'Stalking', un delicte ignorat

L’assetjament il·legítim es va incloure al Codi Penal ara fa un any. Per ara, el coneixement d’aquest nou article és escàs i això obre poques possibilitats per les víctimes
12/07/2016

Lorena Garrido, professora i investigadora del Departament de Ciència Política i Dret Públic i membre del grup de recerca Antígona de la UAB, explica que “diversos delictes que són violències masclistes es troben dispersos en el Codi Penal, sense una articulació coherent amb un bé jurídic unificat. Això també fa que aquestes es percebin com a actituds disperses, que transgredeixen determinades regles socials, però que no són visibilitzades”. Aquesta realitat s'ha matisat amb la implementació d'un nou article del Codi Penal, afegit el mateix dia que van entrar en vigor l'anomenadallei mordassa. Finalment, es recollia el delicte d’assetjament il·legítim, també conegut com a stalking, però aquesta inclusió ha passat desapercebuda per la població general i pels cossos policials. Els quatre punts desglossen com a punibles la vigilància, la persecució o el seguiment; l’establiment de contacte o l’intent de fer-ho a través de qualsevol mitjà de comunicació o a través de terceres persones; l’ús indegut de dades personals, i l’atemptat contra la seva llibertat i/o patrimoni de la víctima o d’alguna persona propera. El redactat va més enllà de l’àmbit de la relació sentimental, quelcom que no fa la Llei 1/2004 relativa a la violència de gènere. Tot i això, només s'ha emès una sentència judicial condemnatòria.

L’acadèmica Lorena Garrido és membre del grup de recerca Antígona / VICTOR SERRI
L’acadèmica Lorena Garrido és membre del grup de recerca Antígona / VICTOR SERRI

 

La manca d’aplicació o coneixement d’aquest article per part dels cossos policials seria “una situació de violència institucional, de no accés a aquests drets simplement per no donar rellevància a qüestions que la tenen. Si no la tinguessin, no estarien incorporats al Codi Penal”, argumenta Garrido, que afirma: “Hem normalitzat que vivim en un món enquè les dones són coaccionades”. D’altra banda, continua: “L’accés a la justícia està mediat per la situació administrativa. Moltes dones menys apoderades, més aïllades o amb desconeixement dels seus drets es troben les mateixes limitacions o pitjors quan reclamen no viure en un ambient de violències masclistes”, declara.

"Ens van intentar convèncer que allò no era denunciable"

L'abril passat, Mayara Davy B., estudiant brasilera d’un màster a Barcelona, va acudir a la comissaria de Mossos de Ciutat Vella acompanya de dues amigues per denunciar la situació d’assetjament que vivia des de feia setmanes. Albert, client del bar on treballava, la perseguia. L’esperava fora i dins del local i un dia va agafar el seu número de telèfon sense permís i va començar a enviar-li SMS, que van anar pujant de to i d’agressivitat. Davy no va contestar cap dels missatges fins que va rebre el darrer, en què l’amenaçava de violar-la si no accedia a quedar amb ell. Mayara li va exigir que la deixés en pau i el va avisar que el denunciaria. Davant d’això, ell li va dir: “Disculpa, ha estat un malentès”. Ella havia deixat la feina, per protecció.

Una estudiant explica que dos agents de policia la van intentar convèncer que l’assetjament que estava vivint no era denunciable ni estava tipificat penalment

“En entrar a la comissaria, vam trigar 40 minuts a aconseguir que ens deixessin posar la denúncia –explica Mayara– perquè dos agents ens van intentar convèncer que això no era denunciable, que no hi havia cap delicte en aquests missatges. Argumentaven que ell s’havia disculpat, que només estava enamorat”. En cap moment van indicar a Mayara i les seves amigues que hi havia un article del Codi Penal que tipifica situacions així. En comptes d’això, van insistir a preguntar si hi havia hagut una relació íntima entra ella i l’Albert.

Mayara va patir assetjament ilegítim i va ser ignorada pels Mossos
/ GORKA LEIZA

 

“Quan per fi ens van deixar entrar a posar la denúncia, escoltaven la meva amiga perquè ella parlava en català. A mi, ni em miraven. Li van arribar a preguntar si ella es creia el que jo els explicava! Em van dir que denunciar era pitjor perquè l’agressor podia rebotar-se i respondre amb més força. Em van intentar inculcar por, em van infantilitzar i no em van creure perquè no complia amb el rol o l’estereotip de víctima que ells imaginaven”, explica. “No vaig anar a denunciar pensant que podrien ajudar-me, ho vaig fer per tenir constància documental que patia aquesta situació. Per si de cas. Però el pitjor va ser constatar la naturalització d'aquestes situacions; no em van donar cap consell ni pautes a seguir ni cap lloc on anar per tenir suport”, denuncia Mayara. Avui dia, no sap si la denúncia ha arribat a un jutjat d’instrucció, si s’han iniciat diligències o si ha estat arxivada.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: