Ramaders: els gestors ambientals dels boscos

L'ofici de pasturar ovelles i cabres sembla vinculat a un món rural del passat. De la mateixa manera que els traginers i els llenyataires han anat formant part del folklore de la vida rural catalana, sembla que l’ofici ramader està abocat al mateix destí.

A partir de la segona meitat del segle xx, va desaparèixer l’economia rural basada en l’explotació dels boscos a Catalunya. Amb la introducció dels hidrocarburs fòssils, es va produir un canvi de model energètic. L’extracció de la fusta dels boscos per fer combustible va deixar de ser econòmicament rendible. La competència del mercat internacional també va fer que la fusta catalana sigui massa cara. Així doncs, els propietaris dels boscos van optar per abandonar la seva gestió.

Pasturatge als boscos de Sant Boi de Llobregat  / Joan Alvado 
 

La conseqüència d’aquest abandó dels boscos és nefasta per a la seva biodiversitat. Es pot pensar que la natura per si sola ja trobarà un nou equilibri. Sense acció humana, però, els pins tendeixen a dominar la vegetació silvestre i el sotabosc va acumulant més i més biocombustible, a l’espera que un incendi estiuenc ho cremi tot. Actualment, el 40% dels boscos catalans, prop de 800 mil hectàrees, reben la categoria PPP o Perímetre de Protecció Prioritària, zones amb risc d’incendi. D’aquí la necessitat d’una gestió dels boscos que controli l’extensió i la densitat de la forest i que eviti l’acumulació de biocombustibles al sotabosc.

Per deixar pasturar una hectàrea, el preu de mercat se situa al voltant dels 50 euros. Un equip d’agents forestals que fa una neteja amb màquines pot costar-ne més de 1.200

Per fer la gestió dels boscos, es combinen la gestió mecanitzada de tala d’arbres i la gestió del sotabosc, basada en la pastura de la vegetació amb ramats o el seu ús com a energia renovable de la biomassa. La gestió mecanitzada és necessària per netejar un bosc abandonat i s’ha de tornar a fer periòdicament, com un manteniment general. La gestió del sotabosc és més constant: la pastura extensiva és idònia per a aquesta neteja regular i possibilita que el manteniment mecanitzat, molt més car, es pugui espaiar. Per deixar pasturar una hectàrea, el preu de mercat se situa al voltant dels 50 euros. Un equip d’agents forestals que fa una neteja amb màquines acostuma a costar, fàcilment, més de 1.200 euros per la mateixa superfície.

 

Cal una estratègia comercial a llarg termini

Les persones propietàries dels boscos, però, reben pocs incentius que les impulsin a fer aquesta gestió. El valor de la fusta no cobreix aquesta despesa i calen subvencions i iniciatives de les administracions públiques. Aquesta dependència dels ajuts externs és un problema del sector productiu forestal.

Ara per ara, no es té en compte el valor econòmic que tenen els boscos per a la societat, només es computa la producció de llenya, l’extracció de biocombustible i la producció de carn

El valor econòmic que genera el bosc en l’economia catalana és molt marginal. Més del 60% de la superfície de Catalunya són boscos, però es calcula que les activitats comercials directes que produeix el bosc representen només el 0,06 per cent del PIB. Per això, no és un sector prioritari a desenvolupar, encara que la seva gestió afavoreixi tothom. Els boscos tenen múltiples funcions: des de la fixació de diòxid de carboni o la regulació hídrica de les conques fins al valor paisatgístic, essencial pel turisme rural.

Al fons els municipis densament poblats del Baix Llobregat  / Joan Alvado 
 

Ara per ara, no s’integra ni es té en compte el valor econòmic que tenen els boscos per a la societat. Actualment, aquest valor passa per la producció de llenya, l’extracció de biocombustible per a energies renovables i la producció de carn de ramaderia extensiva. Sembla que la rendibilització del bosc, que es mantingui viu i generi riquesa, és la clau per assegurar el seu rol mediambiental i el valor que té per a la societat.

 

Ramaderia d’ovelles i cabres: un ofici en extinció?

La gent que es dedica a la ramaderia d’oví i cabrum del tipus extensiu pot fer una feina tècnica de gestió del bosc amb benefici social, però, actualment, les contraprestacions econòmiques no s’adapten a la realitat i la feina avançada. Tot i que la pastura redueix costos en la neteja del sotabosc i el risc d’incendis i obté productes ramaders de qualitat, el sector està en crisi. Segons dades del Departament d’Agricultura i Ramaderia, la cabana ovina, a Catalunya, ha sofert una reducció del 45,7% en vint anys. La majoria d’explotacions són petites, el 71% tenen menys de 500 places, però el 29% restant de grans explotacions concentra el 80% de les places, fet que indica que un volum important es concentra en explotacions de dimensió gran. La cabana de bestiar cabrum és de prop de 75.000 caps només.

Les administracions públiques han orientat la línia de subvencions europees al sector ramader oví i cabrum en funció de la seva producció de carn i de llet, sense tenir en compte la feina tècnica de gestió. Des d’aquesta perspectiva, les múltiples subvencions al sector han afavorit les grans explotacions en zones de fàcil accés, amb un rendiment productiu més elevat. Les petites explotacions situades a zones allunyades i amb un rendiment de producció més baix, però amb un valor ambiental rellevant, han estat perjudicades pel sistema vigent.

El Departament de Medi Ambient reconeix aquesta distorsió, però dotar el sector d’una perspectiva de viabilitat sembla un objectiu llunyà. Hi ha pastors i pastores joves que s’organitzen i creuen en el seu ofici, ben conscients que el sector és minoritari per l’estil de vida sacrificat que implica i la precarietat econòmica. Malgrat aquests factors adversos, amplien les seves activitats amb tasques educatives que volen fomentar el lligam amb el territori i busquen maneres de vendre directament la carn ecològica. El que tenen clar, però, és que, sense suport institucional, el sector ho té molt complicat per sobreviure.

 

Formació per revitalitzar l’ofici

L’Escola de Pastors va néixer el 2009 després que, durant unes jornades sobre pastoreig celebrades l’any anterior, les pastores i els pastors la consideressin prioritària per mantenir l’ofici viu. Des de llavors, hi han passat 116 alumnes, 98 de les quals han acabat el curs. D’aquestes, 62 treballen al sector. “El procés de selecció és molt important. Volem donar l’oportunitat de reafirmar-se a la gent, però mirem que siguin persones vocacionals”, explica la Vanesa, coordinadora de l’escola.

“Els que vénen de família no tenen cap problema, però, si t’hi poses de nou, et deus fotre trompades, per això vaig trobar interessant que hi hagués una escola”, comenta en Joan, un alumne de la darrera promoció que va optar per l’escola després de perdre la feina. El curs, que consta d’un mes de formació teòrica i quatre de formació pràctica, vol “apostar per un model agroecològic de venda directa i sobirania personal”, assenyala la coordinadora.

El gos també té una tasca important en la professió de pastor  / Joan Alvado 
 

L’Agnès, que com bona part de l’alumnat és de Barcelona, s’hi va apuntar el 2013, després de reflexionar sobre la manca de coherència que trobava entre la feina que feia i els seus ideals. “L’escola m’ha permès sentir-me capacitada. Estava convençuda psicològicament, però tenia dubtes físics perquè sóc molt petitona. Ara m’hi veig molt”, explica.

El cas d’en David és diferent. Tot i ser de Barcelona, de petit estiuejava a Espinavell (Ripollès) i de jove ajudava els fills dels pastors. Acabats els estudis, se n’hi va anar a viure: després de sentir dir que l’ovella s’havia perdut en aquella zona, es va proposar recuperar l’ovella ripollesa amb un enfocament ecològic i extensiu. Ara, està tramitant els permisos, però abans s’havia trobat amb un dels problemes més habituals entre els pastors i les pastores que volen començar: “L’administració no em va ajudar gens a aconseguir terres. Després de cinc anys, he aconseguit trobar set tristes hectàrees”, lamenta.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: