El regal com a valor

Publiquem en obert els dos articles que acompanyaven el suplement 'La Juganera. El joc i el conte com a eina de transformació, publicat en l'últim número de la 'Directa'
Pol Guillen
19/12/2017

Amb les festes a punt d’arribar, és un bon moment perquè les persones adultes pensem i repensem què és allò que regalem a les més menudes de casa. Pensar què oferim als infants és important si entenem el joc com un plaer individual i/o col·lectiu, com una eina pedagògica, com la crossa per fer desenvolupar la imaginació i la capacitat creativa. Per entendre el joc com una estratègia de relació i de correlació dels diferents aprenentatges, d’estimulació cognitiva, és important saber què i per què oferim allò als nostres infants.

Allò que elles escullen lliurement ha de poder arribar, però aquí és on la figura de la persona adulta ha de ser una peça clau. Podem donar quasi per suposat que allò que surti de dins seu serà allò que veuen desenes i desenes de vegades al dia; als aparadors de la majoria de botigues, a la secció de joguines de les superfícies comercials, als anuncis de televisió i als catàlegs que les grans marques ens fan arribar.

Des de la 'Directa' hem creat aquest catàleg per intentar que allò que adquireixis sigui un xic més responsable i transformador per a la teva criatura i per al seu entorn


Observem quins personatges animats mitifiquen i mirem quins valors els aporten. Mirem si allò que demanen surt d’una gamma de colors força extensiva i reflexionem quins models ètics i estètics els estem fent arribar.

La persona adulta ha de ser la peça que faci girar l’engranatge de l’aprenentatge de l’infant, la guia que escull i ofereix allò que creu que pot aportar propostes de millora per al desenvolupament cognitiu, social, emocional, psicomotriu i creatiu dels nens i nenes.

Compartim el neguit amb les persones adultes que ens envolten. Fem-les coneixedores de la importància que donem al joc i per què creiem que l’hi hem de donar. No tinguem por d’assessorar i redirigir aquelles persones que durant aquestes festes faran regals a qui ens envolta. Proporcionem-los el neguit que l’única premissa per fer un regal no pot ser el “perquè ell ho vol o el perquè ella ho demana.”

El joc no sempre comença i acaba un mateix dia, deixem que creïn, que construeixin, i, si és a mig fer, pactem com retenir-lo una temporada, però intentem no fer recollir allò que no ha estat finalitzat

Oferim-los un espai acollidor perquè creïn, no massa lluny d’allà on nosaltres fem sortir a la llum les idees. El joc no sempre comença i acaba un mateix dia, deixem que creïn, que construeixin, i, si és a mig fer, pactem com retenir-lo una temporada, però intentem no fer recollir allò que no ha estat finalitzat. Parlem, fem-los verbalitzar el perquè d’aquell joc. Asseguem-nos amb elles, compartim estones de joc. Transformem els elements que ens envolten de la vida diària en jocs i enigmes. Escoltem-les, donem veu als seus interessos i oferim-los reptes plaents per a ser resolts. Toquem, manipulem i observem. Oferim-los estones de joc lliure, de joc compartit i de joc dirigit.

Eduquem-les a través del joc cap a un món més lliure, crític i sostenible. Oferim, a partir del joc, la possibilitat d’erradicar aquelles lluites que fa anys que vam començar, i que les persones adultes, dia rere dia, hem de continuar reivindicant. Oferim jocs i joguines que no fomentin el sexisme, el racisme ni la xenofòbia i que ens ofereixin acceptar i entendre la diversitat, la cooperació i la solidaritat com una qualitat de la societat per fer-la més rica i justa. Proporcionem, amb el joc, teixits que ampliïn el seu punt de vista i els facin qüestionar allò que és al seu abast. Trenquem amb els estereotips i amb els rols de gènere dins dels jocs i les joguines i serem un passet més a prop de no haver d’exigir la no discriminació per sexe, origen i edat.

Comprem de manera conscient i responsable. Dipositem un vot de confiança en totes aquelles empreses compromeses amb una educació lliure, creativa i crítica; botigues conscienciades i compromeses socialment, mediambientalment i educativament. Obviem els plàstics i tots els seus derivats. Deixem de banda les piles i les bateries i comencem a omplir les llars de jocs i joguines fetes amb material orgànic. Comprem cooperativisme, artesania i comerç de proximitat.

Escoltem els seus desitjos i, sobretot quan escrivim les cartes al Tió i als Reis Mags, fem-los verbalitzar el perquè de la tria seleccionada. Fem de les cartes una activitat familiar, busquem un moment especial on puguin ser escoltats i escoltades i que pugui anar-se omplint al llarg de l’any. No la visquem com un moment ràpid, atapeït i sense sentit perquè toca fer-la ara.

Oferim-los la possibilitat de pensar a demanar alguna cosa que necessitin, alguna cosa que hagin escollit lliurement. Regalem-los jocs individuals, jocs per compartir i jocs cooperatius. Fem-les coneixedores del joc heurístic i del joc amb normes. Encoratgem-les perquè la cultura sigui un present a escollir: teatre, música, dansa, circ i literatura. Obrim la possibilitat a demanar obsequis pensant en les altres i en el gaudi de tota la família.

Sortim, marxem i compartim.

*Maria Mora Garriga és mestra d'educació especial i gestora cultural

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: