Internacional

Rousseff continua en un Brasil dividit i despolititzat

La representant del PT continuarà com a presidenta en ser considerada el "mal menor" per la majoria de les votants
Partidaris de Dilma Rousseff
/ Midia Ninja

Dilma Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT), va guanyar el passat diumenge 26 d’octubre el segon torn de les eleccions presidencials al Brasil amb una mica més del 51,6% dels vots. La població brasilera quedava així dividida entre la reescollida presidenta i el conservador Aécio Neves, del Partit de la Social Democràcia brasilera (PSDB) que va obtenir un 48,4%. De 200 milions de brasileres, 143 tenen títol d’electora tot i que només 112 milions van sortir a votar. Un 5% -5,2 milions de persones- van votar nul i l'1,7% va votar en blanc. Les abstencions doncs, tot i l'obligatorietat de votar per llei, sumades a les desencantades amb la política, van ser elevades.

El primer torn despolititzat

El passat 5 d’octubre, la República Federativa del Brasil celebrava la seva setena jornada d’eleccions presidencials després de l’últim període de dictadura militar explícita. Els resultats, en contra del que les estadístiques i en conseqüència les expectatives mediàtiques proclamaven, van portar la presidenta Rousseff i el neoliberal de Minas Gerais Neves, al segon torn, amb un 41% i un 34% dels vots vàlids respectivament. Els arguments que en general la població de classe mitjana i treballadora aportaven per justificar el seu vot eren de caràcter personal o formulats a través d’estereotips venuts als mitjans de comunicació.

Abstencions i boicot

El primer torn ja va registrar un 19% d’abstencions que sumades als vots nuls i als vots en blanc – d’un 9,6% els dos junts- superaren amb escreix el suport a la tercera candidata més votada, Marina Silva, del Partit Socialista del Brasil (PSB). El boicot electoral ha crescut considerablement en els últims 15 anys i pràctiques antidemocràtiques com la compra de vots o l’ús de campanyes extremadament populistes predominaren en l’ambient pre-electoral.

La militància pel vot nul des de posicions llibertàries o d’extrema esquerra defensa que el sistema electoral brasiler “no és més que una farsa, finançada per bancs, multinacionals i emprenedories a les que tots els partits polítics serveixen, on el poble és obligat a votar per legitimar la dominació de classes”, declara a la Directa Victor Corumbiara, un activista de la Lliga de Camperols Pobres (LPC) a l’estat amazonès de Rondònia.

La mitificació de Marina Silva

Ja al mes d’agost començava la metralladora propagandística a tots els racons del Brasil, però el gran rebombori va arribar el 13 d’agost, quan el candidat a president del PSB, Eduardo Campos, que representava la tercera força després de Rousseff i Neves a les enquestes, va morir en un suposat accident d’helicòpter. Tot i les disputes internes dins el partit anomenat socialista, Silva, exministra de medi ambient del govern de Lula da Silva, va assumir la candidatura, creant una gran expectativa en la població. La tràgica entrada de Silva a la cursa electoral, el seu discurs de la “nova política”, i la seva influència en grans grups d’interès van col·locar-la ràpidament a la capçalera de la disputa, en algunes ocasions fins i tot superant a Rousseff en les xifres d’intenció de vot.

Marina Silva, àmpliament considerada una gran ecologista d’esquerra, va anar desvelant un programa de polítiques neoliberals –prometia la independència total del Banc Central entre d’altres mesures- i va demostrar tenir un fort lligam amb grans grups financers i multinacionals. “Silva està lligada a interessos de l’imperialisme nord-americà i grans ONGs ambientalistes i pretén enganyar a les masses amb el seu discurs de canvi”, afirma el militant de la LCP, Corumbiara. Tot i les previsions, amb un 21% dels vots, Silva va quedar fora del segon torn electoral, i va acabar de revelar la seva posició política declarant el seu suport públic a la candidatura d’Aécio Neves. Sorprenent als seus partidaris al primer torn, Eduardo Jorgi, del Partit Verd, també va mostrar suport al conservador del PSDB.

Passat i present corruptes d’Aécio Neves

Al Brasil el model de votació és fortament personalista, es vota a individus i no a partits, i es vota a noms de pila i no a ideologies. Neves, continuador de les polítiques de l’expresident Fernando Henrique Cardoso, va guanyar-se a l’Estat de Minas Gerais –on ha guanyat la candidata del PT en tots dos torns- una molt mala reputació durant el seu mandat com a governador estatal, esquitxat en diversos escàndols de corrupció i consum de drogues.

Marco Antonio Garças de Minas Gerais, comerciant i partidari de Dilma Rousseff, assegura a aquest diari que “tothom a Minas considera a Neves com un pocavergonya, ja tenim experiència amb ell i per això aquí ha guanyat Rousseff”, i afegeix que si vota a Rousseff és perquè “va ser durant el govern de Lula que la classe treballadora va començar a tenir alguns drets i accés a més serveis, que vam començar a poder comprar una nevera o fins i tot un cotxe”.

Dilma Rousseff, “el mal menor”

L’actual presidenta compta amb el suport de moltes brasileres que durant els últims dotze anys de govern petista han vist una millora en el seu nivell de vida. Les principals reformes que Lula i Rousseff han dut a terme al Brasil tenien l’objectiu bàsic d’ampliar l’accés al mercat de consum, ampliant la classe mitjana, amb subsidis –com la bolsa familia-, plans d’implantació general de subministraments bàsics –com el "luz para todos" que molts camperols de l’Amazones anomenen “luz para poucos” –o mesures pal·liatives sense una reestructuració general, com és el cas de l’educació, on s’han implantat les quotes d’accés a la universitat pública per a famílies humils, negres i indígenes mentre l’educació primària i secundària continuen en un estat precari. “Rousseff també ha profunditzat la repressió social en la lluita per la terra i les manifestacions a les ciutats”, afirma Corumbiara.

“Sigui com sigui el PT ha aconseguit un Brasil amb més possibilitats per a tots, i l’entrada de Neves i el PSDB al govern hauria representat un retrocés horrible”, afirma André Egidio Pin, historiador i professor de la Universitat Federal de Goiás. Diversos sectors acadèmics i culturals han fet propaganda i defensat la candidatura de Rousseff en molts casos perquè “és el mal menor”. “No sóc del PT, no confio ni crec en les institucions públiques ni en el govern, si defenso a Dilma és perquè temo un govern del PSDB” afirma Pin.

Amb aquest mandat, el PT es disposa a complir 16 anys de govern, durant els quals el Brasil haurà sortit de les llistes de països amb més fam. En el seu primer dia de mandat, Rousseff ha afirmat que aquest mateix mes de novembre començaran els canvis en l’economia brasilera i ha promès convocar un plebiscit per una reforma política.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: