aquesta qüestió, i fer-ho suposa un acte discriminatori des del moment que es configura com a legítim", explica l'informe.

L'any 2015 l'article 89 del Codi penal es va modificar, plantejant-se que "les penes de presó de més d'un any imposades a un ciutadà estranger seran substituïdes per la seva expulsió del territori espanyol". Els efectes es veuran al llarg d'aquest any, però l'entitat de drets humans ja està veient com les penes s'estan endurint: el que abans eren faltes, ara són delictes.

L'informe apunta a la utilització d'una perspectiva securitària que s'escuda en dos instruments, el codi penal i la llei d'estrangeria. Des de la citada modificació del codi penal, les denúncies penals per venda ambulant irregular es consideren delicte i, per tant, generen antecedents penals quan s'ha produït una sentència condemnatòria, i fan impossible obtenir o renovar el permís de residència. A més, les condemnes reiterades per venda ambulant poden desembocar en l'entrada a presó. "Estem parlant de penes de presó per la mateixa venda irregular, però també de situacions totalment desproporcionades que s'han donat aquest 2016, com per exemple dictar presó preventiva o acusar els venedors de pertinença a grup criminal", la qual cosa pot comportar penes de 3 a 6 anys de presó o directament l'expulsió.


Altres formes de racisme

L'informe repassa altres temes que es consideren rellevants dintre de la fotografia del racisme a Catalunya durant el 2016. Un d'ells són els delictes d'odi, concepte que ha guanyat visibilitat els últims anys. Partint de la concepció de delicte d'odi com aquell que es dóna per una motivació d'odi basada en origen nacional o ètnic, cultura, religió o color de pell, tots els casos que arriben a SOS Racisme i es gestionen per la via penal serien delictes d'odi. Però, la definició que fa servir judicialment deixa fora les accions discriminatòries com el racisme institucional, l'institucionalitzat o els conflictes entre particulars, que es tipifiquen com a faltes lleus i que la reforma del codi penal ha exclòs. Per això l'informe el qualifica d'una eina no útil per defensar els drets humans: "hi ha moltes situacions que no es consideren delictes per llei però són denunciables", diuen.

"La vulneració dels drets dels menors al nostre país no s'identifica ni es visibilitza com a problema, quan són menors migrants", apunta l'Informe

El text del document també aprofundeix en la situació dels menors migrats que viuen a l'estat sense els drets garantits. "La vulneració dels drets dels menors al nostre país no s'identifica ni es visibilitza com a problema, quan són menors migrants", apunta, i recull com s'està privant de llibertat actualment a menors migrants al CIE de Barcelona i quina és la situació dels menors no acompanyats quan accedeixen a la majoria d'edat sense permís de residència ni acompanyament legal.

Per últim, l'informe denuncia la burocràcia, que funciona com a agent discriminador amb el conjunt de procediments que configuren la política d'estrangeria i que les diferents administracions públiques s'encarreguen de dur a terme. Una altra forma de racisme institucional que il·lustra com aquests procediments representen una veritable frontera per una part de població a l'accés i exercici de drets fonamentals. Els exemples es troben en els processos per a obtenir la documentació a estrangeria o la prova per tramitar la ciutadania espanyola. "Fins que les administracions no es posin les piles no s'avançarà. Manquen polítiques públiques de prevenció i educació", diuen des de l'entitat.

SOS Racisme convoca aquesta tarda a 2/4 de 7 una taula rodona pública per aprofundir en l'informe a Plaça Sant Jaume, amb la participació de deu veus expertes,. D'altra banda, l'informe complet es pot consultar en aquest enllaç i també es pot adquirir imprès a la seu de SOS Racisme i l'Espai Contrabandos.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: