Drets

"Si haguera fet vaga el 8 de Març, segurament no conservaria la meua feina"

Entrevistem una treballadora d'una cooperativa agrícola del País Valencià que no va participar de l'aturada per por a les conseqüències negatives que podia haver tingut al seu lloc de treball
La gran majoria de llocs de treball de les plantes envasadores de les cooperatives agrícoles estan ocupats per dones

La vaga feminista del 8M s'ha evidenciat com un fet històric, mostra del llarg recorregut del moviment i del gran treball que hi van dur a terme els col·lectius diversos que conformen els feminismes actuals. De la mateixa manera, és d'admirar l'esforç que s'ha fet per dotar a aquesta vaga de totes les ferramentes possibles que permeten la participació, tant en l'àmbit laboral com el domèstic. Malgrat això, és evident que hi va haver moltes dones que deguda la seua situació, els va resultar totalment impossible poder fer vaga el passat dijous. Ens referim majoritàriament a dones que s'enfrontaven a la dicotomia d'haver de triar entre reivindicar els seus drets o enfrontar-se a la realitat incòmoda de posar en joc el seu lloc de feina pel simple fet de fer vaga o per la precarietat salarial d'alguns col·lectius de dones. Avui entrevistem a una d'elles. Es diu Teresa, té 52 anys i és treballadora del sector agrari al País Valencià. Va decidir, de la mateixa manera que les seues companyes, no fer vaga el dia 8 de març per por a perdre el seu lloc de feina. Assegura no disposar de suficient cobertura legal contra aquest tipus de decisions de la patronal. Ha preferit mantenir la seua identitat en secret per por a les represàlies que l'empresa puga prendre contra ella.
 

En què consisteix la teua feina i quina és la situació de les dones al teu lloc de treball?

Treballe en el sector agrari, en una cooperativa de fruita. La meua tasca consisteix a triar la fruita i separar-la segons la qualitat. Hi treballen unes 150 dones i 50 homes. Els llocs de responsabilitat els ocupen tots homes. També hi ha dones però ocupen càrrecs inferiors al servei d'aquests, són les encarregades.
 

Quina és la teua situació personal i professional?

"Treballe dins una gran nau on les temperatures arriben a ser extremadament gèlides a l'hivern i sufocants a l'estiu"

Tant el meu marit com jo som treballadors. Ell no pot treballar actualment per problemes de salut, així que la situació econòmica a casa és complicada. A la meua feina els drets de les dones són molt reduïts, intenten que no alcem massa el cap. Ens trobem en una situació d'explotació clara. Treballe dins una gran nau on les temperatures arriben a ser extremadament gèlides a l'hivern i sufocants a l'estiu. A més, és un treball perillós on els accidents laborals estan a l'ordre del dia, ja que treballem amb màquines, i els sistemes de seguretat són realment precaris. Jo mateixa vaig estar a prop de perdre un dit fa uns anys, per culpa d'una màquina que em va arrencar l'ungla.


Quines són les condicions al teu lloc de treball?

Al sector agrari normalment es treballa de forma estàndard o reduïda fins que arriba la temporada forta. Aleshores es treballen més hores durant cada dia de la setmana, ja que la fruita de temporada és perible i s'ha de processar ràpidament. No ens importa treballar més durant aquesta campanya, tot el món ho fa, ja que d'això depenen els seus ingressos la resta de l'any. El problema ve quan es dóna la situació actual, en la qual estant fora de temporada treballem fins a 10 hores diàries, lliurant sols un dia a la setmana, ja que la cooperativa accepta totes les comandes que rep sense pensar la càrrega que això suposa per a les treballadores. És com si estiguérem en campanya durant tot l'any. I pretenen que quan vinga la temporada forta treballem encara més! És una situació realment insostenible.


El dia 8 de Març no vas fer vaga. Per què vas prendre aquesta decisió?

M'hauria agradat fer vaga, però amb les condicions de treball que tinc és impossible. Si haguera fet vaga, segurament no conservaria la meua feina, estem en campanya tot l'any. Les xiques del comité preteníem anar en representació de totes les dones de la cooperativa a la concentració del matí, a fer les dues hores d'aturada. Finalment no les vam fer, no ens vam poder coordinar, ens sentíem cohibides pel fet que pogueren haver represàlies contra nosaltres.


Quina informació tenies sobre la vaga del 8 de Març?

"No crec que les dones amb treballs precaris feren vaga, perquè estan en les mateixes condicions o pitjors que nosaltres"

Molt poca, sols sabia que hi havia vaga i prou, però informació molt poca. Generalment la informació em venia d'allò que sentia per la tele i els comentaris entre les companyes de feina, ja que no tinc xarxes socials. En la meua opinió, crec que la gent del nostre sector, i dels altres que no entren dins dels treballs "acomodats", ho van tindre molt malament per a fer vaga. No crec que les dones amb treballs precaris feren vaga, perquè estan en les mateixes condicions o pitjors que nosaltres. Les úniques que van poder fer vaga són les que treballen en llocs reconeguts i tenen certa veu dins l'àmbit laboral, nosaltres no. Aquesta vaga no estava pensada per als treballadors.


Què t'hauria pogut passar si no hagueres anat a treballar aquell dia?

No cobraria el dia i damunt hauria de pagar-lo a la seguretat social. I un dia de sou és important, en el meu cas. De totes maneres, això és el de menys, ja que si fas vaga, saps que t'estàs jugant el lloc de feina. Si legalment no poden acomiadar-te, o els costa massa diners, s'encarregaran de fer-te la vida impossible perquè te'n vages.


Estàs afiliada a algun sindicat?

Si, a la UGT. En aquest moment estem un poc cremades, fa 5 anys que ens barallem per un tema de les cotitzacions de l'atur, un tema bastant complex. La UGT diu que tracta de resoldre la situació però no es veuen resultats, mentre segueixen cobrant el sou que els pertoca. Les negociacions amb ells estan prou estancades.


Has parlat d'un comité. Com us heu organitzat per defensar els vostres drets laborals?

"Hi ha casos d'enganys a companyes per part de la junta: dur a la mare al metge i que no et paguen les hores; o anar a l'especialista i que no et paguen el dia"

És un comité d'empresa regulat per la UGT. Actualment som 8 dones que tractem d'informar i ajudar a la resta de treballadores del sector. La gent que està en aquests llocs de feina té molta poca formació i els caps s'aprofiten d'elles. Hi ha casos d'enganys a companyes per part de la junta: dur a la mare al metge i que no et paguen les hores; o anar a l'especialista i que no et paguen el dia. Hem repartit informació sobre els convenis a totes les treballadores perquè estiguen informades, el comité es va encarregar. Com les treballadores no pregunten ni coneixen els seus drets, els caps es passen pel forro el conveni establert.


La resta de les teues companyes van fer vaga?

No. Com ja he dit, les dones del comité vam plantejar fer una aturada de dues hores, però estàvem dubtoses, teníem por del que pogués passar, i per això finalment no la vam fer. La resta de les companyes ni s'ho van plantejar, no volien arriscar el seu lloc de feina.


Heu rebut algun tipus de pressió o comentari per part dels vostres caps en relació a fer vaga eixe dia?

Clar. Comentaris, bromes, preguntes, indirectes.... Les treballadores sabíem el que estàvem jugant-nos si féiem vaga.


I a la manifestació de la vesprada, vas acudir?

No. Entre a les 8 del matí i isc a les 8 de la vesprada de la feina, per tant no arribe amb temps ni forces per a poder anar a cap manifestació. De totes maneres, el fet de viure en un poble em limita molt a l'hora d'acudir a aquest tipus d'actes.


Com vas viure el dia de la vaga?

Com un dia normal, tant dins com fora de casa. Després de la jornada laboral ordinària vaig tornar a casa, per sopar i preparar el dia de demà, que també treballava.


Creus que aquest tipus de mobilitzacions poden servir per a canviar la situació actual de les dones?

No estic massa convençuda. Crec que primer s'hauria de reformar la llei, fer-la més dura per tal que hi haja igualtat salarial, més protecció als treballadors en els convenis, horaris més flexibles, etc. Les manifestacions se les passen pel forro, es riuen de nosaltres. Crec que és una realitat molt trista.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: