Àfrica

L’escàndol de Cambridge Analytica evidencia pràctiques de manipulació massiva en països africans que després s’han implementat al nord global

Què tenen en comú el referèndum del Brexit, les eleccions als Estats Units de 2016 i les eleccions presidencials a Nigèria de 2015? Els tres

L’escàndol de Cambridge Analytica evidencia pràctiques de manipulació massiva en països africans que després s’han implementat al nord global

Què tenen en comú el referèndum del Brexit, les eleccions als Estats Units de 2016 i les eleccions presidencials a Nigèria de 2015? Els tres

La inflació galopant provocada per les polítiques d’austeritat i la retallada en els subsidis d’aliments bàsics fa esclatar la indignació arreu del país

Diuen que, en plena Revolució Francesa, quan el proletariat indignat per la falta de pa es va plantar a Versalles denunciant les seves misèries, Maria Antonieta va respondre: “Doncs que mengin pastissos”. Aquests dies, és la broma a les xarxes socials del Sudan. Que mengin pastissos. La Maria Antonieta de París és Omar al-Bashir a Khartoum, president del Sudan des de fa 29 anys, quan va deposar militarment Sadiq al-Mahdi, escollit a les urnes.

Burkina Faso comença a recuperar la figura de l'heterodox comandant revolucionari després que el poble insurgent fes caure el seu assassí polític. El seu esperit va impregnar les revoltes populars del 2014 i l'oposició el contracop reaccionari del 2015

"Fa exactament 34 anys que un nou sistema de governança va ser introduït al nostre país en la gestió dels afers públics. I com cada època té la seva expressió, el seu vocable, aquest nou ordre de governança era també una manera de dir 'res serà com abans', i efectivament, sota la revolució, res era com abans". El periodista Jonas Nyene obria així la presentació del Comitè Internacional Mémorial Thomas Sankara (CIMTS), que aplegà més de 150 persones. L'acte tenia lloc el 4 d'agost del 2017.

Periodista i activista amaziga, es va refugiar a Catalunya després de deixar el diari on treballava i fugir d'Algèria fa una dècada, víctima de persecució lingüística, ètnica i religiosa

Mig segle després d'haver assolit la independència d'Algèria, deixar de sentir-se una colònia encara és una aspiració per bona part de la població de la Cabília, assegura Kaissa Ould Braham, periodista i activista cabilenca. El seu, és un territori tant combatiu com combatut. Situat a l'est de la capital algeriana i amb uns sis milions d'habitants, la Cabília ha estat i és escenari de les principals mobilitzacions en defensa de la identitat i la llengua amazigues.

Segons el nou discurs d’Occident, la seguretat militar ha esdevingut la dimensió clau per a l’estabilització de molts països africans

L'Àfrica subsahariana s’està convertint en un fortí. Bona part de les operacions de manteniment de la pau internacionals estan desplegades en aquesta regió. Noves bases militars dels Estats Units o d’altres països occidentals han estat instal·lades en diferents indrets del continent en els darrers anys i –el més impactant– els pressupostos d’ajuda al desenvolupament utilitzen avui nous instruments que desvien la tradicional ajuda de l’àmbit social o econòmic cap a l’àmbit de la seguretat.

El declivi de l'extrema dreta al País Valencià, reportatge fotogràfic de la jornada de l'1 d'octubre, debat sobre l'homeopatia, comunitats intencionals, llibertats sexuals al Líban, el periodisme d'Irene Polo i molt més

Obrim la 'Directa' 439 amb un reportatge fotogràfic d'Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d'octubre, dia de la votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d'octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.

Les escriptores Marta Rojals i Francesc Serés ens porten històries de vides itinerants, de Barcelona a la Palma d’Ebre i de l’Àfrica al Baix Cinca

Francesc Serés va escriure La pell de la frontera amb el temps, entre uns anys abans i després de la crisi. Escriu històries reals de Saidí (Baix Cinca), d’Alcarràs (Segrià), dels Monegres, Lleida enllà. Són cròniques escrites en primera persona, i quasi totes el representen a ell mentre conversa amb migrants de Gàmbia, de Mali, d’Algèria o de l’Europa de l’Est que fa temps que estan instal·lades a la Franja, entre Lleida i els Monegres. Els Monegres són el límit del paisatge, la frontera geogràfica inhòspita i perifèrica, un finis terrae.

Entrevista a la periodista senegalesa Mariama Badji sobre les raons i les conseqüències del viatge cap a Europa que emprenen molts joves a la recerca d'un futur millor

Periodista nascuda a la República del Senegal, Mariama Badji és una veu de combat i reflexió. Va deixar enrere la seva família per cursar, amb una beca, estudis superiors de Comunicació a la Universitat Complutense. A l’Estat espanyol ha pogut completar la seva formació, però tot el que ha après s’ho ha endut cap a casa, perquè creu que és la joventut amb educació la que pot canviar el seu país. Amb aquest afany, va endegar el projecte de l’agència Cora Communication, on treballa, a més de participar en conferències i iniciatives documentals sobre política i migració.

Metges sense fronteres (MSF) denuncia que l’ús de l’ajuda humanitària per part de les missions militars posa el personal de les ONG al punt de mira dels grups armats

El 2012, l’enèsima revolta del poble tuareg a Mali, la quarta des de la independència del país, va obrir una bretxa en la precària construcció nacional maliana. La crisi es va agreujar amb la irrupció armada de grups gihadistes al nord del país i va culminar amb un cop militar que va fer caure l’expresident Amadou Toumani Touré. En aquest context, grups gihadistes que en aquells moments estaven aliats amb els rebels tuaregs es van fer amb bona part del nord del país i fins i tot van conquerir la ciutat de Timbuctú durant un temps.

Pàgines

Subscriure a Àfrica