'Segurates' fora de la llei

Un informe del Síndic de Greuges de Catalunya alerta que hi ha empreses “no homologades i amb treballadors no qualificats” que es presenten a concursos públics i els guanyen
25/01/2017

L’informe sobre la seguretat privada a Catalunya elaborat pel Síndic de Greuges l’any 2016 detecta nombrosos problemes d’intrusisme en el sector i alerta que les administracions públiques contracten empreses de seguretat privada “no homologades i amb treballadors no qualificats” pel sol fet que posen sobre la taula ofertes més econòmiques en el procés de licitació dels serveis. La vigilància d’edificis administratius, biblioteques i equipaments esportius, la gestió d’alarmes o la custòdia d’objectes artístics d’alt valor econòmic són algunes de les tasques encomanades.

Vigilants de l’empresa Servicios Elite Control Grup SL exercint sense uniforme a l’edifici de La Benaventurada, a les Corts de Barcelona / ZACH CAMPBELL


El document, a més, assenyala que els ajuntaments i altres institucions “exigeixen a les empreses de seguretat privada que els empleats facin unes funcions que podrien correspondre al Cos de Mossos d’Esquadra”. Malgrat l’existència de 132 centres de formació homologats a Catalunya, el director de Consum i Territori de la sindicatura detecta “mancances en la formació rebuda” i “una manca de normativa clara pel que fa a la relació entre vigilants de seguretat i ciutadania i a la garantia dels drets de les persones”.

A Catalunya hi ha 12.537 vigilants de seguretat, per sota dels 16.650 efectius dels Mossos d’Esquadra i per sobre dels 10.700 policies locals que exerceixen a 213 municipis

Una dada indicativa del volum d’activitat que representa el sector són les 12.537 vigilants de seguretat en actiu de l’any 2015, segons informació proporcionada per la Subdirecció General de Seguretat Interior de la Generalitat de Catalunya. El sector privat se situa, doncs, com a segon cos de seguretat del nostre país, per sota dels 16.650 efectius de Mossos d’Esquadra i per sobre dels 10.700 policies locals en exercici (als 213 municipis que tenen policia local). El Cos Nacional de Policia espanyol, la Guàrdia Civil i les policies portuàries sumen 6.600 agents més. Hi ha 320 empreses de seguretat privada treballant en territori català, 196 de les quals tenen domicili social i àmbit d’actuació limitat a Catalunya. On també consten 205 departaments de seguretat, 64 caps de seguretat i 101 centrals receptores de les 319.646 alarmes instal·lades. La Generalitat té competències de control i inspecció i també dóna les autoritzacions els centres de formació.
 

No poden actuar de paisà

La llei prohibeix explícitament que les persones vigilants treballin sense uniforme ni acreditació visible. El cas més paradigmàtic que contravé aquesta norma es va viure el dia de Tots Sants de l’any passat al carrer Benavent del districte de les Corts de Barcelona. La finca coneguda com La Benaventurada va ser desallotjada per vigilants de l’empresa Servicios Elite Control Grup SL vestits amb roba sense identificatius i sense cap ordre judicial. El Departament d’Interior va obrir una investigació, després que el sindicat ADN Sindical denunciés els fets, i l’administrador únic de l’empresa, Walter Alfredo Lamy, ho va justificar dient: “No som seguretat privada, som una empresa de control d’accessos, només, i no hem fet mai la funció de seguretat privada”. Una afirmació contradictòria amb els fets, tenint en compte que van impedir l’entrada de les persones que acabaven de desallotjar fent ús de la força, una actuació no permesa a la gent que fa controls d’accessos.
 

Alternativa per a condemnats

Un dels formadors de seguretat privada és Albert Fabregat, un mosso d’esquadra expulsat del cos després de ser condemnat per detenció il·legal, cops i insults en el cas Bikini

Al nostre país, la seguretat privada també ha esdevingut una alternativa laboral per als efectius de cossos policials condemnats per mala praxi o abusos. És el cas d’Albert Fabregat Díaz, un mosso d’esquadra apartat del cos l’any 2009. El Tribunal Suprem el va condemnar a quatre anys de presó per detenció il·legal, cops i insults a un jove amb qui va topar quan estava fora de servei, durant una nit de festa a la discoteca Bikini. Francisco Caamaño, ministre de Justícia espanyol durant l’etapa Zapatero, va decretar l’indult parcial pel policia i va rebaixar la pena a dos anys, fet que va evitar que fos empresonat. Malgrat tot, el govern espanyol va mantenir la inhabilitació per a l’exercici de la funció policial. Aleshores, Fabregat es va passar al sector privat. Actualment, és director de seguretat de l’empresa Check In, creada pels exagents de la policia espanyola Francisco Álvarez i Jesús Alfredo Gutiérrez Argüelles –condemnats per la seva pertinença als GAL i expulsats del Cos Nacional de Policia espanyol– i encarregada de la seguretat de diversos hotels de luxe a Barcelona. Fabregat és formador de joves que volen opositar a una plaça als Mossos d’Esquadra, a la Guàrdia Urbana de Barcelona o com a controladors d’accessos. Així consta al web de l’empresa Sias Formación, on el presenten com a “mosso d’esquadra en excedència”.
 

Empreses denunciades

Recentment, un parell d’empreses homologades per a la tasca de control d’accessos han estat denunciades per presumptes abusos durant les seves actuacions. A la ciutat de Barcelona, l’Observatori DESC va presentar una querella contra Desokupa SL pels presumptes delictes de violació de domicili, amenaces i coaccions. Un jove de Girona ha denunciat els guardes de seguretat de l’empresa Bull Control per una presumpta agressió el mes d’octubre passat a la Sala Platea de la capital de l’Onyar.

 

--------------------------------------------
El salt a la privada

La llista d’alts comandaments policials que fan el salt a la privada és llarguíssima. El principal incentiu que tenen és l’increment de sou i de base cotitzable que suposa treballar en el sector privat durant els seus últims anys de trajectòria professional; cosa que, de retruc, suposarà un millora substancial de la pensió. És el cas de Ricardo Ortega, durant vint anys a la Guàrdia Civil i actual cap de la Unitat de Seguretat i Protecció Civil del Metro de Barcelona. Han optat per una trajectòria professional equiparable l’antidisturbis Elias Frade –creador de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i, posteriorment, fitxat com a director de seguretat del Futbol Club Barcelona– o l’antic comissari del Cos Nacional de Policia espanyol José Irineo, captat com a director de seguretat de l’empresa Agbar.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

Què poden fer i què no poden fer

dimecres, 25 gener, 2017

La recent modificació legislativa que, circumstancialment, atorga la condició d’agents de l’autoritat als vigilants de seguretat quan actuen en operatius supervisats per un cos policial