'Riot grrrl': apoderar-se de l’escena musical

Arreu de l’Estat espanyol, s’han estés els esdeveniments i els festivals en la línia d’aquest moviment musical feminista. Reivindiquen i fan visible la participació de les dones en l’‘underground’ i la contracultura
08/03/2016

El punk esclatà a mitjan anys 70 i s’estengué a escala global com una forma d'expressió genuïna, subterrània i subversiva. De la seva força vírica, en van beure algunes bandes de dones que ja transgredien la feminitat hegemònica en les seues lletres o conductes dalt l'escenari.
 Fifth Column, Anti-Scrunti Faction, The Slits, Au Pairs o Patti Smith foren algunes de les influències per a un moviment musical que esclataria durant els anys 90: riot grrrl.
 Aquest moviment va aparéixer per respondre les actituds obertament masclistes de les escenes hardcore, punk-rock i grunge del moment, en què les dones eren definides com a agents passives. Segons explica Madigan Shive al documental Don't need you: the herstory of riot grrl, la principal funció de les dones en aquests concerts “era fer de penja-robes dels homes”.



El grup Fosa Común al festival Furor Uterí 2012  / KURO
El grup Fosa Común al festival Furor Uterí 2012 / KURO

 

Unes dones preocupades per la creació cultural, l'anticapitalisme i la difusió de les idees feministes, en canvi, es convertirien en el disparador de la tercera onada del feminisme. Es van començar a reunir i a trobar-se a diferents concerts o actes polítics i van reaccionar amb el que tenien a l'abast, sota la premissa del fes-ho tu mateixa (do it yourself, DIY). Així, amb quatre duros, alguns instruments, paper, boli, cúters i molta ràbia, van crear les primeres bandes del riot grrrl: Bikini kill, Bratmobile, Heavens to Betsy, L7 o The Frumpies.



Els anys 90, molts grups musicals i fanzins van respondre contra les actituds masclistes del hardcore, el punk-rock i el grunge del moment, on les dones eren agents passives

També experimenten amb una de les eines fonamentals per a la difusió en paper del seu ideari: uns fanzins coneguts amb el nom d'angry girl zines. Al llibre The riot grrl collection, hi trobem Gunk –de Ramdasha Bikceem, que mostra una preocupació especial per l'antiracisme–, Chainsaw –un dels primers queercore zines–, Girl Germs o Jigsaw.



Esclat i expansió del moviment

L'agost de 1991, durant la primera nit de la International Pop Underground Convention (IPUC) d'Olympia, moltes dones amb ganes de menjar-se la música underground i d'agafar el protagonisme van empunyar el micro per cridar la necessitat de fer música des de l'úter. Les xiques estaven allà per reivindicar que eren feministes i fugien de la creació com a producte de consum capitalista.

/ANGELA ALTAVA I NEUS ORTIZ
/ANGELA ALTAVA I NEUS ORTIZ

 

Tot i tenir un esperit encoratjador, que ha sigut apoderador per a moltes joves, el moviment també ha rebut crítiques. Una de les més importants fou la poca capacitat que va tenir per integrar discursos contra l'opressió racial. Per aquest motiu, van sorgir fanzins com Chop Suey Spex i Bamboo Girl, des de la perspectiva de les xiques americanes d'origen asiàtic, o el contramoviment sista grrrl riot, format per dones negres que crearen el seu propi relat.



Nou anys més tard de la IPUC, l'any 2000, se celebrà –també a Olympia– el primer festival conegut com a Ladyfest. Aquests festivals descentralitzats, basats en l'ideari riot grrrl, es van anar expandint ràpidament per la geografia mundial: n'hi ha prop de 150 arreu del món.


L'Estat espanyol no es va quedar enrere. Ja durant els anys 80, algunes xiques van ser pioneres dins l'escena punk del moment. Entre elles, cal mencionar Sílvia Resorte (Último Resorte), Tere (Desechables) o Isa i Pilar, del grup IV Reich, que interpretava la cançó “Hombres asquerosos, hombres poderosos”. Las Vulpess cantaven “Me gusta ser una Zorra”; Parálisis Permanente, amb la teclista Ana Curra, deia allò de “Quiero ser una Santa”; Alma, de Cocadictos, cridava “Estoy hasta las tetas”.



Escenaris feministes arreu de l’Estat

Els últims anys, sota la influència del riot grrrl, s’està vivint un ressorgiment del llegat del feminisme vehiculat mitjançant la cultura, l'art o la música arreu de l'Estat. Un testimoni d'aquest fenomen és l'eclosió de festivals (mixtos i no mixtos) on s'entremesclen la reflexió, la cultura, la música i el transfeminisme.

Depenent de la ciutat i del context on naixen, els Ladyfest han anat adquirint un temperament propi. El seu objectiu és trencar amb una paradoxa, assenyalada per Nagore García a l’assaig (Des)armando la escena: narrativas de género y punk: el fet que els fonaments arrelats i opressius de la cultura dominant, com el patriarcat, es colin per les esquerdes dels moviments subversius.

 Ja s’han celebrat certàmens a Sevilla, Madrid, Granada, Iruña i Astúries i, aquest estiu, es farà el primer Ladyfest a Barcelona.

Las XL combinen  música i teatre als seus espectacles  /NEREA COLL
Las XL combinen  música i teatre als seus espectacles  /NEREA COLL

 

També cal esmentar el festival de nova creació Transfemifest Granada 2016, que tindrà lloc el proper mes de maig, o les trobades Prenem l'escenari del CSOA l'Horta (València), impulsades per Fusa Activa a partir del documental Tomar el Escenario, que tracta de les presències i les absències de les dones en la música alternativa. Amb quatre edicions organitzades i un quart fanzín en procés, el festival Furor Uterí ha passat a integrar el feminisme de manera transversal als concerts que organitza a La Residencia (València). També al País Valencià, trobem El Truenorayo Fest del Port de Sagunt, Hits With Tits –un projecte sonor i gràfic per a il·lustradores i dones amb bandes do it yourself– o el Tremenda Fem Fest, que es repetirà el juny vinent a Castelló de la Plana i que, recentment, ha presentat un CD-zine: #1 Hienes.



A Barcelona, anualment, se celebra el Femme Soroll, centrat en la música hardcore, punk i metal. El col·lectiu anarcofeminista Anarres, de creació recent, treballa al voltant del paper de les dones dins el punk i ha organitzat concerts i tallers no mixtos per a l'elaboració d'instruments. Uns altres dos festivals amb un discurs i unes pràctiques clarament transfeministes, celebrats el 2015, foren el Tócatefuerte –al CSO Kike Mur de Saragossa– i el Zorrifest –a Guadalupe (Múrcia).

A Madrid, l’any passat, es va celebrar el primer LadyFest Spain. I el Mad Grrrl Fest ha suposat una fita: en tres dies, ha reunit més de trenta grups d'estils variats, tots ells formats per dones i trans. Com el col·lectiu nounat de punxadiscos transfeministes Akelarre Sound Systers.


A Euskal Herria, l'Emarock va nàixer el 2010 i ja ha donat com a fruits un llibre i un documental. Nesken Gauak és una plataforma per la visibilització musical feminista que organitza concerts des de l'any 2012. A Zarauz, el 2013, nasqué el MEFSST!, un espai frontalment polític: “No volíem fer un festi de dones per a dones, sinó un festival feminista, amb tot el que implica”, afirmen des de l’organització, que prepara el primer camp de rock per a dones de l’Estat.
També al nord de la Península, concretament a Galícia, el 2014, sorgeixen les Mulleres Galegas Kañeras, lligades al rock i el metal. I, a Valladolid, es prepara la segona edició del Potorrock.

Difusió de base

Una altra prova d'aquest renàixer són la quantitat de blocs i fanzins que apareixen com mossegades a l'entrecuix del patriarcat. Algunes publicacions com Uterzine o Riot Grrrl Mallorca recorden estèticament els fanzins punk clàssics. Altres propostes són el feminizine de la microeditorial Bombas para Desayunar, el bloc ¿Quién coño es? –que busca la visibilització de dones artistes– o les revistes del col·lectiu madrileny Sisterhood.

El renàixer d’aquesta tendència s’evidencia amb la quantitat de blocs, revistes i programes de ràdio que recuperen l’esperit ‘riot grrrl’, com ‘Uterzine’ o ‘Sangre Fucsia’

Els programes de ràdio també ajuden a unir el rizoma riot grrrl: en són exemples Sangre Fucsia (Ruda FM), Hacia el sur en el Atlántico o Tirando Bombitas. També les distribuïdores fan algun pas endavant: després de trobar moltes carències sobre material feminista dins el món dels fanzins, Entrelíneas difon, distribueix i crea materials per ajudar a construir la herstory, la història d’elles.
 En paraules de Core Tres, col·lectiu madrileny que reivindica la presència de les dones dins l'escena musical rock, punk i hardcore: “Si el riot grrrl unia de manera explícita feminismes i música underground, als inicis del punk, dues dècades abans, les dones ja omplien el moviment com a vertaderes protagonistes. Ara, més de dues dècades després, continuem comprovant que sempre hi vam ser, hi som i hi continuarem sent”.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: