Llibertats

El Sindicat de Policies de Catalunya, denunciat per insinuar que Juan Andrés Benítez podria tenir el VIH

Nou entitats que agrupen col·lectius LGT+ i de lluita contra el VIH acusen davant la fiscalia l’entitat corporativa policial de revelació i infidelitat en la custòdia de secrets.  
Bertran Cazorla / @bcr_
27/11/2013

Pel delicte de revelació i infidelitat en la custòdia de secrets

Ja és oficial: el Sindicat de Policies de Catalunya ha estat denunciat per nou entitats LGT+ i de lluita contra el VIH catalanes per insinuar l’estat serològic de Juan Andrés Benítez -l’home que va morir el 6 d’octubre després de ser placat per vuit mossos al carrer del Raval on vivia-, en el comunicat de premsa en el qual aquesta organització corporativa expressava el seu suport als agents implicats en la mort. Representants d’aquestes entitats, entre les quals hi ha el Comitè Primer de Desembre, que agrupa les ONG catalanes que treballen contra el VIH, han registrat aquest dimecres la seva denúncia al servei de delictes d’odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona. Ara l’acusació pública haurà d’investigar si el SPC va cometre els delictes de revelació i infidelitat en la custòdia de secrets. El Codi Penal preveu penes de fins a quatre i cinc anys de presó, 12 d’inhabilitació i tres de suspensió per als funcionaris que cometin aquests delictes.

El SPC no va gastar ni una paraula en lamentar la mort d’un home i expressar el seu condol als familiars en el primer comunicat que va emetre aquesta organització corporativa després que transcendissin els fets, el 8 d’octubre passat. En aquest text, l’entitat policial concentrava tots els seus esforços en expressar el seu suport als agents que posteriorment van ser imputats pels fets. I, en aquest sentit, no es limitava a explicar que havia posat a la seva disposició l’advocat Josep Maria Fuster-Fabra, defensor del general Galindo en el cas Lasa y Zabala i excandidat de l'ultradretana Unión Nacional de Blas Piñar. El SPC també destacava en negreta en el seu comunicat que “a conseqüència de les agressions que van patir els agents durant la detenció, dos d'ells es troben actualment en tractament amb fàrmacs retrovirals (sic), el qual hauran de mantenir durant un any”.

Aquesta insinuació de l’estat serològic de la víctima va desfermar polèmica en saber-se que es tractava de Benítez, un empresari del Gaixample i membre fundador de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes. Les entitats que combaten el VIH van alertar que criminalitzar una víctima suggerint que podria tenir VIH contribueix a l’estigmatització seròfoba. A més, el Comitè Primer de Desembre va desmentir que el tractament de xoc post-exposició al VIH duri un any: dura un mes, van confirmar fonts mèdiques. CCOO es va sumar a aquest clam: es va preguntar si “estem tornant a estigmatitzar les persones gais com a transmissores del SIDA” i va reclamar una investigació a fons dels fets.

Aquest dimecres, la indignació ha acabat amb denúncia. L’han presentada la Coordinadora Gai Lesbiana de Catalunya, el FAGC, El Casal Lambda, el Col·lectiu Gai de Barcelona, Famílies Lesbianes i Gais i la Fundació Enllaç, totes elles entitats LGT+. Així mateix, signen també la denúncia els col·lectius de lluita contra el VIH Gais Positius, el Projecte dels Noms-Hispanosida i el Comitè Primer de Desembre-Plataforma unitària d’ONG SIDA de Catalunya, que agrupa pràcticament totes les entitats que treballen en aquest camp al sindicat. Aquestes nou entitats han optat per posar els fets en coneixement de la fiscalia, que ara aquest organisme investigui els fets i decideixi si els denuncia com a acusació pública, ha explicat l’advocat que porta el cas, Ricardo de la Rosa.

A través de l'Hospital Clínic o pels informes mèdico-forenses

En la denúncia, a la qual ha tingut accés la Directa, les entitats sostenen que “al marge de la certesa o no que alguns agents segueixin un tractament retroviral, això és, un tractament farmacològic que s’utilitza en casos d’infecció per VIH, el cert és que això suposa posar en públic coneixement per part del Sindicat de Policies de Catalunya una sèrie de dades que afecten en tot cas la intimitat del finat, D. Juan Andrés Benítez Álvarez, respecte de la seva situació serològica”. I afegeix que aquestes dades “només van poder ser extretes de la informació que, per part dels agents dels Mossos d’Esquadra, s’hagués pogut obtenir per vàries vies: per part de la informació clarament confidencial que s’hagués brindat a través dels serveis mèdics de l’Hospital Clínic de Barcelona, o bé a través dels informes mèdico-forenses que s’haguessin plasmat en les diligències judicials i/o policials”.

Això, segons la denúncia de les nou entitats, suposaria un delicte de revelació de secrets. L’article 417 del Codi Penal preveu penes de fins a quatre anys de presó i tres de suspensió per als funcionaris que “revelin secrets o informacions dels quals tinguin coneixement per raó del seu ofici o càrrec”. I el 198 preveu, a més, fins a 12 anys d’inhabilitació per aquells funcionaris que s’apoderin de dades d’altri sense el seu consentiment; i, més encara, si les difonen.

“Volem que això no li torni a passar a ningú”, ha declarat Quim Roqueta, de Gais Positius i secretari general de la Coordinadora Gai i Lesbiana de Catalunya, després de presentar la denúncia. Eugeni Rodríguez, del FAGC, ha afegit que la intenció de les entitats és coordinar aquest cas amb la investigació de la mort de Juan Andrés Benítez, que dirigeix el jutjat d’instrucció 20 de Barcelona i ha imputat nou agents pels fets. De fet, el novè prestava declaració aquest mateix dimecres en un altre edifici de la Ciutat de la Justícia, mentre les entitats registraven la seva denúncia.