Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Setze llibres fan 'Directa' per Sant Jordi

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la ‘Directa’ regala un llibre a totes les persones que s’hi subscriguin a partir dels volums proposats per setze segells editorials independents dels Països Catalans

 

Redacció Directa | @La_Directa

La Directa engega una campanya de Sant Jordi mitjançant la qual les persones que se subscriguin a la publicació fins al 24 d’abril, podran escollir entre setze títols de diferents editorials i autories, passant per tota mena de gèneres literaris: poesia, novel·la, biografia, assaig, conte infantil il·lustrat… La iniciativa, a banda d’intentar aconseguir subscripcions per tal de fer sostenible el projecte cooperatiu de la Directa, possibilita aquesta aliança entre periodisme i literatura reforçant un objectiu que tenen en comú tots els projectes que hi participen: la transformació social i la intenció d’obrir les portes al pensament i la consciència crítica, així com de donar veu als col·lectius i les persones que no la tenen. Tenim la sort de poder col·laborar amb algunes editorials que treballen de valent per desenvolupar pensament crític, teixint una identitat col·lectiva que enriqueix la literatura, i la cultura, en llengua catalana.

A continuació presentem un recull de les ressenyes dels llibres que es poden triar dins d’aquesta campanya:

 

‘Poesia completa’, de Josep M. Llompart (El Gall Editor)

El que sempre va tenir vigència per a ell va ser la fe que posava en la poesia. Al meu parer, això fa gratuïta la discussió sobre el postsimbolisme, el neopopularisme, el realisme, el neoformalisme, l’expressionisme i el superrealisme d’aquest o d’aquell llibre, d’aquest o d’aquell poema. L’important no és determinar fins a quin punt s’ajusta a aquests postulats, perquè sempre es va negar a admetre’ls com a receptes màgiques, suficients en ells mateixos, per tal d’aconseguir objectius lírics satisfactoris.
[…] Observada en conjunt, la trajectòria lírica de Llompart és llarga, diversa i densa, encara que no es tradueix en una producció inabastable. Al contrari té la mesura justa que ens permet conviure amb l’home que hi va haver al darrera, amb els seus fantasmes, les seves preocupacions més fondes, personals o cíviques, el seu món emotiu, nostàlgic i tràgic, però també perfumat, ple de delicadeses i d’ornamentacions luxoses. El 1990 va declarar que Spiritual seria el seu darrer llibre i que després abraçaria el silenci, com havia fet Marià Villangómez, poeta i amic admirat. Considerava que ja hauria dit tot el que volia dir i no acceptava de caure en el perill de l’autoparòdia. Només va viure dos anys més, però va veure publicat Spiritual i, per tant, va veure com la seva obra es tancava com ell havia decidit que es tancaria. Havia donat el seu món complet.

‘Argos el cec’, de Gesualdo Bufalino (Quid Pro Quo)


Publicada el 1984, es tracta de la segona novel·la de Bufalino. El narrador, un àlter ego de l’autor, assetjat per l’hivern plujós en un hotel de Roma quan ja és gran, evoca, per curar-se dels seus accessos d’angoixa, antigues aventures de joventut al cor del sud de Sicília, concretament a la ciutat de Modica, l’estiu de 1951. Aquest desdoblament del jo en dues ciutats (Modica i Roma) i en dues edats (joventut-vellesa) provoca en el lector un agradable efecte hipnòtic. Hi ajuda la seva prosa inconfusible, llatinitzant pel que fa a la sintaxi, culta i plena de referències literàries. Un superb diari-novel·la que es pot llegir com una «balada de les dames d’abans» o com un viatge que s’obstina en promoure en forma de llegenda la seva pobra “vita nuova”.

 

‘La máquina es tu amo y señor de Yang’, Jenny Chan, Xu Lizhi, Li Fei y Zhang Xiaoqio (Virus Editorial)

Una onada de suïcidis durant l’any 2010 a la ciutat-fàbrica Foxconn, a Shenzhen, va treure a la llum les condicions infrahumanes en què viu i treballa la seva plantilla laboral, formada majoritàriament per joves i migrants arribats de diferents regions rurals de la Xina.
Aquesta empresa és el major fabricant mundial de components electrònics i dóna servei a companyies com Apple, Amazon o Google. El càndid discurs de Silicon Valley -«el sentiment de construir un món millor gràcies a la tecnologia»- contrasta amb les condicions neoesclavistes que pateixen les i els treballadors de Foxconn, basades en un taylorisme extrem i en una disciplina i vigilància militaritzades, dins i fora de la cadena de muntatge. Aquest llibre recull els testimonis de Yan, estudiant i obrer industrial; Tian Yu, treballadora migrant que va sobreviure a un intent de suicidi, i Xu Lizhi, que abans de posar fi als seus dies va deixar escrites descarnades poesies que ens endinsen a la gola del sistema de Foxconn. Aquestes poesies, com la resta de textos, qüestionen el benefici tecnològic des d’aquesta «altra banda del món», en relació amb el cost humà, ecològic i social que comporta. “Hem perdut el valor que ens correspon com a éssers humans i ens hem convertit en una extensió de les màquines, el seu apèndix: sí, el seu esclau. Moltes vegades pensava que la màquina era el meu amo i senyor, el cabell del qual havia de pentinar com un esclau”.

 

‘Salvador Puig Antich. 45 anys després’, de Ricard de Vargas Golarons (Descontrol)

“Des d’aquell trist 2 de març de 1974, en què el botxí va segar la vida del nostre germà, vam jurar, quasi sense paraules, que reivindicaríem la memòria del Salvador com la d’un jove idealista de bons sentiments, amb un gran sentit de justícia, consegüentment i profundament compromès. No deixaríem mai que passés a la història com un assassí i cremador de boscos, que era com el règim franquista l’havia presentat a través dels mitjans de comunicació en aquells dies nefastos. Aquella mentida només era per tapar la seva brutal crueltat. […] Des de l’execució del Salvador fins al dia d’avui han passat 45 anys. Per a nosaltres, la família, aquest és un fet que continua colpejant-nos dia a dia de forma íntima i total. […] No és estrany que, al final, hàgim construït una mena de monument fet de records tan vius que encara ens fan estremir al costat d’altres que han acabat cristal·litzant en una mena d’estereotips que, no per això són menys potents. Tot plegat representa, per a nosaltres, una forma de fer viure el nostre germà. Mentre nosaltres visquem, ell no morirà.”

 

‘Reforma o revolució? Sobre Rosa Luxemburg’, (Tigre de Paper)


13. “La idea de Fourier de transformar, mitjançant el sistema de falansteris, tota l’aigua salada de la Terra en suc de llimona era molt fantasiosa. Però la idea de Bernstein de transformar la mar d’amargor capitalista en una mar de dolçor socialista, mitjançant ampolles de suc de llimona social reformista, només és més vulgar, però no té ni un bri menys de fantasia.” Reforma o revolució és un dels textos de referència del marxisme. Recull el plantejament revolucionari derivat de l’anàlisi de la lluita de classes, segons el qual no es pot assolir l’alliberament social a través de simples reformes dins del sistema capitalista. En ple debat dins la socialdemocràcia alemanya i internacional sobre el paper de la revolució i les reformes socials, Luxemburg va ser una de les veus més lúcides i contundents contra el vessant anomenat revisionisme. Una veu acreditada no només des del punt de vista teòric i intel·lectual, sinó també des del militant, revolucionari. Ara, més de cent anys després, el debat sobre la reforma o la revolució, així com sobre l’exercici pràctic de la lluita social, segueix sent cabdal per als moviments d’esquerres.

 

‘Tothom et recordarà’, d’Andreu Martín (Al Revés Editorial)

Tan sols uns mesos després de l’atemptat gihadista de les Rambles, i quan falten pocs dies per a la celebració d’unes eleccions on està en joc la unitat del país, apareix, al port de Barcelona, entre blocs de formigó i un mar fosc esvalotat, el cos sense vida de l’inspector de la Policia Nacional Santiago Ortuño. Unes quantes setmanes enrere, Ortuño, un inspector que va de mal borràs, relegat a la Brigada d’Estrangeria, havia rebut la visita a comissaria de la fascinant vocalista Leire Alfaro —de sobrenom Dorothy Gale— amb l’objectiu de sol·licitar un permís de residència per a Abduh Fayad, un lampista marroquí que treballa en el perillós negoci dels germans Xaddad i amb qui ella manté una relació.
A l’instant, Ortuño caurà sota l’encís de Leire i, amb l’afany per conquerir-la, es ficarà pel mig d’una investigació antiterrorista essencial que duen a terme els Mossos d’Esquadra al barri del Raval, amb el punt de mira posat a la botiga dels Xaddad.
Després d’inaugurar la col·lecció amb Història de mort (2012) i de l’èxit de L’Harem del Tibidabo (2018), Andreu Martín torna a «crims.cat» amb Tothom et recordarà (2019), una història que estira els fils i l’obsessió de l’autor pel món de les màfies i la corrupció a tots nivells a la ciutat de Barcelona. Ara, seieu i deixeu-vos seduir per l’estil incisiu de l’autor per veure si, finalment, els personatges seran recordats o no.


‘La Folla d’Almayer’, de Joseph Conrad (L’Avenç)

Escrita el 1895, La follia d’Almayer va ser la primera novel·la de Conrad, i l’obra que el va decidir a deixar el mar per la literatura. La història transcorre en una zona inexplorada de l’illa de Borneo, a la vora del riu Pantai, on s’estableix el comerciant holandès Kaspar Almayer, casat amb una dona malaia que havia estat capturada en un vaixell pirata. L’objectiu d’Almayer és, un cop enriquit, marxar d’allà cap a Europa amb la seva filla Nina, però el seu projecte es veu frustrat quan ella s’enamora d’un nadiu, fill d’un poderós rajà. En aquesta primera novel·la, Conrad hi retrata un món, el dels mars del Sud, que havia conegut en la seva etapa a la Marina Mercant britànica, però al mateix temps ofereix una visió de l’imperialisme que s’allunya de la que havia caracteritzat el gènere de la ficció exòtica. Tot capgirant la percepció colonial dels indígenes com a éssers aptes per a ser conquerits, hi qüestiona l’actuació dels colonitzadors europeus, britànics i holandesos, de manera que mostra la seva fortalesa com a debilitat, els seus somnis com a follia. El llibre va ser portat al cinema el 2011 per la prestigiosa directora belga Chantal Akerman.

 


‘Aprendre bahasa és fàcil’, de Marta Salinas (Triangular Edicions)


14. “La nit ha estat moguda per a l’aranya Rita. Se l’ha passat amunt i avall guanyant terreny al cactus que creix sota seu. És una aranya espavilada, perquè sorteja amb facilitat les punxes i les aprofita per tensar els fils. El submarinista s’acosta tant com pot al territori de l’aranya.
—Vigila, que et picarà.
—No piquen, si no les ataques.
Està meravellat mirant com es mou i com captura insectes. Llavors, agafa la càmera i li fa una altra foto. La segona. Jo tradueixo un llibre avorrit de geografia quan m’interromp.
—Mira la foto de l’altre dia i la d’avui: la teranyina de la Rita ha crescut moltíssim.
I té raó: és com si hagués traçat tres línies més d’un pentagrama.”
Aprendre bahasa és fàcil és una història d’amor amenaçada per una aranya. Passió, precarietat laboral i diàlegs absurds es barregen amb picabaralles conjugals, classes de ioga i picades d’escorpí per bastir un retrat irònic sobre la frustració personal i les expectatives no complertes.


‘Primer Amor’, de Gwendoline Riley (Les Hores)

La Neve és una escriptora que passa la trentena i està casada amb un home més gran, l’Edwyn. La seva relació es troba en un estat de pau relativa, però les últimes baralles hi han deixat cicatrius. Ella recorda les decisions que la van abocar a aquest matrimoni; ens explica altres amors i altres deutes passats, des del seu pare inquisidor i la seva mare absent, fins a un músic que la va enamorar. També coneixerem diversos viatges solitaris que la van portar a viure en diferents ciutats d’Anglaterra.
La Neve ens conduirà al camp de batalla de la seva relació, mentre narra una història d’impotència i hostilitat, un conflicte continuat en què tant l’home com la dona prenen part. Una novel·la que reflexiona sobre el desig de ser estimat i l’anhel de llibertat. Una exploració dels indrets ocults del cor humà.


‘La Passió’, de Jannette Winterson (Periscopi)

En una Venècia màgica i tràgica, la Villanelle, amant de la nit i filla d’un gondoler, neix amb una particularitat: els peus palmats. Treballa de crupier al casino de la ciutat, on coneixerà la dona casada a qui entregarà el seu cor i també el seu futur marit, un home ferotge que acabarà venent-la a les tropes napoleòniques. Amb elles arribarà fins a la gelada Rússia, on es trobarà amb en Henri, un jove soldat crèdul i innocent. Enginyosa, provocadora i amb una prosa encisadora, Winterson ens ofereix una oda a l’hedonisme, a amors de diverses menes i a les turbulències emocionals que generen les passions, on l’inimaginable aconsegueix fer-se real. La passió és la novel·la més lloada de Jeanette Winterson, un clàssic modern que confirma l’autora com una de les millors escriptores de l’actualitat.

 

‘Per què les dones salvaran el planeta?’, Diverses autores (Raig Verd)

L’empoderament de les dones pot transformar les possibilitats d’aconseguir la sostenibilitat ambiental? Aquest llibre pretén respondre afirmativament a la pregunta amb assajos i entrevistes que no només volen provocar una reflexió, sinó també una acció col·lectiva per canviar-ho tot. Reunim veus destacades dels moviments feministes i ecologistes internacionals per evidenciar que la igualtat de gènere és imprescindible per a l’acció climàtica. Vandana Shiva, Caroline Lucas, Maria Mies i Yayo Herrero, entre d’altres, exposen els vincles que hi ha entre ecologisme i feminisme en defensa de la justícia social. Mitjançant també l’estudi de casos específics, analitzen les formes en què dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències. La seva voluntat transformadora és capaç d’influir en el medi ambient, però també en la societat, l’educació i en les relacions de poder.

 

‘Avi, et trauré d’aquí!’, De Joan Pinyol (Saldonar)

Avi, et trauré d’aquí! és el resultat d’una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent. Aquest llibre recull, a la primera part, el periple vital de Joan Colom des de l’octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939; a la segona part, es documenta l’odissea de la família des del 2008 en la seva lluita per treure l’avi del mausoleu franquista. El relat periodístic d’un cas, conegut a partir del documental homònim emès pel programa Sense ficció de TV3, que posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones, la desconsideració primer de la dictadura i després de la democràcia amb les víctimes republicanes i les misèries de la Transició, que les ha condemnat a l’oblit. Un crit d’alerta i de denúncia a tots aquells que sempre miren cap a una altra banda quan s’ha de fer memòria, i també una mà estesa a l’esperança en forma de carta escrita per Joan Pinyol als fills, per evitar que Joan Colom torni a caure mai més en l’oblit.


‘Vernon Subutex 1’, de Virgine Despentes (Sembra Llibres)

Alex Bleach, vella glòria del rock francès, mor d’una sobredosi a la banyera d’un hotel. Una desgràcia per als seus seguidors, però sobretot per a Vernon Subutex. Bleach no només era el seu amic, també li pagava el lloguer des del moment que Vernon es va veure obligat a tancar la botiga de discos que regentava. Sense sostre, diners ni família, haurà de sobreviure demanant ajuda als seus antics amics de l’època daurada de l’underground parisenc. Virginie Despentes ja és un dels grans noms de la literatura europea actual. L’autora d’obres transgressores i censurades com Baise-moi, així com del celebrat manifest feminista Teoria King Kong, ens presenta el primer volum d’una trilogia que ha arrasat a França. La història d’uns personatges rebels i radicals que es menjaven el París dels anys vuitanta i que en la maduresa s’enfronten als efectes nefastos de la crisi social i econòmica. Una lectura absorbent, irònica i realista concebuda a boca de canó. Una aclamada comèdia humana amb aspecte de thriller que radiografia de forma àcida i mordaç la caiguda de l’estat del benestar que s’estén per tot Europa.

 

‘La Lola i la recepta de germana’, d’Anne Villeneuve (Bira Biró Editorial)

“Papa, mama, que em podeu fer una germana?” Els tres terribles germans bessons de la Lola tornen a fer disbarats i la Lola troba a faltar
algú amb qui jugar, una germana com ella. Aleshores, fa el més lògic: demana als pares que li’n facin una. Però el pare li explica que no és tan fàcil: “És com fer un pastís, necessites els ingredients adequats”. I la Lola i el seu xofer, en Gilbert, van a comprar… Amb molt d’humor i un toc de màgia i misteri, aquesta segona història de la directa i encantadora Lola i la seva manera única de resoldre els problemes és una deliciosa recepta de rialles.

 

‘Des que els nens diuen mentides’, d’Uxue Apaolaza (Godall Edicions)

Instruccions per llegir Des que els nens diuen mentides: 1) Busca un lloc còmode per llegir: una butaca, un llit, un prat bucòlic. O no: et pot servir qualsevol lloc, encara que sigui inadequat. Perquè les pàgines d’aquest llibre t’incomodaran, siguis on siguis. 2) Llegeix un conte al dia; o dos, com a molt. Si n’augmentes la dosi, la responsabilitat és tota teva. 3) Has de tenir en compte que Uxue Apaolaza és una escriptora jove i basca, però que això, encara que no t’ho creguis, no fa que escrigui literatura bonista. Al prestatge, procura no col·locar-la a prop dels llibres de Paulo Coelho o Kirmen Uribe; no la llegeixis, no ho sé, escoltant l’últim disc de Codplay o Lluís Llach. 4) Ho has de saber: les cigales d’Uxue Apaolaza trempen, no s’aixequen ni es posen dures, com sol ser habitual a la literatura basca; si hi penses una mica, t’adonaràs que aquest matís és important. I pot ben ser que les cigales que vegis, imaginis o toquis a partir d’ara deixin de patir ereccions o posar-se dures, i comencin a trempar. Sense parar, llardosament. 5) No segueixis aquestes instruccions: aquesta és l’única norma que has de complir sens falta. Un llibre no necessita instruccions, i un llibre de contes —amb uns lectors que han de tenir més sobirania que els de les novel·les— encara menys. Parlo dels bons llibres, és clar: dels llibres que importen. Com aquest. 6) Però recorda que, quan tanquis el llibre, has de perdre l’esperança de tornar a la dolçor del món real: que en el moment que alcis la vista de l’última línia de l’últim relat que en llegiràs, t’adonaràs que continues en el mateix món que conjura aquest llibre. O pitjor encara: que ja hi eres abans que Uxue Apaolaza t’ho revelés

 

‘100 revolucions. Textos de Rosa Luxemburg’, de Jorge Brunete (Caliu Editorial)

100 revolucions es publica, precisament, cent anys després de l’assassinat de Rosa. Així doncs, des de 1919, almenys cent revolucions han sigut possibles, hagen ocorregut o no finalment. El germen d’una revolta està en cada protesta, en cada petita resistència. Com hem aprés amb Rosa, sense que ens adonem, qualsevol acte quasi espontani i imperceptible pot alterar-ho tot, multiplicar-se ràpidament per cent i fer tremolar l’statu quo. En les seues pròpies paraules, un incident, mínim en aparença, va provocar el desbordament. Precisament per això, la banda sonora d’aquest llibre no podia ser una altra que Yo por ellas, ellas por mí, la cançó que es va compondre per a la vaga històrica del 8 de març de 2018 i que diu: a la huelga diez, a la huelga cien, a la huelga hasta la madre quiere ir; a la huelga cien, a la huelga mil, yo por ellas madre, ellas por mí.