Recollir gra sense tenir molí

Grifols obté adjudicacions públiques milionàries a l’Estat espanyol gràcies al seu monopoli de la fase industrial de transformació del plasma en hemoderivats. Per contra, l’Estat francès ha creat el seu propi laboratori públic

El gran dèficit del sistema sanitari català en relació amb la sang i el plasma destinats als centres hospitalaris és la manca d’una infraestructura pública d’elaboració d’hemoderivats. A Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears la fase industrial necessària entre les donacions i la distribució als hospitals recau en l’empresa Grifols. No existeix cap organisme públic amb la capacitat tecnològica necessària per a l’obtenció d’albúmina, immunoglobulines i factor VIII antihemofílic a partir de les bosses emmagatzemades al Banc de Sang i Teixits català (BST) o els centres de transfusió homòlegs de València i Palma. L’any 2016 el BST –institució creada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– va enviar a l’empresa Grifols quinze lots de plasma recollit a les campanyes de donació per tal de procedir a la separació de components i envasar les tres substàncies que es fan arribar als hospitals. El dèficit crònic d’albúmina i immunoglobulines a partir de les donacions voluntàries al conjunt dels Països Catalans obliga els centres sanitaris a comprar la resta directament a les farmacèutiques. Gran part d’aquest segon segment del pastís de negoci també se l’endú Grifols. L’origen del plasma a partir del qual s’elaboren els hemoderivats complementaris als provinents de la donació és en un 98% dels Estats Units.

/ PAU FABREGAT

 

Amb dades de 2016, la factura del procés industrial de fraccionament d’un lot de sang que el BST fa arribar a Grifols puja a 540.000 euros. Si multipliquem aquesta xifra pels quinze lots d’aquell any, veiem que la transformació en hemoderivats del plasma recollit a partir de les donacions va suposar una despesa de 8,1 milions d’euros per a les arques públiques del Govern català. Els lots s’elaboren mitjançant els milers de donacions voluntàries, que a Catalunya el 2016 van sumar 253.123 bosses de sang i plasma –176.711 al País Valencià i 37.861 a les Illes Balears. El plec d’especificacions tècniques del contracte d’adjudicació determina que Grifols “mantindrà aïllat el plasma procedent del BST, i serà fraccionat de manera individualitzada, no podent ser barrejat amb plasma procedent d’altres països, comunitats autònomes o d’institucions diferents del BST”. Això sí, s’inclou un subapartat on s’especifica que en “supòsits excepcionals de no arribar al volum mínim de plasma de fraccionament en el termini necessari, podria exceptuar-se l’apartat anterior si es demanés expressament”. Malgrat això, des del BST destaquen que aquest supòsit no s’ha donat mai des de l’inici de la relació comercial amb Grifols.
 

Sistema més integrat a la Catalunya Nord

A l’Estat francès existeixen tres actors clau. Dos mèdics (creats l’any 1993): l’Établissement Français du Sang (EFS), que s’encarrega de recollir, preparar, qualificar i distribuir els productes sanguinis caducs, i el Laboratoire Français des Biotechnologies, encarregat de la transformació de la sang per fer-ne hemoderivats. Els dos organismes, almenys d’entrada, són organismes públics. El tercer és la pota de les persones donants, la Fédération Française des Donants de Sang Bénévoles, que organitza el voluntariat que col·labora en l’organització de la col·lecta. D’aquesta manera, doncs, el Govern francès ha creat el seu propi “molí” on transformar el plasma en hemoderivats.

Després d’un escàndol majúscul en la dècada dels 80, quan es va produir un contagi important de VIH i Hepatitis C a través de donacions de sang, el govern de Mitterrand va reorganitzar tots els procediments per controlar millor la recollida, transformació industrial i distribució de la sang. En tot cas, la donació de sang ja era voluntària, un element identificatiu i primordial que es va bastir a la fi de la Segona Guerra Mundial.

Tot i que a l’Estat francès no li importa que el plasma hagi estat recollit de manera remunerada, les associacions de donants temen que com que els hospitals busquen preus competitius puguin acabar important plasma, per exemple, dels Estats Units

A principis de 2015, l’EFS va perdre el monopoli sobre el plasma terapèutic. L’empresa suïssa Octapharma, emparant-se en el fet que un dels hemoderivats (el plasma SD) passava per un procés industrial per a la seva conservació, aconsegueix que es consideri “medicament” i, per tant, que l’EFS (que no tenia l’estatut de laboratori farmacèutic i que hauria pogut delegar la tasca al Laboratoire Français des Biotechnologies) perdés el dret de produir plasma SD a partir de les donacions voluntàries en territori francès. Després d’un procés judicial faraònic, Octapharma va guanyar la batalla al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, una victòria ratificada posteriorment pel Consell d’Estat. L’EFS va haver de tancar la seva unitat de producció de plasma SD.

Tot i que a l’Estat francès no li importa que el plasma hagi estat recollit de manera remunerada, les associacions de donants temen que com que els hospitals busquen preus competitius puguin acabar important plasma, per exemple, dels Estats Units. “El concepte més important en termes de gestió de la sang és l’autosuficiència. Actualment és un objectiu real. L’EFS, gràcies al seu monopoli, cobreix la demanda de sang. No s’importa sang de fora. El que ens preocupa és que el dia que no hi hagi prou donants, l’Estat posarà en qüestió el sistema i autoritzarà les donacions remunerades. L’autosuficiència és, també, un fre a l’arribada més forta d’empreses capitalistes”, destaca Jean Mateo, president departamental de l’associació catalana per a la donació voluntària de sang.

Si parlem de la donació a l’Estat francès, no podem obviar les polèmiques restriccions que pateix el col·lectiu homosexual. Entre 1983 i 2016, tenia prohibit donar sang

Actualment, tal com passa a la Catalunya del sud, els hospitals nord-catalans compren en el mercat d’importació un 50% de les immunoglobulines necessàries. El que les federacions de donants demanen és que hi hagi un mecanisme de traçabilitat per poder saber si una ampolla concreta d’hemoderivat té el seu origen en una donació voluntària o retribuïda, encara que provingui d’empreses com Octapharma.

Si parlem de la donació a l’Estat francès, no podem obviar les polèmiques restriccions que pateix el col·lectiu homosexual. Entre 1983 i 2016, tenia prohibit donar sang. I actualment pot donar-ne però passant una entrevista, omplint un qüestionari i acreditant no haver mantingut relacions sexuals durant els dotze mesos anteriors.

----------------

Sang per 500 pessetes i un entrepà a El Vampiro

/ VICTOR SERRI

 

Al número 4 del carrer dels Pescadors del barri de la Barceloneta de Barcelona va existir una oficina de venda de sang fins a l’any 1976. La recompensa era de 500 pessetes i un entrepà. Les veïnes del barri encara ho recorden i, sobretot, ha quedat gravat en la seva memòria l’apel·latiu d’El Vampiro, tal com es coneixia popularment la clínica d’extracció. “Estaven aprofitant-se de gent desvalguda per treure’n un benefici. En general pagaven per la sang, però hi havia gent més marginal que hi anava només a canvi d’un entrepà”, recorda l’Ignasi, de 59 anys i aleshores veí del barri. Tant és així que ell i altres companys de l’agrupament escolta de la plaça de Sant Miquel hi van fer unes pintades en contra. “Ara no recordo què hi vam posar, però fèiem referència a alguna cosa sobre que eren vampirs”, explica tot fent memòria. Pocs mesos més tard, aquell soterrani de mitja casa on durant anys s’havien format cues de donants, va haver d’abaixar la persiana. “Jo coneixia una persona que hi anava a donar sang, i el fet que tanquessin li va complicar la vida. El recurs dels miserables era vendre’s el cos, i penso que no vam saber oposar-nos-hi i alhora donar una alternativa. S’aprofitaven de la misèria, però era l’últim recurs d’aquesta gent”, conclou a tall de reflexió.

 

Article publicat al número 477 de la 'Directa'

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: