Repensar l’economia hegemònica des de la universitat

Un moviment estudiantil internacional proposa replantejar els enfocaments ideològics i teòrics del pensament econòmic que s’imparteix a les facultats d’arreu del món. L’associació Post-Crash Barcelona forma part d’aquesta iniciativa global
05/04/2016

"No és només l’economia mundial la que està en crisi. L’ensenyament de l’economia també està en crisi i aquesta crisi té conseqüències que van més enllà de la universitat. El que s’ensenya a la universitat modela la mentalitat de les properes generacions de polítics i, per tant, dóna forma a la societat en què vivim. Nosaltres, 42 associacions d’estudiants d’economia de dinou països diferents, creiem que és hora de replantejar la manera com s’ensenya l’economia". Així comença la carta oberta del moviment estudiantil global International Student Iniciative for Pluralism in Economics (ISIPE), que reivindica més pluralisme teòric, disciplinari i metodològic en els plans dels estudi d’economia actuals. La iniciativa va sorgir de la Universitat de Manchester el 5 de maig de 2014 i es va anar estenent a diversos països del món. A Catalunya, hi té veu a través de l’associació Post-Crash Barcelona, que agrupa estudiants d’economia de les diferents facultats del país.

Seminari sobre Economia Austríaca, a càrrec del doctor Juan Torras, al Campus Ciutadella de la UPF / POST-CRASH BARCELONA
Seminari sobre Economia Austríaca, a càrrec del doctor Juan Torras, al Campus Ciutadella de la UPF / POST-CRASH BARCELONA

 

Pensament únic

El mes de setembre passat, després de prop d’un any d’investigació, Post-Crash Barcelona va publicar l'informe Enseñanza de la economía en las universidades españolas. L'objectiu era valorar l’ensenyament de la disciplina i analitzar la situació a les diferents facultats d’economia d’arreu de l'Estat. Segons l’informe, l’únic esquema metodològic i conceptual que s’ensenya a les aules és el que se centra en l’escola neoclàssica. Les altres escoles de pensament es tracten de manera esporàdica i marginal.

“A parer meu, l’evolució dels plans d’estudis ha seguit una trajectòria molt clara: cada vegada més materials instrumentals i menys contingut o reflexió”, explica Fernando Esteve Mora, professor de Teoria Econòmica a la Universitat Autònoma de Madrid. L'acadèmic es va formar amb el pla d'estudis de 1953: “En plena dictadura franquista, nosaltres estàvem obligats a estudiar com es planifica una economia per entendre com es gestionava la Unió Soviètica o la Xina. Les assignatures de Teoria Econòmica tenien un enfocament molt més complex. Va ser al llarg de la carrera i no fora d’ella, que vaig saber de gent com Marx, Kalecki, Sraffa o Keynes...”.

Les matèries que busquen contextualitzar les diferents tendències, com Història del Pensament Econòmic, tenen poc pes en els estudis o són inexistents

Les assignatures on es busca contextualitzar les diferents tendències econòmiques tenen poc pes en els estudis o són inexistents. A Catalunya, només s’imparteix Història del Pensament Econòmic a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili. En canvi, les assignatures de Macroeconomia (estudi general del funcionament de l’economia), Microeconomia (estudi del comportament econòmic dels agents econòmics individuals: consumidores, empreses, treballadores...) i Mètodes Quantitatius (que engloba matemàtiques, estadística i economia) tenen un pes molt més important en el currículum. Segons Samuel García, membre de Post-Crash Barcelona, “si s'analitzen els diferents blocs d’aquestes assignatures, que representen prop de la meitat de la carrera, veiem que el discurs és hegemònic i tothom explica el mateix”.

Aquesta falta d’anàlisi i de qüestionament va acompanyada d’una manera de presentar els conceptes poc aplicable a la realitat quotidiana: es basa en un estudi teòric i no pràctic. Segons Esteve: “Els economistes que acaben de sortir de la carrera saben que no saben res: en l'àmbit teòric i conceptual, només disposen d'una sèrie de vaguetats sense cap tipus de fonament real. Res no els diferencia de qualsevol persona que parli a gola oberta de la llei de l’oferta i la demanda”.

Sensibilització, debat i lluita

A més de dur a terme activitats adreçades a sensibilitzar la falta de pluralitat dels ensenyaments d'economia, l’associació Post-Crash Barcelona també impulsa, en coordinació amb l'ISIPE, espais de debat i reflexió. Durant el mes de març passat, van organitzar el cicle de seminaris El despertar de l’economia neoclàssica. Es van oferir tres sessions sobre economia postkeynesiana, economia austríaca i economia feminista, a càrrec de reconegudes expertes en la matèria. La iniciativa va ser tot un èxit de participació estudiantil. Actualment, Post-Crash està preparant unes noves sessions sobre models productius al segle XXI. Tindran lloc al mes de maig per commemorar el segon aniversari de l’ISIPE.

/PAU FABREGAT
/PAU FABREGAT

 

Tot i així, l’objectiu fonamental de Post-Crash és que, a través de la lluita amb les institucions, es canviïn els plans docents de l’ensenyament a les facultats. “Totes aquelles iniciatives que busquen una altra manera de pensar l’economia, com ara la del Seminari Taifa, són molt importants i creiem que estan fent una feina increïble. El que proposem com a moviment estudiantil és que tot aquest material tingui un punt d’obligació intrínseca a la carrera. Volem que qualsevol graduat tingui uns coneixements mínims sobre aquests recursos, actualment accessibles només de manera voluntària i per iniciativa pròpia”, remarca García.

Per saber quin marge per fer canvis permet l’Europa del pla Bolonya, les membres de Post-Crash duen a terme un treball d’investigació sobre la regulació dels estudis universitaris

Paral·lelament, les estudiants de Post-Crash estan duent a terme un treball d’investigació sobre la regulació dels estudis universitaris a Europa i a l'Estat espanyol, per saber de quin marge es disposa per dur a terme aquests canvis. Segons explica García, la feina és feixuga: “Bona part del reial decret que regula els ensenyaments universitaris a Espanya va lligat al pla Bolonya. Això implica que ens hem de cenyir al marge imposat per la legislació europea. Tot això és molt burocràtic. Encara ens queda molta feina d’investigació perquè cada universitat és un món amb reglaments propis que regulen els canvis, que depenen molt de qui porta la iniciativa, del pes dels diferents departaments, de la força del deganat...”.

Post-Crash Pompeu

A principis del curs acadèmic 2014-2015, va néixer la secció local Post-Crash Pompeu per poder actuar de manera específica a la Universitat Pompeu Fabra. L’estratègia es basa en un procés de retroalimentació entre docents i estudiants: les integrants de la plataforma han fet una proposta amb diferents punts concrets sobre mesures a curt i a llarg termini, aplicables amb l’ajuda de part del professorat de diferents departaments de la facultat. Hi trobem propostes concretes d’integrar assignatures com Història del Pensament Econòmic o Anàlisi del Sistema Capitalista. I és que, per a Enric Vila, membre de Post-Crash Pompeu, “és fonamental tenir una assignatura que permeti entendre el sistema econòmic dins el qual ens estem movent, de manera que el puguem contextualitzar una mica i prendre distància”.

La introducció de noves matèries als plans d’estudis no sembla suficient, també cal resoldre l’orientació d’assignatures troncals que tenen un enfocament neoclàssic intrínsec

La introducció de noves assignatures als plans d’estudis no sembla suficient. També cal resoldre l’orientació de les assignatures troncals de Macroeconomia, Microeconomia i Mètodes Quantitatius. “Aquestes assignatures tenen un enfocament neoclàssic intrínsec. Totes les bibliografies i els llibres de referència van en la mateixa línia. Creiem que caldria modificar el temari perquè es puguin veure els mateixos conceptes explicats des d’altres punts de vista per crear un debat molt més ric”, explica Vila.

Tot i que aquestes aspiracions són crítiques amb la feina que fan les institucions universitàries, la reacció del deganat de la UPF, de moment, està sent dialogant. Aquest diàleg es deu, en part, a la fortalesa del moviment estudiantil i al seu caràcter apolític. A més, la reivindicació d’un debat més ric i plural resulta ser un objectiu difícilment rebutjable.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: