Internacional

"La revolució tunisiana no ha posat fi a les tortures"

Entrevistem Halim Meddeb, activista durant la revolta que va inspirar la Primavera Àrab, que és advocat i exerceix d'assessor legal de l'oficina de l'Organització Mundial Contra la Tortura a Tunísia
L'advocat Halim Meddeb va ser un activista durant la revolta i actualment exerceix d'assessor legal de l'oficina de l'Organització Mundial Contra la Tortura a Tunísia

Coincidint amb la revisió de la situació dels drets humans a Tunísia duta a terme per la comissió especialitzada en aquest assumpte de l'ONU, amb seu a Ginebra, prop de cinquanta ONG nacionals i internacionals han presentat la campanya No al terrorisme, sí als Drets Humans. L'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) és una de les que han liderat la iniciativa. Més de cinc anys després de la revolta que va inspirar les primaveres àrabs, Tunísia és considerat un model d'èxit: tot i les tensions de la seva transició, va aprovar una nova Constitució democràtica per consens i ja ha celebrat diverses eleccions lliures. Tanmateix, alguns tics del passat encara no han desaparegut, com la tortura. L'advocat Halim Meddeb, activista durant la revolta que avui exerceix d'assessor legal de l'oficina de l'OMCT a Tunísia, ens va rebre a la seu de l'organització del centre de la capital, molt a prop d'un dels escenaris de la revolució de 2010.


Quins són els objectius de la campanya?

Sobretot, són dos. En primer lloc, sensibilitzar la població que res no justifica la violació de la llei. Tenim la percepció, encara que no existeixen enquestes, que una bona part de la població tolera els abusos policials en el marc de la lluita antiterrorista. És una visió que propaguen alguns mitjans, que insisteixen a contraposar la seguretat i la llibertat. En segon lloc, ens volem dirigir a les autoritats per fer-los entendre que la solució davant l'amenaça terrorista no passa només per mesures securitàries, sinó per un enfocament integral que inclogui el desenvolupament econòmic de les zones marginades, per apostar per la cultura i l'educació dels joves, etc.


La pràctica de la tortura encara és present a Tunísia?

"La revolució no ha acabat amb les tortures. Els últims cinc anys, s'han registrat més de 450 casos de tortures, però és possible que n'hi hagi més que no s'han denunciat"

Sí, encara que no són sistemàtiques com a l'època de Ben Ali. La revolució no ha acabat amb les tortures. Els últims cinc anys, s'han registrat més de 450 casos de tortures, però és possible que n'hi hagi més que no s'han denunciat. Les tècniques són les mateixes que abans: pallisses, posicions forçades durant molt de temps, descàrregues elèctriques, asfíxia, etc. Respecte als maltractaments, que es diferencien de la tortura perquè comporten menys patiment, encara són més habituals.


Quines motivacions hi ha darrere les tortures?

Ara ja no són de tipus polític. No responen a instruccions dels líders polítics, més aviat formen part d'una cultura arrelada dins les forces de seguretat, uns cossos en què no hi ha hagut una veritable reforma. En alguns casos, les tortures s'apliquen contra individus que han tingut algun conflicte amb un agent. És a dir, són motivacions personals. En altres casos, pretenen castigar els presos o els detinguts, extreure'ls confessions o, en el cas dels terroristes, venjar-se dels companys assassinats. Una constant és que les persones torturades solen ser pobres.


Quins factors permeten el manteniment d'aquesta cultura dins la institució policial?

"La justícia no mostra cap voluntat d'investigar les denúncies, que romanen congelades durant mesos fins que són arxivades. En tots aquests anys, tan sols hi ha hagut una condemna"

D'una banda, una impunitat absoluta. En tots aquests anys, tan sols hi ha hagut una condemna contra agents de policia per tortures. La justícia no mostra cap voluntat d'investigar les denúncies, que romanen congelades durant mesos fins que finalment són arxivades. El Ministeri de l'Interior és molt poderós i exerceix pressions sobre les altres institucions. A més, cal voluntat política per abordar aquesta qüestió. Ara que predomina el paradigma de la lluita antiterrorista, eradicar les tortures no és una prioritat.


Quan parleu amb els líders polítics, quin missatge us transmeten?

Bones paraules sempre, però cal passar als fets ja. Tot i que hi ha hagut alguns avenços, són insuficients.


Quins són aquests avenços?

"Les autoritats solen arrestar centenars de persones de manera arbitrària, ja sigui perquè estaven prop del lloc dels fets o pel seu historial de pertinença a moviments islamistes radicals"

Per fi s'han nomenat els membres de la Comissió Nacional per la Prevenció de la Tortura, que tindrà poders importants, com el de poder accedir a les comissaries i les presons sense preavís. Així mateix, una nova llei permet que tota persona arrestada, excepte en casos de terrorisme, pugui reclamar la presència del seu advocat de manera immediata. Però, ara, falta que s'apliqui realment. Cal no oblidar que, durant l'era Ben Ali, sobre el paper, les tortures estaven prohibides.

 

Quin tipus d'abusos es produeixen en el marc de la lluita antiterrorista?
A part de la violència durant els arrestos o els interrogatoris –provada en el cas de deu sospitosos de l'atac del Museu del Bardo– després de cada atemptat, les autoritats solen arrestar centenars de persones de manera arbitrària, ja sigui perquè estaven prop del lloc dels fets o pel seu historial de pertinença a moviments islamistes radicals. En la majoria de casos, es tracta de persones innocents. Així mateix, a les presons, després d'un atemptat, es castiga els presos condemnats per terrorisme retirant-los el dret a les visites, obligant-los a afaitar-se, etcètera.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: