El Raval treu múscul per salvar un gimnàs popular de la 'marca Barcelona'

El Gimnàs Social Sant Pau s'ha convertit en un espai d'integració, cohesió i suport mutu per a moltes veïnes. La família Samaranch Viñas, propietària de l'edifici, vol tancar el centre esportiu per poder aconseguir la llicència i construir pisos
El gimnàs s'ha convertit en un pol de resistència al model de ciutat basat en l'especulació immobiliària i el turisme massiu
Victor Serri
09/11/2016

La Ronda Sant Pau s'ha convertit en un dels exemples més clars del procés gentrificador que viu la ciutat de Barcelona. Amb 25 apartaments d'ús turístic – tan sols contant els regularitzats a la web de l'ajuntament-, un hostal i dos hotels, aquest carrer té la capacitat d'albergar -en un mateix dia- a més de 600 visitants. El flux de turistes carregats de maletes amunt i avall contrasta amb la parròquia que freqüenta el gimnàs ubicat al número 46 d'aquest carrer que, juntament amb l'Espai Comunal La Rimaia, s'ha convertit en els dos pols de resistència al model de ciutat basat en l'especulació immobiliària i el turisme massiu.

Amb 25 apartaments d'ús turístic regularitzats, un hostal i dos hotels, Ronda Sant Pau té la capacitat d'albergar a més de 600 visitants diaris

L'edifici on es troba el centre esportiu Sant Pau, que als anys 40 va ser un bany públic de titularitat municipal, va ser reconvertit a gimnàs l'any 1992 per part de diversos professors d'INEF de la Universitat de Barcelona. Després d'alguns anys de mala gestió, el 2012 el gimnàs va estar a punt de tancar les seves portes per acumulació d'uns deutes que rondaven els 50.000 euros. Davant aquesta situació, les treballadores van decidir fer un pas endavant, comprar el gimnàs -per valor d'1 euro- i assumir el deute, tot i que ja sabien que en aquell moment eren unes instal·lacions deficitàries.

Ernest Morera és el director del Gimnàs Social Sant Pau / Victor Serri


Ernest Morera -director del gimnàs i veí del barri- explica que "vam decidir tirar-ho endavant i assumir la gestió per una qüestió emocional, hi havia persones que feia 20 anys que treballaven aquí". Un cop formalitzada la compra, les noves propietàries es van encarregar "d'escoltar i detectar les necessitats reals del barri", canviant de dalt a baix el model de gestió dut a terme pels antics propietaris. Segons Morera, "el Raval és un barri amb unes característiques i necessitats especials: el 65% de les veïnes són persones migrades, hi ha moltes persones sense llar i amb situacions d'extrema precarietat, gent gran, moltes persones trans... Volíem escoltar totes aquestes veus i poder crear un espai on tothom pogués participar i sentir-se còmode".
 

Un gimnàs social, cooperatiu i obert a la diversitat

Des que van assumir la gestió del centre, les noves propietàries van començar a prendre algunes mesures per ajustar-se a les necessitats concretes de les veïnes del Raval. Es van adaptar uns vestuaris per persones trans, s'amplien els horaris del centre durant el Ramadà, es dóna la possibilitat d'apuntar-se a persones sense papers o es deixen dos mesos de carència per la gent que no pot pagar, a més d'adaptar-se en cas de continuar sense poder fer-ho. Aquesta acció social és visible amb les més de 700 persones que han utilitzat el centre de forma gratuïta durant el darrer any, moltes mitjançant convenis formals amb altres entitats del barri -com el Casal d'Infants del Raval, les associacions Generem i ACATHI o la Casa de Recés- i altres. També amb acords més informals com els que han obert darrerament amb l'Espacio del Inmigrante o el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

L'edifici on es troba el gimnàs va ser un bany públic de titularitat municipal durant els anys 40 / Victor Serri


"Al gimnàs fem una feina social que no es fa ni s'ha fet mai des de les institucions i que és necessària per al barri", comenta el director en relació a les xarxes informals i de suport mutu que es teixeixen cada dia entre les persones que passen pel centre. Enrique, un usuari, s'atura mentre parlem amb el director i ens conta que per exemple ell va rebre classes gratuïtes de repàs de matemàtiques -per part d'un altre usuari- per poder accedir a un curs de formació: "el Sant Pau és molt més que un gimnàs, aquí som una família i tothom s'ajuda amb el que pot. A més, si no pots pagar, com és el meu cas ara mateix, ho podem parlar i s'adapten a les meves necessitats en cada moment", ens explica.

El canvi d'estratègia i l'obertura a les necessitats del barri va fer que moltes veïnes decidiren apuntar-se i els va permetre remuntar el deute durant els primers mesos del 2012

Aquest canvi d'estratègia i obertura a les necessitats del barri va fer que moltes veïnes decidiren apuntar-se i els va permetre remuntar el deute durant els primers mesos. Tot i això, la pujada de l'IVA cultural al setembre el 2012 -del 8% al 21%- i el fet de no poder-ho repercutir a les quotes de les sòcies pel seu perfil socioeconòmic, els van portar a una situació extrema i es van tornar a endeutar. Després de demanar ajuda al districte -que va tardar un any en respondre a la petició i actualment abona un 5% del pressupost anual del projecte- l'equip de treballadores va decidir crear una cooperativa sense ànim de lucre -constituïda des de juliol passat- i centrar-se a pagar els sous i els consums -llum i aigua- abans que el lloguer. "Vam demanar ajuda al moviment cooperativista i ara tenim un pla de viabilitat extern que confirma la viabilitat del projecte... El problema ara és que la propietat té uns altres plans per aquest edifici".
 

Demanda de desnonament i mediació del districte

La propietària de l'edifici on s'ubica el gimnàs Sant Pau – i les quatre finques del voltant- és l'empresa SAMARANCH VIÑAS I CIA CB, amb domicili social a la rambla de Catalunya 106. Aquesta empresa -que no té cap relació amb la família del falangista i expresident del COI Juan Antonio Samaranch- està dirigida per Lluís Samaranch Viñas -fill de l'empresari del tèxtil Miquel Samaranch i Amat- que també és propietari de la Casa Aymat a Sant Cugat del Vallès, on ara s'ubica el Museu del Tapís Contemporani.


La propietat, que ha denunciat al gimnàs per impagament, pretén fer-los fora a principis d'any amb l'objectiu d'obtenir la llicencia per poder construir pisos, possiblement adreçats al turisme o a habitatges de luxe-. Segons explica Morera "nosaltres ens vam seure a negociar i els vam dir que pagaríem, però que volem tenir la seguretat que podem continuar amb el projecte. Ells volen que paguem i marxem". Aquest fet que ha motivat l'inici de la campanya "Salvem el Sant Pau" per sol·licitar solidaritat de les veïnes i dels diferents col·lectius de la ciutat amb el projecte.

"Nosaltres volem que es blindi el Sant Pau des de les institucions per poder continuar oferint un espai de cohesió social al barri", afirma Morera, que considera que "el Raval viu una situació extrema amb el tema del turisme i des de les institucions s'han de prendre decisions valentes". A banda, el director del Sant Pau afirma que "a nosaltres ens agradaria que es prengués una solució social per tota la finca, oferint també pisos de lloguer social per les veïnes del Raval a preus assequibles". "Si una cosa tenim clara és que la solució s'ha de prendre en clau de barri, si no, hauran de vindre els Mossos a treure'ns", conclou.

El director del centre considera que "el Raval viu una situació extrema amb el tema del turisme i des de les institucions s'han de prendre decisions valentes"

La possibilitat d'una compra o expropiació de la finca per part de l'Ajuntament -com ja va passar amb Can Seixanta o l'edifici on s'ubica l'Espai de l'Immigrant- guanya cada cop més popularitat, especialment en l'àmbit del districte, on Barcelona en Comú i Esquerra Republicana s'han posicionat a favor de la compra i la CUP de l'expropiació. Fonts municipals expliquen a la Directa que: "som plenament conscients de la importància que té aquest gimnàs al barri del Raval per la funció social que fa. Estem estudiant la situació i mirant de buscar fórmules per intentar garantir la continuïtat del gimnàs en aquest emplaçament". Tot i això, el consistori no ens ha donat resposta sobre la possibilitat de comprar o expropiar la finca, i així assegurar la continuïtat del gimnàs a l'emplaçament on ha estat durant els darrers 25 anys.

Un cop rebutjada l'oferta de la propietat, que volia prorrogar el contracte del centre esportiu durant dos anys -sense opció a renovar-, evitar que signés com a cooperativa i que renuncies a tres de les sales que s'utilitzen actualment al centre, les treballadores del Sant Pau han decidit seguir endavant amb la lluita per «salvar el gimnàs i combatre el procés de gentrificació que viu el Raval». Demà a la tarda es votara al ple de l'Ajuntament de Barcelona una moció –presentada el passat divendres per part de la CUP - Capgirem Barcelona– per expropiar la finca a preu de cadastre i així donar viabilitat al projecte del centre esportiu i de vivendes socials. Des de la cooperativa, també s'ha convocat una concentració per aquest pròxim diumenge al migdia a plaça Sant Jaume amb la intenció d'evitar el desnonament -previst pel pròxim 9 de gener- i pressionar al consistori de la ciutat perquè col·labore -mitjançant la compra o l'expropiació- amb la continuïtat del projecte.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: