Rosa Galindo: “La creativitat i la natura t’ajuden a preservar l’ànima”

Actriu i cantant
09/01/2018

Aviat farà vuit anys que Rosa Galindo va establir-se en un mas del Pla de l’Orri (Serra del Catllaràs, Alt Berguedà) amb el seu fill. Allà –rodejada de 50 cavalls, una dotzena de gossos i algunes gallines–, dirigeix la Fundació Miranda, una entitat dedicada al coneixement d’aquests majestuosos animals, que amb la seva presència contribueixen a la sanació de persones afectades per trastorns i necessitats de tota mena. “Miranda és una bufetejada al consumisme, la mediocritat i l’estupidesa humana”, explica Galindo, fundadora també de Teatre Sense Límits i del projecte pedagògic Eòlia, Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona. Una activitat que alterna amb aquest projecte holístic en què, per damunt de tot, pren rellevància la custòdia del territori i en el qual tothom experimenta les virtuts d’estar en contacte amb els cavalls. No només pel magnetisme que desprenen, sinó també pel que suposa acompanyar-los els mesos d’hivern cap a pastures càlides, on s’alimenten i es mantenen en llibertat.

/ FUNDACIÓ MIRANDA

 

L’abril de 2010 vas instal·lar-te al Pla de l’Orri per desenvolupar un projecte entorn dels cavalls, però tot arrenca d’una experiència anterior. Què va passar?

A la vida trobes finestres que, un cop obertes, ja no pots tancar. A mi em va passar al conèixer La maternitat d’Elna, l’obra d’Assumpta Montellà, en la qual es parla de l’èxode dels refugiats. Vaig sentir la necessitat d’explicar la història d’Elisabeth Eidenbenz en diferents teatres. L’obra, que continuo interpretant, va remoure alguna cosa sistèmica dins meu, perquè la natura em recorda qui sóc i d’on vinc. Ho observo també en els cavalls, quan retornen a la muntanya i recuperen la força, la resiliència i la capacitat de superar l’adversitat.


En el marc de la Fundació Miranda, que vas impulsar amb el teu excompany l’any 2008, us arriben cavalls amb un passat complicat. D’on provenen exactament?

La majoria han patit maltractaments o han sofert contextos equivocats. Cal recordar que no poden estar en espais reduïts ni isolats, sinó que necessiten grans extensions per autogestionar les seves vides. N’hi ha que també presenten afectacions per haver ingerit pinso, quan és un animal herbívor que es mou per menjar i menja per moure’s.


En aquest entorn, quines iniciatives desenvolupeu?

"Els cavalls et proporcionen una mirada des de la profunditat, i milloren la biodiversitat"

Durant els mesos de novembre i part de desembre, abans que el fred i la neu caiguin sobre les pastures, els acompanyem en la transhumància pels Pirineus fins als paratges càlids d’Ossera, on poden moure’s en llibertat. Una pràctica en la qual participen persones que estan travessant per moments de canvi o que han de prendre decisions importants. És una experiència fascinant, ja que només amb la seva presència, els cavalls et proporcionen una mirada des de la profunditat, al marge que milloren la biodiversitat perquè netegen els llocs on pasturen.


Has hagut d’adquirir coneixements en etologia i comunicació equina?

Sí, però després t’adones que qualsevol relació va més enllà d’una tècnica. El camp electromagnètic que generen aquests animals és sanador, la qual cosa fa que rebis una mescla de plenitud i felicitat difícil de descriure.


També tracteu persones amb trastorn de l’espectre autista o malalties de molts tipus. Què n’extreuen d’estar amb els cavalls?

El benefici és igual en tots els casos: la persona s’emporta una dosi homeopàtica en el seu entorn habitual que l’ajuda a millorar les relacions. A alguna gent li ha canviat completament la vida, igual que passa en el teatre quan experimentem la curiositat a partir un mateix. Finalment, la creativitat i la natura t’ajuden a preservar l’ànima.


Per quin motiu els cavalls tenen aquest component gregari?

Fan vincles incondicionals i s’organitzen en funció de l’instint de supervivència. Així, mentre el semental protegeix i aglutina les eugues, cosa que la resta del grup accepta perquè hi ha un ordre sistèmic, l’euga prenyada troba l’aigua abans que ningú i la més vella és respectada per la seva experiència. La transhumància ens ajuda a entendre que tots podem aprendre dels altres.


Amb la petjada dels humans a la muntanya, no és complicat fer els camins en condicions?

Precisament fem una acta notarial per recuperar el dret de pas allà on han quedat devastats o interromputs per l’home. És complex, sens dubte, perquè requereix molts permisos i burocràcia amb l’administració, però arribem on calgui pel benefici dels cavalls.


Vius a la muntanya sola amb el teu fill, de quinze anys. Com t’organitzes el temps?

Estacionalment hi ha dues etapes: una amb els cavalls i una desplegant les diferents iniciatives de la Fundació Miranda o en el marc d’Eòlia, l’escola d’art dramàtic que dirigeixo a Barcelona. En general, la vida a la muntanya és dura, intensa i bonica. A vegades trafiquejo coses enmig del fred, amb les mans tallades i congelada, i em poso a plorar sola. Però després tinc moments contemplatius on dono gràcies per estar rodejada d’aquesta meravella.


Aquesta vivència ha modulat la teva activitat escènica?

M’ha servit per explicar històries des de la meva veritat, sense pors i amb molta més presència. Exactament el mateix que fan els cavalls, la qual cosa és una virtut a l’hora d’actuar dalt de l’escenari. Des d’aleshores sóc millor intèrpret.

Els cavalls et proporcionen una mirada des de la profunditat, i milloren la biodiversitat

 

 

Article publicat originalment al número 444 de la 'Directa'
 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: