La repressió de les dones a les Illes

Les defensores dels valors republicans a la història mallorquina són dones en la majoria dels casos
28/06/2016

Algunes historiadores afirmen que el càstig que rebien les dones republicanes durant la repressió feixista era l’assassinat dels seus marits, fills, pares o germans. Tal vegada això expliqui parcialment per què la lluita per l’exhumació de les fosses i per la recuperació de les víctimes ha tengut un marcat protagonisme femení. L’historiador David Ginard explica que, a Mallorca, “la participació política de les dones durant la Segona República va ser més aviat modesta”.

Una fotografia de la presó de Can Sales, on es va suïcidar Matilde Landa
Una fotografia de la presó de Can Sales, on es va suïcidar Matilde Landa

 

No obstant això, les persones que han passat a la història mallorquina com a defensores dels valors del republicanisme, el laïcisme i l’antifeixisme són dones en la majoria de casos. Probablement, la figura més coneguda és la d’Aurora Picornell, nascuda a Palma l’any 1912, assassinada a Porreres la nit de reis del 37 i llançada, amb un centenar de persones més, a la fossa comuna més gran de l’illa. Picornell va ser, des de molt jove, dirigent comunista, activista i ferma defensora del laïcisme i el feminisme en un territori marcat pel conservadorisme i la religió.

Probablement, la figura més coneguda és la d’Aurora Picornell, nascuda a Palma l’any 1912, assassinada a Porreres la nit de reis del 37 i llançada a una fossa comuna

Poc després del cop d’Estat, va ser detinguda, empresonada i, finalment, assassinada. Aquella nit, amb ella, moriren les anomenades Roges del Molinar: Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer. Uns mesos abans, la nit del 3 al 4 de setembre de 1936, cinc infermeres de la Creu Roja moriren en mans de la CEDA després de ser brutalment violades i torturades a Manacor, on cada any se’ls ret homenatge. Altres defensores de la República, com Maria Vaquer, socialista de Capdepera, se salvaren de l’assassinat després de passar uns anys a la presó i acabaren exiliades.

El relleu d’aquesta resistència contra el feixisme el va prendre, ja a la dècada dels 40, Matilde Landa. No era mallorquina ni va lluitar contra la repressió franquista a l’illa (de fet, hi va arribar ja presa). El seu suïcidi a la presó de Can Sales de Palma, després de passar per insuportables pressions per a què es batiàs, l’ha convertida en un símbol de les tortures físiques i psicològiques a què eren sotmeses les víctimes del franquisme.

 

------------------------------
Poc temps de flot pel monument d’un buc feixista
L’actual govern municipal de Palma s’ha compromès a desballestar aquest homenatge al creuer ‘Baleares’, que va causar la mort d’un gran nombre de civils

Mentre el Parlament avança en lleis per la dignificació i l’exhumació de les més de 2.000 persones que, encara avui, estan enterrades a fosses comunes, l’Ajuntament de Palma va anunciar, el setembre, que esbucaria el monument feixista que presideix, des de 1947, el parc de sa Feixina. Es va construir com a homenatge al creuer Baleares, un buc de guerra que va causar la mort de milers de persones, la majoria civils, a la batalla de Màlaga. L’any 1938, va ser enfonsat per la flota republicana.

Algunes entitats s’oposen a l’esbucament
Títol

 

El desballestament forma part de l’acord de governabilitat a què van arribar els tres partits que formen l’equip de govern municipal (Més, PSIB i Som Palma, la formació amb què es va presentar Podem a les eleccions a la capital mallorquina). No obstant això, cap de les tres formacions incloïa la proposta al seu programa electoral, fet que va provocar les crítiques d’entitats conservacionistes com ARCA, que s’oposa fermament a l’esbucament.

Durant els darrers mesos, partidàries i detractores de la demolició han argumentat les seves posicions: que el monument havia de desaparèixer o que s’havia de mantenir perquè, l’any 2010, ja se li va retirar la simbologia feixista per adaptar-lo a la llei de memòria històrica. Mentre entitats com la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes o Memòria de Mallorca asseguren que la contextualització de l’any 2010 no va ser suficient per desvincular-lo del règim i la repressió franquista, ARCA i una plataforma ciutadana nascuda per defensar el monument asseguren que es tracta d’una obra amb valor històric, artístic i patrimonial.

El Partit Popular va demanar a la comissió de patrimoni del Consell de Mallorca que declaràs el monument com un bé d’interès cultural, però la institució insular va emetre un informe tècnic que desestimava la proposició perquè no va trobar motius per la seva protecció. Ara, l’ens ha de tramitar un recurs d’alçada que vol impugnar la decisió de la comissió i ha obligat l’Ajuntament a frenar el concurs per adjudicar el projecte. El regidor d’Urbanisme i Model de Ciutat, Antoni Noguera, recorda, mentre es resol el recurs, que “un consistori de radicalitat democràtica ha de lluitar per la demolició”. El monument “enalteix el franquisme i va ser inaugurat pel mateix dictador”, assegura.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

Exhumar la memòria

dimarts, 28 juny, 2016

L’Estat espanyol és el segon del món amb més fosses comunes, segons dades del Ministeri de Justícia espanyol, tan sols superat per Cambodja.