Seguretat holística, anar més enllà de contrasenyes i cadenats

Quan parlem de seguretat, ho fem sobretot en un marc militarista, centrat en l’Estat i la propietat privada. Com a activistes, hem de reclamar aquesta paraula i definir-la: qui som i què necessitem per estar bé en un context de violència sistemàtica?
08/02/2017

Quan sentim por i percebem riscos per a la nostra integritat personal o la nostra llibertat física, automàticament, busquem maneres de mitigar aquestes amenaces. Ja sigui protegint-nos-en, ja sigui minimitzant el seus possibles efectes, aconseguim sentir-nos més segures i amb forces per perseguir els nostres objectius. En el marc de la seguretat informàtica dins els grups activistes, el col·lectiu internacional Tactical Tech, coautor del manual puntal titulat Security in a Box, va començar una campanya el juny passat per difondre el concepte de seguretat holística. Aquest treball beu de tots els esforços que s’han fet per afegir la seguretat del món psicosocial a la seguretat del món físic i informàtic. El manual repensa la seguretat com una combinació de la seguretat física (que inclou la protecció dels nostres espais, cossos i béns materials i, per tant, la integritat i la llibertat físiques), la seguretat de la informació (que contempla les dades digitals emmagatzemades i les que estan en moviment, que poden revelar el nostre graf –conjunt de punts i de relacions entre aquests punts– de relacions socials i costums) i la seguretat psicosocial, que cuida la salut mental i fisiològica, la motivació, les pors i la confiança. Treballant la seguretat en tots els àmbits, podem aconseguir un benestar com a individus i com a col·lectius i potenciar un activisme sostenible en el temps i amb impacte. Val a dir que les autores del manual de seguretat holística estan creant un espai d’intercanvi i acompanyament per afavorir l’activisme sostenible. La iniciativa per a la resiliència i l’acció sostenible es llançarà aquest 2017.
 

Anàlisi de riscos

El primer pas per avançar cap a un ideal estat de seguretat és definir quins són els actius que volem protegir, de quins adversaris ens volem resguardar i què estem disposades a sacrificar per aconseguir-ho. Amb un bon model d’amenaça, podem concentrar els esforços a defensar millor els punts febles. Aquest modelatge s’emmarca en un procés d’avaluació que hem d’anar integrant en la nostra activitat de grup i en el pensament individual. Ara bé, la qualitat d’aquesta avaluació depèn molt de la nostra capacitat de percepció dels riscos i de la seva importància.

/ SR. PLASTIKO


De tota la llista de riscos que obtinguem, sempre hi haurà pors infundades, és a dir, falsos positius, que impliquen adversàries inexistents o capacitats que l’adversària realment no té. Les avaluacions repetides ens ajudaran a descartar aquests errors i a diluir les pors que els generen. Les pors fonamentades, que retrobem una vegada i una altra, reforçaran la necessitat de prendre mesures de seguretat. Finalment, sempre hi haurà riscos que no sabrem percebre, però una avaluació informada ens descobrirà els riscos nous o ignorats. Per minimitzar aquests riscos amagats, cal que entenguem l’entorn on ens movem, a nivell polític –local i internacional–, cultural i tecnològic. En el camp informàtic, s’evidencien les conseqüències negatives de no conèixer l’entorn de treball i cometem errors greus que en el món físic evitaríem intuïtivament. Si sabéssim com evitar-los, no deixaríem que les adversàries sabessin contínuament qui som, amb qui ens relacionem, quan i on i quines són les febleses de les nostres organitzacions.

Treballant la seguretat en tots els àmbits, podem aconseguir un benestar com a individus i com a col·lectius i potenciar un activisme sostenible en el temps i amb impacte

Massa vegades repetim rituals de seguretat que ningú no entén ni ha contrastat. Dins l’entorn activista, en trobem un grapat d’exemples. El fet de repetir aquests rituals sense entendre’ls trasllada una sensació de por latent quan no els duem a terme i una falsa sensació de seguretat quan els practiquem. Aquestes pors i seguretats infundades esbiaixen la percepció dels riscos. Per posar-hi remei, cal activar el pensament crític i esforçar-se per esvair aquesta boira de coneixement fent un treball actiu d’anàlisi i recerca d’informació. Com dèiem, el camp de la tecnologia sol generar llacunes fosques. En aquests casos, des de Críptica, recomanem consultar manuals com Autodefensa Digital contra la Vigilància, de l’Electronic Frontier Foundation i Zen, de Tactical Tech, tots dos disponibles en castellà. Paral·lelament, animem tothom a assistir i sol·licitar els tallers, cursos i debats de seguretat organitzats pels hacklabs, els grups de cryptoparty i Críptica.

El primer pas és definir quins són els actius que volem protegir, de quins adversaris ens volem resguardar i què estem disposades a sacrificar per aconseguir-ho

Un problema de percepció més difícil de resoldre és el de les experiències doloroses, perquè solen reduir molt el llindar d’alarma i això enlluerna els ulls crítics a l’hora de reconèixer els riscos. Quan l’alarma sona massa sovint, indueix una sensació de por generalitzada i dispara el nombre de pors infundades. D’altra banda, si la por no desapareix, ens podem tornar immunes a la por en general i acabar ignorant riscos reals que hauríem detectat si no haguéssim patit tant. En aquest cas, és essencial assumir les dificultats i demanar punts de vista externs, tant si es tracta de riscos psicosocials com si són tecnològics o legals. En tots els casos és indispensable dedicar temps a posar en qüestió els riscos percebuts i a canviar la nostra conducta d’acord amb les conclusions que traguem. Així, podrem millorar l’efectivitat de les activitats del grup, la seva moral i el seu benestar i, per descomptat, això ens ajudarà a evitar mals tràngols.
 

Reptes i productivitat

L’objectiu de l’enfocament holístic de la seguretat és aconseguir benestar i confiança i, en el cas de les lluites socials, que es tradueixi en un activisme sostenible. Es pot entendre com a benestar en acció i és clau que sigui així. La desmotivació i la depressió són efectes quotidians d’un activisme insostenible, que sacrifica massa aspectes personals en favor de la lluita, i això se suma a la frustració de no veure els fruits d’aquest esforç. És vital tenir al cap aquestes possibles conseqüències a l’hora de proposar-se nous objectius, d’assumir noves responsabilitats.

La desmotivació, la depressió i la frustració són efectes quotidians d’un activisme insostenible que sacrifica massa aspectes personals en favor de la lluita

L’estrès personal i col·lectiu passa factura més d’hora que tard: es nota en la qualitat del treball desenvolupat i, sobretot, en l’estat d’ànim i les energies de qui el pateix. Però, quan parlem d’estrès, podem referir-nos a la saturació per excés de feina o bé a l’angoixa de no poder fer front a un seguit d’amenaces. És molt important fer pinya quan ens trobem amb aquestes situacions, obrir espais de confiança per deixar anar les emocions i poder-les treballar col·lectivament. Pel que fa a l’excés de feina, és important saber delegar tasques, demanar ajuda i poder renunciar quan toca –encara que pensis “si no ho faig jo no ho farà ningú”–, ja que són capacitats que ajuden a aconseguir una càrrega de treball òptima. Fer les tasques d’una en una i no totes alhora afavoreix la concentració i posar-se fites visibles i indicadors mesurables realimenta la motivació. Finalment, pel que fa a la vulnerabilitat envers una multitud de riscos, hem d’aprendre a gestionar la por, a cuidar-nos nosaltres mateixes i les altres per fer-nos més fortes i, entre totes, arribar a adaptar-nos i contrarestar totes les amenaces.
 

L’alimentació i el son

Tant el treball emocional com les millores organitzatives repercuteixen positivament en el nostre benestar i mitiguen les amenaces a la nostra seguretat. També ho fa controlar les hores de son i cuidar l’alimentació i la salut en general. Així doncs, potser hem de començar a considerar aquestes cures com a tècniques de seguretat i a donar-los tanta importància com la que s’està donant a xifrar les dades i les comunicacions i la que s’ha donat tradicionalment a la defensa personal. Sabent-nos capaces de fer front a les amenaces, sabent que comptem amb companyes disposades a ajudar-nos i que formem una xarxa que es cuida i s’estima, podem multiplicar l’impacte del nostre activisme i, d’aquesta manera, transformar cada cop una miqueta més el món que formem i que ens envolta.

 

*Ferran Quer és membre de l'associació Críptica

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: