Salvem el segle XIX

Desenes de plataformes ciutadanes defensen els monuments de l’especulació urbanística i la degradació
27/01/2015

Salvem Can Fàbregas, Salvem les Adoberies, Salvem Can Ricart… Durant les darreres dècades, desenes de plataformes ciutadanes s’han oposat a la destrucció del patrimoni del segle xix. Primer, l’amenaça eren els projectes urbanístics forassenyats. Ara que el crèdit s’ha esfumat, els monuments es degraden per la negligència de les administracions públiques. “L’arquitectura del segle xix mai no ha estat ben considerada, tot i que forma part d’un moment molt important de la història de Catalunya i d’Espanya”, explica l’arquitecte Dídac Gordillo.

A pocs mesos de les eleccions municipals a València, Salvem El Cabanyal s’enfronta a un nou projecte de l’alcaldessa Rita Barberà

Per comprendre el menyspreu dels poders públics envers l’arquitectura del segle xix, només cal pensar en el barri del Cabanyal de València. Des de 1998, aquest antic poble mariner s’enfronta a un projecte urbanístic grotesc. L’alcaldessa Rita Barberà vol que l’avinguda Blasco Ibáñez arribi fins a primera línia de mar i, per aconseguir-ho, està disposada a destruir 2.000 habitatges d’un barri declarat bé d’interès nacional, una joia de l’urbanisme popular. Ni la crisi del totxo ni l’oposició del veïnat ni una sentència del Tribunal Suprem que qualifica el projecte d’espoli no han pogut frenar Barberà. Esclafar la resistència del Cabanyal és, per l’alcaldessa popular, una qüestió personal. A pocs mesos de les eleccions municipals, l’Ajuntament de València prepara un nou projecte per envestir el barri. Com diuen a la ciutat del Túria, Barberà vol “morir matant”.

Les victòries judicials han estat, en molts casos, un trist consol per les plataformes que defensen el patrimoni arquitectònic. Com que el poder executiu actua més ràpid que el judicial, les sentències arriben quan el mal ja està fet. L’any 2012, per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el Pla de Millora Urbana de Can Fàbregas, promogut per l’Ajuntament de Mataró. La sentència donava la raó a la plataforma Salvem Can Fàbregas i a la CUP de Mataró, que s’oposaven a la destrucció d’una fàbrica catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. La resolució del TSJC, però, es va celebrar d’una manera ben amarga; aprofitant una sentència anterior favorable, l’Ajuntament havia “desmuntat” l’edifici i l’havia guardat en un terreny agrícola. L’Ajuntament tenia pressa perquè El Corte Inglés pogués instal·lar-se al solar de la fàbrica, però, a l’hora de la veritat, ni s’ha conservat el patrimoni ni s’ha obert el centre comercial. Doble derrota.

La resolució judicial favorable a la conservació de Can Fàbregas va arribar quan l’Ajuntament de Mataró ja havia ‘desmuntat’ l’edifici

La defensa del patrimoni no s’ha vertebrat mai com un moviment unitari. Malgrat l’esforç de l’associació SOS Monuments, la majoria de plataformes han defensat el patrimoni des de la més absoluta soledat. L’any 2003, un grup d’activistes de l’esquerra independentista de Lleida es van organitzar per impedir que el Convent del Roser es convertís en un hotel de la cadena Paradores de Turismo. El Roser no és un edifici qualsevol; és un dels símbols més importants de lluita antifranquista de Lleida. Fins a l’any 2003, acollia l’Escola de Belles Arts i un museu d’art contemporani. Era un centre cultural de primer ordre situat al barri més degradat de la ciutat. Malgrat la força dels seus arguments, la campanya Salvem el Roser es va trobar totes les portes tancades. Ni tan sols ICV, que en aquells moments tenia una bona quota de poder a l’Ajuntament i a la Generalitat, va acceptar una consulta ciutadana sobre el projecte. Esther, membre de la campanya, recorda que no hi va haver cap mena de control democràtic: “Tothom ens va donar l’esquena”. Una dècada després, Paradores de Turismo s’ha desentès de l’hotel i, ara, el Convent del Roser només s’obre per l’ofrena de flors de l’Onze de Setembre; una petita concessió a les úniques persones que van defensar l’espai.

El progrés i el creixement econòmic són les armes ideològiques que han justificat l’espoli del patrimoni arquitectònic. Xevi Safont, membre de la CUP de Mataró, assegura que van sofrir “xantatge emocional” per defensar la fàbrica de Can Fàbregas. “Si t’hi oposaves, deien que estaves en contra dels llocs de treball”, explica. L’esclat de la bombolla immobiliària ha posat de manifest la niciesa d’aquests arguments i, ara, les plataformes guanyen amb més facilitat la batalla de l’opinió pública. “Deien que érem uns conservadors, que estàvem contra el progrés. Ara, el nostre discurs comença a calar”, diu Mar, una activista de Salvem el Cabanyal.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: