Raji Sourani: "La Unió Europea ha engreixat la supremacia d’Israel sobre Palestina"

Advocat
28/06/2016

Raji Sourani (Gaza, 1954) manté una llarga trajectòria en la defensa dels drets humans. Director i fundador del Centre Palestí pels Drets Humans (PCHR, en les seves sigles en anglès), Sourani exerceix en el camp del dret des dels anys setanta. Com a advocat, dóna suport legal a la població palestina que ha estat víctima de la violència d’Israel. Autòcton i resident a la Franja de Gaza, segueix al peu del canó en l’àmbit del dret internacional per denunciar les vulneracions comeses per l’Estat d’Israel amb l’ocupació dels territoris palestins. Fa poc, Sourani va comparèixer al Parlament de Catalunya per explicar la situació humanitària que pateix Palestina. La Directa va aprofitar el seu pas per terres catalanes per entrevistar-lo.

fotografies de l’entrevista: BRAIS G. ROUCO
Fotografies de l’entrevista: BRAIS G. ROUCO

 

Com a advocat i defensor dels drets humans, una de les seves prioritats ha estat la protecció de la societat civil palestina davant dels crims comesos per Israel.

Em dedico a fer d’advocat des de 1979, quan vaig començar a representar presos polítics palestins i persones que havien patit atacs i abusos per part d’Israel. Des de llavors, denuncio massacres, assassinats, tortures, deportacions i crims de guerra de tot tipus. Arran de la meva feina, Israel m’ha empresonat sis vegades. També em dedico a investigar i assenyalar les injustícies i les agressions que perpetren organismes com l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) des del bàndol palestí.

Una altra de les seves dedicacions al llarg de les últimes dècades ha estat la denúncia de l’ocupació i l’assetjament que pateix Gaza. A hores d’ara, quin balanç en fa?

Al llarg de la dècada dels vuitanta, vaig prendre contacte amb organitzacions en defensa dels drets humans d’arreu del món. Durant aquella època, tot i que patíem crims de guerra molt greus, ningú no parlava de Gaza i amb prou feines es mencionava el seu nom. Per contrarestar-ho, el 1984 es va crear el primer centre per la defensa dels drets humans a la Franja. El 1990, vaig assumir la direcció del Gaza Centre for Rights and Law, una institució a través de la qual vam dissenyar una estratègia per defensar els drets humans de la població palestina. També vam començar a investigar totes les qüestions relacionades amb l’ocupació israeliana, les convencions de Ginebra sobre el Dret Internacional Humanitari i els mètodes per aconseguir que la població civil palestina pogués ser protegida de manera més efectiva. A la vegada, vam designar una agenda que va ser adoptada per la majoria d’organitzacions palestines de drets humans. El 1994, amb els acords d’Oslo, el panorama va canviar.

Els acords d’Oslo van suposar alguna millora per acabar amb el conflicte i avançar cap a la pau? Avui en dia, gairebé tothom els considera lletra morta.

Els acords no van fer cap referència als drets humans ni van tenir en compte la legislació humanitària internacional. Tampoc es va fer cap esment a l’ocupació d’Israel sobre els territoris palestins i en cap moment es va plantejar la necessitat de posar-hi fi. Així doncs, el 1996, quan vam fundar el Centre Palestí pels Drets Humans (PCHR), vam concloure que era cabdal combatre l’ocupació a través de la justícia. Fins que Palestina no arribés a l’autodeterminació i a la independència, la imposició física i il·legal de l’Estat d’Israel sobre Palestina era el principal escull a superar.

 

En l’àmbit dels drets humans, quina estratègia va adoptar el PCHR?

Ens vam adonar que teníem una oportunitat única per avançar en aquesta matèria. Arran dels acords d’Oslo, l’Autoritat Nacional Palestina va assumir l’administració autònoma de tota una sèrie de competències, però la jurisdicció i les atribucions reals de l’organisme eren molt limitades. Així doncs, vam decidir avançar en la lluita pels drets humans i la consecució de garanties democràtiques fos com fos. Com que les decisions més importants continuaven en mans d’Israel, vam considerar que no podíem esperar eternament la creació d’un futur Estat palestí per aconseguir els nostres objectius i, des del PCHR, vam actuar legalment contra l’Estat d’Israel com si l’ANP no existís.

Després de la firma dels acords d’Oslo, al cap de poc d’adquirir algunes parcel·les de poder, l’ANP va cometre un conjunt de vulneracions que vostè va denunciar.

"Al Centre Palestí pels Drets Humans, ens centrem a defensar els drets humans i denunciar les vulneracions que cometen tant l’Autoritat Nacional Palestina com l’Estat d’Israel"

El 1995, l’ANP va cometre violacions greus dels drets humans després d’aplicar limitacions de llibertats bàsiques. Va ordenar detencions massives contra grups de l’oposició –entre els quals hi havia islamistes i marxistes– i també va aplicar restriccions en l’àmbit de les llibertats d’expressió, associació i reunió. En aquell moment, jo mateix vaig ser detingut i empresonat per l’ANP a causa de la meva posició contra els tribunals de seguretat estatal, que Arafat va crear per decret amb el suport dels Estats Units i Israel. Es tractava d’uns organismes que no complien amb els estàndards internacionals de justícia i drets humans i nosaltres ens hi vam oposar. Després de ser arrestat, em vaig convertir en el primer pres polític palestí. Al cap de poc, l’ANP em va alliberar i va haver de desestimar els càrrecs dels quals se m’acusava.

Com va reaccionar a la detenció que va patir?

Després del meu arrest, fa vint anys, vam decidir fundar el PCHR. Actualment, tot i el pas del temps, treballem sota les mateixes premisses: ens centrem a defensar els drets humans i denunciar les vulneracions que cometen tant l’Autoritat Nacional Palestina com l’Estat d’Israel, a través d’una ocupació militar que és criminal. Des del PCHR, critiquem les dues parts perquè no som políticament correctes amb ningú. Creiem en la democràcia i somiem la creació d’un Estat lliure que funcioni sota el marc d’una legalitat justa. Com a organització humanitària, treballem de manera professional i estem orgullosos de la nostra tasca. La gent també respecta molt la feina que fem.

Actualment, en quina situació es troba la Franja de Gaza?

"Avui dia, Gaza viu immersa en un malson. Ens trobem en un setge constant. Durant els darrers sis anys, hem patit tres guerres i agressions militars molt dures"

Avui en dia, Gaza viu immersa en un malson. Els fets que hi ocorren no es poden descriure amb paraules. Ens trobem en un setge constant. Durant els darrers sis anys, hem patit tres guerres i agressions militars molt dures per part d’Israel. El bloqueig que sofrim per terra, mar i aire ha acabat totalment amb la llibertat de moviment de persones i béns materials. La població, que ronda els dos milions de persones, està confinada en un espai reduït de 365 quilòmetres quadrats. Ningú no pot entrar ni sortir de la zona sense passar per moltes dificultats. A més, les importacions i les exportacions de productes bàsics estan completament controlades i limitades.

Quines són les conseqüències humanes de l’assetjament?

L’ocupació es basa en el control efectiu de la vida de la població civil; i l’exèrcit d’Israel, que controla Gaza amb drons i instruments d’intel·ligència militar, pot aniquilar qualsevol persona quan vol i des d’on vol. L’Estat israelià pot decidir sobre qualsevol assumpte de Gaza. Durant les últimes guerres que hem patit, també s’han destruït desenes de milers d’edificis. Tot i que Israel ha provocat que molta gent es convertís en sense sostre, Tel Aviv no permet reconstruir aquests domicilis. Cada dia, els habitants de Gaza s’han d’enfrontar a l’atur, la pobresa, la mort i la manca de perspectives de futur. Amb les agressions constants que pateix, la població no pot tornar a la normalitat. I tot plegat, per protegir la seguretat d’Israel? És la societat civil palestina qui hauria de tenir dret a rebre protecció; o és que ara s’ha d’emparar un Estat amb armament nuclear i el cinquè exèrcit més poderós del món? (ironitza).

 

Què s’ha de fer per acabar amb el confinament de la població palestina?

Primer de tot, el bloqueig que pateix Gaza –una mesura de pressió criminal– ha d’acabar immediatament. La població civil no ha fet res de dolent i no és enemiga de ningú, però som les víctimes de les víctimes. Al llarg de la història, la societat palestina no ha estat racista ni ha discriminat les persones pertanyents a d’altres comunitats ètniques o religioses. Palestina és un país tolerant on, històricament, han conviscut tres religions. Per això hem d’aconseguir crear un Estat democràtic, segur i estable on els jueus, els cristians i els musulmans puguin viure en igualtat de condicions.

Més enllà de Gaza, quina és la situació que es viu a Cisjordània i Jerusalem?

"El codi de la UE per fer acords d’associació amb altres països estableix que, si un Estat vulnera els drets humans, la unió ha de suspendre els vincles que hi manté"

La gravetat de les problemàtiques que pateix cada territori palestí presenta graus diferents, però l’arrel de tot plegat és la mateixa. A Cisjordània, l’Estat d’Israel continua construint assentaments colonials i cada cop conquereix més terres. Hi ha controls militars i checkpoints arreu. A més, el mur de separació perpetra un nou tipus d’apartheid que va pel camí de ser pitjor que el seu precedent sud-africà. Tel Aviv també s’ha apoderat de la majoria de recursos que són necessaris per subsistir, com ara l’aigua. D’altra banda, en el cas de Jerusalem, la ciutat pateix un procés de judaïtzació i neteja ètnica accelerat. En el fons, l’objectiu d’Israel és que la població palestina acabi marxant. Des del PCHR, precisament, lluitem per protegir la societat civil i aconseguir que la gent palestina pugui viure al seu país amb normalitat. Israel vol que marxem a un altre lloc, però Palestina és casa nostra.

El suport que rep l’Estat israelià de potències mundials com els EUA ajuda a mantenir l’ocupació militar?

El 1956, amb el conflicte obert al canal de Suez d’Egipte, quan França i el Regne Unit van entrar al Sinaí, Israel també va aprofitar l’ocasió per ocupar Gaza. Tanmateix, aquella mateixa nit, Eisenhower, president dels Estats Units, va ordenar que els exèrcits estrangers abandonessin immediatament l’ocupació. El matí següent, no hi havia rastre de les forces ocupants a Gaza ni al Sinaí. D’un dia per l’altre, Israel es va esfumar de la Franja. Si hi hagués voluntat política, la història es podria repetir, però no sembla que hagi de ser així.

 

Quin rol juga la Unió Europea en tot plegat?

El paper d’Europa en relació amb el conflicte palestinoisraelià és molt covard. Actualment, la Unió Europea està actuant en contra dels seus propis principis: l’article 2 del codi per fer acords d’associació amb altres països estableix que, si un Estat vulnera els drets humans, la unió ha de suspendre els vincles que hi manté. Malgrat que les agressions comeses per Israel estan més que demostrades, Tel Aviv gaudeix de tot un conjunt de privilegis en la seva relació amb la UE.

Quines són les condicions avantatjoses de l’Estat israelià amb Brussel·les?

"Malgrat que les agressions comeses per Israel estan més que demostrades, Tel Aviv gaudeix de tot un conjunt de privilegis en la seva relació amb la Unió Europea"

En l’àmbit del comerç internacional, Israel destina el 60% de les seves exportacions a territori europeu i, en el sector acadèmic, també té molts acords de cooperació amb la UE. En el món de l’esport, les seleccions esportives israelianes tenen dret a competir als tornejos europeus. Amb aquestes aliances, quin és el missatge que transmet Europa a l’Orient Mitjà? La complicitat de la UE amb Israel fins i tot va en contra dels seus propis interessos. A Gaza, quan l’exèrcit israelià ens ataca i comet crims contra la humanitat, la gent no entén per què Europa justifica les accions d’Israel. Mentrestant, la població palestina pateix massacres a plena llum del dia. La UE ha engreixat la supremacia d’Israel i ha fet que el seu domini sobre Palestina es traduís en una de les ocupacions més barates del segle xxi.

Fa poc més d’un any, Palestina va accedir a la Cort Penal Internacional (CPI), fet que ha d’implicar que les violacions dels tractats internacionals i els crims de guerra d’Israel puguin ser jutjats a l’Haia. A hores d’ara, ha servit per defensar els drets humans de la població palestina de manera més efectiva?

"La legislació israeliana encobreix les persones que cometen crims de guerra i vulneracions dels drets humans. L’últim recurs que ens queda és la jurisdicció universal"

Des del Centre Palestí pels Drets Humans, hem exhaurit totes les vies legals al nostre abast sense obtenir cap resultat. La legislació israeliana encobreix les persones que cometen crims de guerra i vulneracions dels drets humans contra Palestina. En aquest context, l’últim recurs que ens queda és l’acció a través de la jurisdicció universal, per això tenim esperança en les gestions que estem fent a la Cort Penal Internacional. Si el Dret Internacional Humanitari es regeix per les convencions de Ginebra, nosaltres volem fer-ne ús. Pretenem obtenir justícia i dignitat i fer que Israel hagi de respondre pels crims comesos amb l’objectiu que no puguin tornar a ocórrer. Per arribar a una resolució del conflicte, hem de trobar mesures per establir un Estat de dret que sigui democràtic, garantir el compliment dels drets humans i aportar seguretat a la població. Si volem aconseguir una pau real, són estratègies que s’han d’adoptar de manera combinada.

Actualment, en quina etapa es troba el procediment obert a la CPI?

A hores d’ara, ens trobem en procés d’obrir una investigació criminal. Tot i que el camí és lent, ens fa la impressió que estem seguint la via adequada. Hem entregat informes i documents en els quals indiquem per què la CPI hauria d’actuar legal i judicialment contra Israel. Si tot va bé, la fiscalia demanarà els informes amb les explicacions sobre els crims de guerra presentats a la CPI per començar les investigacions pertinents a finals de 2016. Tanmateix, es tracta d’un procés llarg. No és possible portar l’Estat d’Israel a judici d’un dia per l’altre, però la via de la legislació universal és una de les eines més efectives que tenim.

 

El 2012, l’Assemblea General de les Nacions Unides va concedir la condició d’Estat observador a Palestina. 138 països van ser partidaris del seu ingrés. El fet que Palestina tingui més reconeixement internacional ha ajudat?

Hi ha hagut petits avenços a nivell diplomàtic, però, arreu del món, els suports més importants a la causa palestina provenen de la societat civil i les organitzacions de base: als Estats Units, on tenim la Casa Blanca i el Congrés en contra, hem rebut moltes mostres de suport en aquests àmbits i en l’universitari. A escala internacional, la gent també és cada cop més conscient de la qüestió palestina. Hi ha una nova generació que defensa activament els nostres drets i dóna suport a les nostres demandes.

Des de la Nakba, fa gairebé 70 anys, hi ha generacions senceres de palestines que han abandonat la seva terra per anar a viure en condició de refugiades. Quina és la situació arran de l’actual èxode de gent que fuig del conflicte sirià?

Segons diverses estimacions, hi ha un nombre aproximat de 400.000 refugiats palestins que s’han vist obligats a fugir de Síria. En alguns casos, fins i tot hi ha persones que es veuen obligades a marxar per tercera o quarta vegada d’un país que les havia acollit.

Durant les darreres dècades, l’existència de grups com Hamàs ha fet créixer el suport de la població palestina cap a posicions properes a l’islam polític o al fonamentalisme?

"El camí és lent, però hem entregat informes i documents en els quals indiquem per què la Cort Penal Internacional hauria d’actuar contra Israel"

En certs moments de crisi i conflicte, la religió ressorgeix i fa sentir bé la gent. En el cas palestí, però, relacionar el fonamentalisme amb l’islam és una equivocació. A Palestina, la religió està molt lligada a la sociabilitat i es practica de manera més aviat suau. No és casual que l’islam, el cristianisme i el judaisme hagin conviscut en territori palestí durant tant de temps. Fins fa ben poc, a Palestina, no hi havia hagut cap partit polític de caire religiós. De fet, el fonamentalisme que té més pes és israelià, no pas palestí. Com l’Iran, el Vaticà o l’Aràbia Saudita, Israel és un Estat amb una teoria sobre la seva existència que està estretament relacionada amb déu.

Israel l’ha empresonat diverses vegades. Com ha estat el pas per les presons israelianes?

Dins el sistema penitenciari israelià, la tortura és sistemàtica. La pateix tot pres polític palestí que passi pels seus centres d’internament. A més, s’hi empren tècniques molt sofisticades: es pot infringir una gran dosi de dolor a les víctimes sense deixar marques al cos. Pots haver patit una tortura greu i no tenir dits trencats ni mans paralitzades ni ferides visibles al cos. Jo mateix vaig ser sotmès a 87 dies seguits de tortura durant una de les meves estades a la presó. Superar una experiència tan dura com aquesta és molt difícil.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: