Ricard Espelt: “Amb cada acte de consum, fem un gest polític”

Artista i expert en cooperativisme
23/02/2016

Només a la ciutat de Barcelona, hi ha 60 cooperatives agroalimentàries que impliquen entre 25 i 45 unitats familiars cadascuna. En total, mouen 1.500 persones i un volum aproximat de 4.600.000 euros l’any i conformen una massa crítica favorable a un model de consum alternatiu a l’actual. Ricard Espelt (Manresa, 1973) s’ocupa d’estudiar les relacions que estableixen les seves integrants amb les productores i els productes del camp que troben a la cistella. Veí de Copons (Anoia), d’on va ser regidor fa uns anys, Espelt analitza el paper que tenen les noves tecnologies a l’hora de promoure el consum ecològic i de proximitat. “Només cal millorar-ne l’ús i la coordinació en xarxa per arribar al gran públic”, assevera. Consultor en l’àmbit de la comunicació estratègica, aposta per dimensionar les experiències a través del projecte Espais sensibles, on incorpora l’art com a estímul per impulsar un consum respectuós amb el medi i les persones.

/ESTER ROIG
/ESTER ROIG

 

Quan comences a interessar-te per les relacions humanes en el cooperativisme agrícola?

D’entrada, volia esbrinar si les xarxes socials ajudaven els productors a col·laborar entre si. A la Conca de Barberà i només les utilitzaven com a altaveu. Després vaig observar una experiència de consumidors a Llavorsí; més tard, als petits circuits comercials de Sant Cugat del Vallès. Ara, ho faig a Barcelona.

Vas centrar-te a Barcelona per algun motiu especial?

Hi ha cooperatives que tenen un recorregut històric molt interessant. Abans de la dictadura, n’hi havia una cinquantena que, arran de la guerra i la posterior entrada del capitalisme més desbordant, van desaparèixer per ressorgir durant els anys 90 i expandir-se amb l’eclosió del 15-M. Gràcies a la recerca que ha fet el grup de treball La Repera, les he geolocalitzat i he vist que la majoria han esdevingut cooperatives de segon grau.

Quin valor tenen?

Porten una gestió transparent i de proximitat. Això fa que la gent s’hi apropi pel factor verd –la voluntat de consumir producte ecològic– o pel factor roig –que, més enllà de menjar sa, defensa alternatives al model socioeconòmic dominant. En general, combinen la cistella de verdures amb xerrades que promouen altres lluites, contra el TTIP o Eurovegas. També hi contribueix el fet que s’allotgen a locals amb un gran significat polític, com la cooperativa de l’Ateneu La Flor de Maig. D’aquesta manera, la persona entra en un univers vinculat a moltes causes socials.

Però la majoria de la població ignora que existeixen...

Necessiten visibilitzar-se. D’aquí la feina del projecte Quèviure –que actua com a distribució de cooperatives–, la Fira d’Economia Solidària –un aparador i punt de trobada que ens apropa a les alternatives en el mercat de consum diari– i el mapa virtual Pam a Pam –que en facilita la localització –.

Quan trobes Eroski o altres empreses cooperatives que es disputen el gran mercat, què penses?

Que han pervertit els conceptes cooperatius. I Gràcia n’és el paradigma: s’hi barreja l’ambient cooperativista amb botigues ecopijes que, revestides d’un ADN transformador, no participen d’aquesta lògica responsable. Però no es tracta de demonitzar-les, sinó de treballar perquè les alternatives agroecològiques surtin dels seus entorns i augmentin la incidència entre la ciutadania.

La llei de cooperatives, adoptada pel Parlament de Catalunya, hi pot contribuir?

S’orienta malament perquè aposta per les grans cooperatives d’exportació, fet que crea estructures jerarquitzades que s’allunyen de l’equitat i la justícia social. A banda que, amb el requisit d’exigir 30.000 euros per constituir-ne una, impedeix que se’n creïn de petites amb vincles forts i participatius.

On és el repte, doncs?

L’oportunitat passa per aplicar a gran escala els models transformadors que ja existeixen a la ciutat. Ara bé: cal empènyer perquè això es configuri amb una base legal. També són necessaris els horts urbans i el reaprofitament dels terrats on es promouen altres pautes de consum. L’important és capturar l’impuls d’actuar amb responsabilitat tot recordant que, amb cada acte de consum, fem un gest polític.

Les noves tecnologies són un bon instrument de promoció?

L’Aixada o El Bròquil del Gòtic ho demostren amb aplicacions internes pels seus membres. Només falta que siguin instruments a l’abast del gran públic i que permetin la col·laboració entre les diferents experiències. Està succeint al Poblenou, on cinc cooperatives difonen plegades els valors transformadors entre el veïnat.

El teu projecte Espais sensibles va en aquesta direcció?

Tinc la intenció d’introduir l’aquarel·la, el dibuix i altres elements artístics en aquests entorns, ja siguin cafeteries, restaurants o botigues de comerç just. Espais on es valora el desenvolupament local, la governança participativa i el respecte a l’entorn. De fet, per la seva força sensible, l’art convida a comprometre’ns en la justícia social.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: