“S’han encobert moltes morts causades per l’amiant”

Patxi Kortazar, portaveu de l’Associació de Víctimes de l’Amiant d’Euskadi
20/10/2015
Patxi Kortazar
Patxi Kortazar

 

El 30 de maig de 2003, després de fer-te unes proves, et van comunicar que tenies paquipleuritis, plaques a la pleura. Com ho vas contraure?

Havia estat exposat a l’amiant mentre treballava de soldador mecànic a l’empresa Fundición Flexic Nodular, situada a Iurreta (Biscaia). Utilitzava mànegues per refredar els forns coberts d’aquest mineral i treballava arreglant la uralita de la coberta. Això em va provocar paquipleuritis, una patologia que no estava reconeguda com a malaltia professional i, per tant, la mútua va guardar l’informe.

Què va passar aleshores?

Vaig continuar treballant fins que, el 2005, em van diagnosticar una pneumònia amb vessament de pleura, catalogada com a asbestosi. Allò va ser l’inici de la meva batalla per aconseguir la incapacitat permanent. Una demanda que, si bé l’Equip d’Avaluació d’Incapacitats de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) em va atorgar l’octubre de 2010, em va ser retirada després que la mútua interposés un recurs.

Per quin motiu ho va fer?

Segurament, com a represàlia. Vaig fer unes declaracions en què denunciava l’actitud mafiosa que hi ha darrere les mesures per evitar responsabilitats respecte a aquestes afectacions. De fet, qui em va denegar la incapacitat va ser un funcionari públic de l’Hospital de Cruces vinculat a Mutualia. He guanyat quatre judicis a la mútua, amb qui he acabat de litigar després d’haver-me prejubilat. Ara, tinc la malaltia reconeguda, però no la incapacitat absoluta, que només puc sol·licitar si empitjoro. M’ha fet la vida impossible.

On cal trobar l’origen d’aquest frau?

En l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que es plega a les pressions de les mútues. En el meu cas, es va empassar els interessos de Mutualia, el director de la qual era, alhora, president de la patronal Confebask. Què va passar? Que el representant de la meva empresa a Confebask va aconseguir el suport de la patronal perquè es retirés la meva incapacitat. Així de senzill.

És una pràctica habitual?

A molts afectats se’ls deneguen les prestacions, ja sigui perquè l’empresa per la qual treballaven ha tancat (com el cas de les siderúrgies del marge esquerre de Bilbao) o perquè el període per tramitar les denúncies prescriu. Així ha succeït amb molts familiars, a qui només es concedeix un any per reclamar els recàrrecs de prestació per danys i prejudicis en la mort dels seus parents. Com és natural, amb la situació de dol i la burocràcia, moltes no hi arriben a temps.

Les veus expertes assenyalen que els efectes del mineral poden durar fins al 2040. Tan agressiu és?

Fins i tot es pot allargar més perquè cada setmana ens arriba un cas de mitjana. I és un percentatge petit si tenim en compte les persones que ignoren l’origen de la seva malaltia. M’agradaria saber quantes morts per càncer de pulmó des dels anys 60 han estat provocades per l’amiant i no pel tabac. S’han encobert molts casos, la resistència a saber la veritat és evident. Si no, quin sentit té que alguns metges –que sabem que cobren de les mútues– testifiquin contra malalts que reclamen ser reconeguts com a afectats per l’amiant?

S’ha arribat a aquesta situació per desídia?

La responsabilitat és política, perquè el mesotelioma es va considerar una malaltia professional el 1978 i no va ser fins al 2002 que el mineral va ser prohibit a l’Estat espanyol. És incomprensible que es trigués tant quan ja es coneixien els seus efectes contaminants.

La demora s’explica per l’eficàcia i el cost tan baix del material?

Sens dubte; i encara en paguem les conseqüències. Hi ha tones de ciment i planxes amb amiant escampades per fàbriques, carreteres o instal·lacions esportives on juguen nens que continuen desprenent espores i partícules cancerígens. Fins i tot se n’han trobat als hospitals biscaïns de Cruces, Basurto o Galdakao. La sort, però, és que la nostra pressió fa que avui sigui més difícil ocultar aquest drama.

 

*Entrevista publicada a la Directa núm. 394

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: