Santuari vulnerat

Malgrat ser una ciutat amiga de la gent ‘sense papers’, a Nova York, la policia col·labora indirectament en la deportació de migrants indocumentades

A Nova York, saltar la tanca del metro, exercir la venda ambulant sense permís o anar en bicicleta per la vorera pot suposar la deportació per a la ciutadania migrada sense papers o fins i tot amb permís legal de residència.

Manifestants protestant contra les bandes del govern d'Obama l'any 2016 / DIANA GENER


Tot i que la ciutat és considerada una jurisdicció santuari per a la gent sense papers, ja que la policia local no col·labora directament amb el Departament d’Immigració, el mecanisme pel qual això acaba passant és simple. Funciona així: tot i que es tracta de violacions menors de la llei, sovint comporten una detenció i una citació judicial –un procediment que implica la presa de les empremtes digitals. L’engranatge gira: la policia de la ciutat comparteix la seva base d’empremtes amb l’FBI, que a la vegada comparteix les seves bases de dades amb l’Agència d’Immigració, coneguda per les seves sigles en anglès, ICE. D’aquesta manera, Immigració té fitxada una persona que ha comès una ofensa menor i sap on localitzar-la.

Hasan Shafiqullah, advocat de The Legal Aid Society, explica que, a la seva oficina, han vist nombrosos casos de persones deportades per delictes menors, el més comú és entrar al metro sense pagar.

El diari local The Village narrava el cas de Mark Henry, que va ser detingut per agents d’Immigració a Brooklyn. L’únic contacte de Mark Henry amb les autoritats havia estat a través del departament de policia de Nova York per dos casos menors de possessió de marihuana. En el seu cas, tenia permís de residència des de feia quinze anys, l’anomenada green card, fet que no evita que pugui ser deportat si es considera que ha comès un delicte.
 

Política de ‘finestres trencades’

El fet que una persona pugui ser detinguda i citada a judici per un delicte menor és part d’una estratègia coneguda com a finestres trencades (broken windows). Aquest estil de combatre el crim va ser implementat fa més de vint anys per l’alcalde de Nova York Rudolph Giuliani i el comissari de policia William Bratton. La política de finestres trencades consisteix a castigar ofenses menors, com beure al carrer o colar-se al metro, amb l’objectiu de prevenir delictes més greus.

La llei permet als policies decidir si, per una ofensa menor, imposen una multa amb càrrecs criminals, que fa que les empremtes dactilars quedin registrades a les bases de dades 

La llei de Nova York deixa en mans de cada agent de policia la capacitat de decidir si, per una ofensa menor, la persona rep una multa amb càrrecs criminals, que implica una citació judicial, o una multa civil. Si rep una multa amb càrrec criminal i una citació judicial, les seves empremtes digitals quedaran registrades.

Així, persones indocumentades o amb la green card s’exposen a un risc molt alt d’entrar al radar de la policia d’immigració si cometen algun delicte menor.
 

Legislació Clinton

Les lleis d’immigració dels Estats Units daten de 1996, quan governava Bill Clinton. Basant-se en aquestes lleis, s’han dut a terme les deportacions sota els governs de George W. Bush, Barack Obama i Donald Trump. Cada president nou ha deportat més persones que l’anterior.

Bush va deportar-ne dos milions. Obama es va guanyar el nom de deportador en cap per ser el president que ha repatriat més migrants, quasi tres milions. Fins ara, Trump ha deportat un nombre similar al d’Obama durant el mateix període.
 

“Criminals, no famílies”

El flux de dades entre la policia i l’FBI i, per tant, Immigració, també es va produir sota les presidències d’Obama i Bush. Aquest darrer va crear el programa pilot Secure Communities, segons el qual les policies locals havien de cooperar directament amb la policia d’immigració.

Durant el primer mandat d’Obama, el programa Secure Communities va continuar actiu, però, el 2014, el president va fer una ordre executiva en què el donava per finalitzat i el substituïa pel Priority Enforcement Program, que establia unes prioritats a l’hora de deportar. Les persones amb antecedents penals eren les primeres afectades.

Abraham Paulos és el director de l’organització Famílies per a la Llibertat, una entitat que ajuda les persones migrants amb antecedents penals i en risc de deportació. Paulos va migrar als Estats Units quan era petit i va ser arrestat per la policia quan tenia catorze anys. Aquest arrest va impedir que pogués aconseguir la ciutadania i el va deixar en risc de ser deportat en qualsevol moment.

Paulos considera que les ordres executives d’Obama van crear la narrativa del migrant bo i el migrant dolent. “D’alguna manera, ens van dividir. L’immigrant bo és l’estudiant, el que va venir aquí de petit, el que paga impostos, tota aquella gent que treballa i que l’únic error que ha comès és venir il·legalment. No volen deportar aquesta gent. Volen deportar els immigrants dolents, que són membres de bandes, gent amb antecedents penals, gent que s’ha saltat la llei”.

Com a conseqüència de les ordres executives d’Obama, ara fa un any i mig, la ciutat de Nova York es preparava per un increment de les batudes d’Immigració.

Organitzacions com Famílies per a la Llibertat i The Legal Aid Society denuncien que moltes de les persones que van ser deportades arran de les ordres executives d’Obama i les posteriors batudes eren migrants amb família, que pagaven impostos, que feia molts anys que vivien als Estats Units i que ja havien pagat per la seva falta criminal.
 

Un canvi que no arriba

El demòcrata Bill de Blasio va arribar a l’alcaldia de Nova York prometent certs canvis respecte als dos alcaldes que l’havien precedit, però el primer que va fer va ser nomenar William Bratton, impulsor de finestres trencades, com a comissari de la policia, igual que havia fet l’alcalde Giuliani, fet que es va interpretar com una voluntat de continuïtat.

Des que Trump va posar els peus a la Casa Blanca, una de les seves prioritats ha estat acabar amb les jurisdiccions santuari i tornar a implementar programes com el Secure Communities.

Una concentració denuncia la política de finestres trencades a Harlem / DIANA GENER


L’alcalde de Nova York ha insistit que la ciutat no deixarà de ser un santuari per als migrants, però organitzacions de base de la ciutat denuncien que De Blasio no posi fi a la política de finestres trencades. Josmar Trujillo, periodista i activista de la Coalició per acabar amb les finestres trencades, opina: “L’alcalde De Blasio ha demostrat que no està disposat a protegir les nostres comunitats”.

El cert és que De Blasio va incrementar la tipologia de crims que poden fer que una persona sigui deportable.

Hasan Shafiqullah considera que “si Nova York és una ciutat santuari de veritat, la policia hauria d’optar per posar multes civils en comptes de criminals per evitar que una falta menor pugui tenir conseqüències criminals”.

Paulos creu que “la connexió entre el departament de policia i les deportacions de novaiorqueses és tan alta que seria inútil parlar de deportacions sense parlar de la policia”.

L’any 2016, la policia de Nova York va incorporar 1.300 efectius nous i sumava un pressupost de 4,8 bilions de dòlars, més elevat que el de l’exèrcit de Mèxic.
 

Tothom és vulnerable

Des que Trump va firmar les dues ordres executives sobre immigració, les xifres no mostren més deportacions, però sí més persones arrestades. Més de 41.000 persones han estat arrestades per agents d’immigració des del gener fins a l’abril de 2017. En el mateix període de temps de l’any anterior, es van arrestar 30.000 persones. La diferència és que ara s’han arrestat més persones sense antecedents penals.

Més de 41.000 persones han estat arrestades per agents d’immigració des del gener fins a l’abril de 2017. En el mateix període de temps de l’any anterior, es van arrestar 30.000 persones

Durant els primers mesos, el pànic es podia percebre per tot el país, principalment a ciutats com Nova York i Los Angeles.

Al Bronx, una venedora ambulant –que prefereix no donar el seu nom– creu que hi ha molta por en comparació amb allò que està passant de veritat. “Hi ha molts rumors”, conclou.

Efectivament, la por hi és: Efren, un migrant indocumentat de Mèxic, comenta que prefereix que la seva dona no es mogui per segons quins espais. Ell intenta fer sempre la compra per evitar el risc que ella es pugui trobar els agents d’immigració al carrer.

El gabinet de Trump també ha instal·lat un número de telèfon a través del qual les persones poden informar de crims comesos per migrants en situació irregular i una pàgina web amb una base de dades de persones migrants indocumentades que han comès crims.

En l’àmbit legislatiu, la Cambra de Representants acaba d’aprovar dues lleis que s’han de debatre al Senat. Una d’elles obligaria les jurisdiccions santuari a tornar a cooperar directament amb la policia sota l’amenaça de deixar de rebre subvencions del govern federal.

 

Article publicat al número 437 de la 'Directa'

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: