Política

Smatsa hauria cobrat sis milions d'euros en sobrecostos a Sabadell

L'Ajuntament ha presentat un informe on denuncia diverses irregularitats en la concessió d'escombraries, com la tipologia de contracte, una garantia per sota la llei i també despeses no previstes. Amb tot, sol·licita a la Generalitat la seva nul·litat
Victor Serri
18/01/2017

L'exalcalde Manuel Bustos li retreu al coordinador d'Espai Públic: "me dice el secretario que el pliego [de condicions] está hecho una mierda". I Xavier Izquierdo respon: "es un crack el tío, porque se lo ha mirado todo (...) tres abogados, el secretario él y Marcel Galofre, yo es que abogado no soy y no está hecho una mierda, está abierto para que salga lo que tiene que salir". És un diàleg inclòs a les diligències prèvies per delictes contra l'administració pública de la peça 28 del cas Mercuri, i és clau per entendre les presumptes irregularitats en la concessió del servei d'escombraries a Smatsa, que avui l'Ajuntament de Sabadell ha denunciat en roda de premsa. L'informe tècnic presentat qüestiona la legalitat de la concessió vigent amb Smatsa que es va signar el 2012, sota Govern de Manuel Bustos.

El regidor de Nova Economia i Serveis Centrals ha assegurat que la “qualificació que va permetre fer el contracte a 15 anys no és correcte”

El contracte sota sospita es va signar a 15 anys, amb possibilitat de cinc de pròrroga, però segons la llei de contractació pública, hauria d'haver estat de quatre, amb possibilitat de sis i per tant, a aquestes alçades, ja hauria finalitzat. Segons el Consistori, el Govern del PSC hauria qualificat el contracte com a gestió de serveis públics -un servei en què l'adjudicatària assumeix el risc en funció de la intensitat d'ús-, en comptes de fer-ho com a contracte de serveis – en què el Consistori demana i paga per una funció concreta. Aquest seria el cas del servei de recollida de residus i neteja viària. La tipologia escollida també va permetre evitar publicar el plec de condicions al Diari Oficial de la Unió Europea. El regidor de Nova Economia i Serveis Centrals Albert Boada ha assegurat a la Directa que la “qualificació que va permetre fer el contracte a 15 anys no és correcte” i considera que, si queda clar que el contracte és nul, no hauran d'indemnitzar l'empresa.

Hi ha diverses resolucions del Tribunal administratiu central que anul·len contractes de residus amb una tipologia equivocada, com el d'Smatsa

En aquesta línia, hi ha diverses resolucions del Tribunal administratiu central que anul·len contractes de residus amb una tipologia equivocada. És el cas, per exemple, de contractes de l'Ajuntament de Crevillent, d'Alcantarilla i de Torre-Pacheco. Tanmateix, serà la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat l'òrgan que haurà de revisar-lo a Sabadell i emetre un dictamen vinculant.

Alhora, l'Ajuntament calcula que Smatsa ha cobrat un sobrecostos per valor de sis milions d'euros, a través d'increments dels costos salarials superiors a l'establert en conveni, un mal càlcul del cost d'antiguitat, l'imputació de costos de vestuari i elements auxiliars que no s'utiliza i la imputació d’un cost de cap d’unitat per els serveis de recollida superior.

Garantia i solvència de l'empresa "insuficient"

Però a més, l'empresa no va aportar la garantia que exigeix la llei. De fet, en el mateix plec de condicions, en comptes de constar-hi l'obligatorietat d'una aportació de 12,8 milions, el 5% de l'import de l'adudicació, hi apareix una quantitat molt inferior: 600.000 euros. En relació també amb la capacitat econòmica de l'empresa, segons l'informe, no es va tenir en compte la no solvència financera de l'empresa. L'assessor de l'àrea d'economia i serveis centrals Jordi Colomer lamenta que “és evident que Smatsa no tenia capacitat financera per poder optar al concurs”. A la documentació aportada queda palès que, en l'anterior contracte, ja havia hagut de cobrar factures abans de la finalització del servei per poder pagar les nòmines. Alhora, el volum de negoci de l'empresa anual era un milió d'euros inferior que l'import del concurs. Era l'empresa que optava a la concessió amb el volum de negoci més petit, perquè FCC i Valoriza superaven amb escreix el valor del contracte anual.

Per l'assessor de l'àrea d'economia i serveis centrals “és evident que Smatsa no tenia capacitat financera per poder optar al concurs” / Victor Serri

 

Ja aleshores, corrien rumors del tracte de favor que estava rebent Smatsa: “que lo que Fomento está haciendo correr y en Madrid ¿eh? Es que el concurso se ha paralizado (...) porque Smatsa no tiene dinero para poner los avales. Y entonces que les habéis dado tiempo para poner...”. La conversa telefònica entre l'exregidor Francisco Fernandez Oretga amb l'exalcalde Manuel Bustos queda recollida a la peça 28 del cas Mercuri.
 

Menys del 60% de la neteja de contenidors

Després del cas de Barcelona i Badalona, ara és el torn de Sabadell. El Consistori ha anunciat també que hi ha un altre informe, en procés d'elaboració, sobre els incompliments en el servei i la qualitat del mateix. Si a Badalona, l'Ajuntament va denunciar que FCC hauria defraudat 12,8 milions en netja viària i recollida d'escombraries, a Sabadell, Smatsa hauria cobrat uns sobrecostos de sis milions, per exemple, a través de la revisió a l'alça de l'IPC o despeses afegides. Des de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Isidre Soler ha assenyalat a la Directa que és precisament en la manca de control dels serveis prestats hi ha focus de corrupció. En el cas d'Smatsa, en el mandat anterior no es va encarregar cap auditoria.

Segons dades que l'Ajuntament ha avançat de l'informe sobre la prestació del servei, Smatsa fa menys del 60% de les neteges de contenidors contractades, va endarrerir l'activació del servei de seguiment amb GPS i no informa del compliment dels 52 serveis previstos en l'oferta.

En el programa de Govern, la Crida per Sabadell va incloure la recuperació de la gestió directa de serveis, i per tant, el regidor Albert Boada conclou que si s'acaba declarant la nul·litat del contracte amb Smatsa, “posarem a estudi econòmic les diferents opcions, contemplant la gestió directa o municiaplització”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: