1-O

El dossier recull testimonis i proves de la vulneració de drets civils i polítics per part de l'Estat espanyol abans del referèndum i de la repressió policial durant la jornada electoral arreu de Catalunya

Aquest dijous s'ha presentat a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona l'informe Violació de drets civils i polítics a Catalunya, que recull casos de vulneracions de drets que ha patit la ciutadania per part d'autoritats i institucions públiques durant el mes de setembre i fins al 7 d'octubre.

La defensa dels col·legis electorals l’1 d’octubre va comptar amb la presència de migrants que, paradoxalment, no tenien dret a vot; una comunitat que es posiciona a favor de la República, en contraposició al feixisme

Posicionar-se a favor de les llibertats i els drets humans d’un poble és imprescindible avui a Catalunya. És una qüestió d’humanitat, llibertat, diversitat i feminismes. Mai qui diu defensar la democràcia, el diàleg i la pau pot ser equidistant i mirar, des d’un costat del camí, com les porres, les puntades de peu, els trets amb bales de goma, els tocaments sexuals i els arrencaments de cabells parlen per l’Estat espanyol amb la ciutadania.

Els Comitès de Defensa del Referèndum —o de la República— posen sobre la taula el potencial organitzatiu i combatiu dels moviments populars i assemblearis. Descobrim les experiències del Berguedà, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i el Baix Montseny

Evitant apropiacions indegudes i diferenciant els contextos socials i polítics que han travessat i travessen la història catalana, el recent sorgiment dels Comitès en Defensa del Referèndum (CDR) pot trobar un mirall en un antecedent històric i geogràfic. Parlem dels comitès revolucionaris de barriada, sorgits en resposta al cop d’estat feixista-militar de l’any 1936, com una extensió dels ja existents grups d’afinitat i els comitès de defensa de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Amparo Molina, de 62 anys, que va ser detinguda com a conseqüència de la discusió amb una parella que interpel·lava provocativament les manifestants, nega totes les acusacions: "estic conscienciant-me encara de la terrible injustícia de la qual m'acusen"

Amparo Molina, de 62 anys, és veïna de Vilamarxant, població de la comarca de Camp de Túria, i militant de Iai@flautes Valencians.

L'autor reivindica un anarquisme social que busqui confluències amb altres moviments i tingui capacitat d'incidència en la quotidianitat de la societat i del mateix procés d'independència que viu actualment Catalunya

No tinc ni idea de com acabarà aquest conflicte sobre la independència de Catalunya, i no vull creure en la raó, perquè la raó és sempre pel més fort o pel qui s'amaga de les realitats; però en dóna la mosca a l'orella que aquest conflicte, en el moment en què es troba, cada vegada pot ser més transversal i interessant si els ara intermediadors que es reclamen, almenys per la banda de la Generalitat, de l'Església i altres, no tenen l'efecte esperat, com és de preveure en el cas de l'Espanya eterna que sembla que

Arran dels actes de violència desproporcionada del passat 1 d'octubre, l'autor –psicòleg i membre de l'associació Cuidando– planteja com donar respostes a l'impacte emocional i traumàtic d'aquestes imatges, especialment entre les persones menors d'edat

Per molt que ho repeteixin, cal contraposar-se amb força a la creença que el temps ho cura tot. Els actes de violència ocorreguts al nostre país el passat 1 d'octubre durant el referèndum constaten una vegada més la necessitat de desenvolupar més recursos al voltant de la prevenció psicològica i, en definitiva, a tota la salut mental, especialment en els casos on l'assetjament físic i l'impacte emocional es testifica en imatges arreu del món.

El president Puigdemont, després d'una hora d'ajornament de la seva compareixença, ha assegurat al Parlament que aquesta negociació haurà de tenir en compte de manera imprescindible el resultat de l'1 d'octubre

"Catalunya s'ha guanyat el dret a ser un estat independent, i a ser escoltada i respectada. El 'sí' ha guanyat sota una pluja de cops de porra. Les urnes han dit 'sí' i aquest és el camí que estic compromès a transitar. Hi ha un abans i un després de l'1 d'octubre. Hem aconseguit el que ens vam comprometre a l'inici de la legislatura.

L'increment de la presència militar espanyola a Catalunya és anecdòtic i té com a objectiu abastir les unitats de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia expulsats dels hotels del Maresme

L'octubre de 2014 es va crear el compte de Twitter Tancs a Diagonal. Des d'aquella data els seus administradors han fet 2549 tuits, mantenint sempre un to satíric i especulant sobre la possible entrada de l'exèrcit espanyol per l'Avinguda Diagonal de Barcelona en resposta al procés independentista.

Malgrat les consignes, s’ha pogut veure simbologia franquista i membres de la dotzena d’organitzacions ultres que donaven suport a la convocatòria de SCC

Era previsible que la manifestació convocada per Societat Civil Catalana els símbols ultres i franquistes no farien gaire acte de presència. Democracia Nacional ja s’havia preocupat de demanar a militants i simpatitzants que respectessin "les normes establertes pels convocants". Tot i així, amb dotze organitzacions d’extrema dreta que donaven suport a la convocatòria ha estat impossible.

"He vist coses que mai no creuríeu..."
Blade Runner

Pàgines

Subscriure a 1-O