Els sindicats reclamen 150 llocs de treball nous a les estacions

Les seccions sindicals de la CGT i la UGT d’Adif i Renfe advoquen per visibilitzar la problemàtica a través de la mobilització i conviden les direccions empresarials al diàleg

El mal estat de les infraestructures i la falta de recursos per poder oferir un servei de qualitat a les estacions i les línies que passen per la demarcació de Tarragona afecten de ple les persones que utilitzen el tren com a mitjà transport habitual, però també la plantilla. Els sindicats CGT i UGT parlen de la falta de diàleg de les direccions de Renfe i Adif, que “no mostren cap mena de voluntat d’acostament de postures entre les parts per contribuir a una sortida satisfactòria”. A més, Héctor Sebastià (UGT) i Carlos Montejano (CGT) denuncien que “la política que se segueix des de l’empresa respon al criteri econòmic instal·lat en la cerca obsessiva de benefici i la retallada permanent”.

Concentració davant de l’estació de Renfe de Tarragona
/ CGT tarragona


Tot plegat implica que les plantilles es trobin desbordades de feina i, sobretot, que “els toqui donar la cara davant les usuàries per una situació que no han generat”. El cas de Tarragona és un dels més preocupants de la geografia de l’Estat espanyol, per la presència de plantilla en totes les àrees logístiques. La zona compta amb el trànsit de mercaderies del port de Tarragona, a més de les obres de construcció del nou corredor del Mediterrani que, el 2017, ha d’unir el sud de Catalunya i el País Valencià a través de l’alta velocitat. Tot i això, remarquen que no són l’únic punt amb problemes i parlen de les companyes d’altres llocs de l’Estat que també viuen el moment actual amb preocupació i sense les eines necessàries per poder fer bé la seva tasca. Exposen el cas de zones menys poblades com l’Aragó, Galícia i Extremadura, on “les usuàries viatgen amb trens obsolets i a velocitats ínfimes”, d’entre 40 i 70 quilòmetres per hora.

 Els sindicats asseguren que volen portar a la pràctica “un model de ferrocarril públic i social per revertir la situació actual i obtenir millores”

Ambdós sindicats asseguren que volen portar a la pràctica “un model de ferrocarril públic i social per revertir la situació actual i obtenir millores reals per a totes les ciutadanes”. Defensen que cal un servei de qualitat i demanen a la classe dirigent que deixi d’excusar-se en el “poc poder de decisió de l’empresa” per culpa de les “polítiques restrictives en recursos humans” que du a terme el Ministeri de Foment.


Reivindicacions principals

Tant la CGT com la UGT creuen que el punt de partida per millorar el servei és l’ampliació de la plantilla regular a les estacions. Gran part de les treballadores d’Adif dedica el seu temps a la reparació d’infraestructures en mal estat, de manera que, “quan existeix més d’una incidència, s’ha de prioritzar la seva reparació i algunes avaries han d’esperar més temps per ser solucionades per falta de personal, amb la consegüent afectació en la regularitat dels trens”.

Els representants sindicals posen èmfasi en la “necessitat de prop de 150 treballadores més a Tarragona”. Malgrat això, asseguren que, els darrers anys, “no s’ha fet cap mena de modificació en les previsions de plantilla” i exposen que, en l’última oferta de llocs de treball públics, després de sis anys “sense cap incorporació a la província”, s’han ofert “només cinc places”. Sebastià, de la UGT, considera que aquesta xifra és “una quantitat de treballadores irrisòria tenint en compte les necessitats actuals”.

Qualifiquen de “despropòsit” els retards a les línies R15 i R16 –qüestió molt present en les seves lluites– i treballen perquè el context millori

Qualifiquen de “despropòsit” els retards a les línies R15 i R16 –una qüestió molt present en les seves lluites– i treballen perquè el context millori. Montejano afirma: “Tenim un paper molt important perquè hem canalitzat la lluita i, des de la CGT, entenem que solament aconseguirem traslladar als usuaris la denúncia de l’abandó del servei públic per la privatització que està patint el ferrocarril a través de la mobilització”. Per altra banda, parlen sobre els nous horaris de la línia R16, una mesura molt criticada per les plataformes ciutadanes i que, segons detallen, s’executa “fent que la immensa majoria dels combois surtin uns minuts abans i arribin uns minuts més tard”. S’allarga el temps previst de recorregut i, així, Renfe s’estalvia que se l’acusi de retards. Aquesta mesura, segons Montejano, “afavoreix la sincronització entre trens, però també repercuteix en les usuàries, que es poden beneficiar menys del retorn de l’import del bitllet en cas de retard”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: