Impressions

El retorn del Ter, objectiu de país

16/05/2018

El riu Ter és el més llarg (205 quilòmetres) dels quals neixen i moren a Catalunya. Des del seu origen és un riu sobreexplotat, en el tram inicial per l'estació d'esquí de Vallter 2000 per fabricar neu, en el tram mitjà per 989 minicentrals entre Setcases (Ripollès) i Manlleu (Osona) en un tram de 131 km i pel transvasament del riu a l'altura del Pasteral per l'abastament d'aigua potable a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on se'n va més del 50% del cabal del riu.

A tot això s'uneix un greu problema de degradació dels aqüífers de la Plana de Vic i el Lluçanès, per la contaminació dels purins produïts per la potent indústria càrnia del porc. El creixement exponencial d'aquest sector, genera una pèrdua de recursos propis perquè no poden disposar de les aigües superficials i subterrànies, per estar contaminades amb valors de nitrats per sobre dels límits de prepotabilitat.

El transvasament del Ter és juntament, amb el transvasament del Siurana, un dels transvasaments històrics dins de les conques internes de Catalunya, fou inaugurat per Franco l'any 1966 en ple creixement de Barcelona i l'entorn metropolità. La Llei del Ter (1959) que regula el transvasament del riu, fixa un cabal mínim de 3 m3/s per al Ter al seu pas per Girona, en teoria per assegurar un cabal per al reg del Baix Ter.

El riu Ter és el més llarg (205 quilòmetres) dels quals neixen i moren a Catalunya. Des del seu origen és un riu sobreexplotat

L'any 2006, i sota el paraigua de la Directiva Marc de l'Aigua, en el Pla Sectorial de cabals de Manteniment, s'amplia el cabal de la Llei del Ter a un cabal mínim bàsic per al riu Ter al pont de la Barca de 4,60 metres cúbics per segon de mitjana (xifra que a la primavera és de 5,98 metres cúbics per segon, i a l'estiu de 3,68).

El Pla Sectorial de cabals de Manteniment mai s'han arribat a aplicar. En els plans de conca actuals (2017) aquest Pla Sectorial s'hi ha reduït dràsticament un 40% sense cap mena de justificació.

El passat estiu, després d'un intens treball en el marc de La Taula del Ter amb la participació del Consorci del Ter –on estan representats 61 municipis gironins– entitats científiques, empresarials, sindicals, així com associacions d'usuaris, de regants i hidroelèctrics, grups ecologistes i moviments socials del territori, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont va signar un acord històric que permetrà recuperar de manera esglaonada el cabal del riu per la conca del Ter.

El Pla Sectorial de Cabals de Manteniment mai s'han arribat a aplicar. En els plans de conca actuals (2017) aquest Pla Sectorial s'hi ha reduït dràsticament un 40% sense cap mena de justificació

Aquest acord s'ha de dur a terme, en una primera fase (2018-2023), incrementant l'aprofitament d'aigua del riu Llobregat, potenciant l'ús de plantes dessaladores i millorant les potabilitzadores del sistema Ter-Llobregat. També inclou l'ampliació de la dessaladora de Tordera.
Una segona fase (2023-2027) actuarà sobre la recàrrega i recuperació d'aqüífers, millores en els ecosistemes fluvials, la recuperació de l'aqüífer del baix Ter i potenciar la reutilització a les comarques gironines.

La darrera fase a partir del 2028 hi ha prevista la revisió de les normes d'explotació del transvasament Ter-BCN amb un transvasament màxim anual del 30% del volum embassat al riu.

Cal que el nou govern de Catalunya sigui fidel als acords presos en el marc de la Taula del Ter. Cal que el nou govern tingui una voluntat real i efectiva de retornar el Ter a la seva conca

Nou mesos després d'aquest acord històric de la Taula del Ter pels retorns dels cabals del Ter, no sembla que s'hagi avançat molt en el compliment d'aquest acord. Des del territori, Aigua es Vida denuncia que tot i que els embassaments de Sau-Susqueda estan molt plens i que s'aventura que el desglaç serà important, la sortida d'aquests embassaments és pràcticament nul·la i que el cabal circulant es deu als afluents que hi ha aigües avall del Pasteral, el qual redueix el cabal real del riu fins i tot per sota del mínim de 3 m³/s que fixava la llei de 1959 i de retruc redueix la capacitat de recàrrega natural de l'aqüífer del Ter de la qual es beneficien els regants històric del Baix Ter.

Tot i ser conscients del moment històric que vivim i la complexitat de gestió dels darrers mesos des de l'aplicació del 155, cal que el nou govern de Catalunya sigui fidel als acords presos en el marc de la Taula del Ter. Cal que el nou govern tingui una voluntat real i efectiva de retornar el Ter a la seva conca.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: