9-N

Vaig començar a escriure aquestes línies diumenge passat, després d'haver-me sorprès amb un calfred d'emoció quan escoltava com la multitud aplegada a Madrid a favor del referèndum cantava “L’estaca” de Llach. Sorpresa, dic, perquè no recordava la darrera vegada que el procés em va fer vibrar d'aquesta manera. El 9-N, potser. Ha plogut. Des de l'any passat, de fet, me n'havia desconnectat gairebé del tot.

Enfrontar-me a una primera columna on vull abordar la independència de Catalunya – així, a l'engròs... quasi sense entrar a valorar les seves preteses corporeïtats en el 9-N o Procés- és una tasca sens dubte arriscada. Per vague, per tardana, perquè no sóc ningú per poder difondre-la gràcies a aquest altaveu i per la seva inutilitat en sumar-se als torrents de tintes desqualificadores o dignes de frenesí que s'estan donant en l'ebullició del que espero que sigui el seu últim assalt.

Reproduïm un article del suplement Desobedients, editat per la 'Directa' amb motiu del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Els 100.000 exemplars de la publicació gratuïta s'han distribuït arreu del territori

"Procés participatiu no vinculant. L’important és que hi hagi urnes. Eleccions que seran el referèndum que no ens han deixat fer”. Les fórmules han estat diverses, però en el temps comprès entre els preparatius de la consulta del 9-N, que van començar el 2013, i les eleccions del 27 de setembre de 2015, els missatges que van sortir del govern es van centrar a demostrar que celebrar un referèndum d’autodeterminació era impossible, per molta majoria sobiranista que hi hagués al Parlament de Catalunya.

Una gernació dóna suport al carrer a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, en la primera jornada del judici per la consulta del 9-N, i reclama el dret a decidir el futur polític per les urnes, davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sis de febrer, 2017. Dia històric número (deixem-ho estar, ja hem perdut el compte...) de l'anomenat procés sobiranista. Aquesta vegada, en una novedosa variant matinal. Pocs cops la plaça de Sant Jaume havia estat trepitjada per tanta gent alhora abans de les 8 del matí.

L'Estat espanyol ha impulsat els dos únics processos judicials contra presidents parlamentaris europeus per decisions preses a la cambra. Avui Carme Forcadell ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència

La imputació de Carme Forcadell arran de la declaració del 9-N és un dels pocs casos d'un procediment judicial contra la representant d'un Parlament per una decisió presa a la cambra, almenys a Europa. De fet, l'altre que es coneix no queda massa lluny i també està impulsat per la Fiscalia espanyola. El 2003 es va obrir un procediment judicial contra el president del Parlament basc, aleshores Juan María Atutxa (Partit Nacionalista Basc), i dos altres exmembres de la Mesa, Gorka Knorr (Eusko Alkartasuna) i Kontxi Bilbao (Ezker Batua-Berdeak).

La magistrada Núria Bassols recupera la plaça a la sala civil i penal del TSJC, encarregada de jutjar l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pel 9-N

 

Què farien els Mossos d’Esquadra si Madrid ordenés la retirada de les urnes el 9 de novembre? És molt probable que mai no tinguem la resposta a aquesta pregunta, ja que l’actual conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha manifestat en múltiples ocasions que no situarà els Mossos en la disjuntiva d’haver d’escollir entre la legalitat espanyola i la legitimitat catalana. De fet, Espadaler considera aquest escenari un “carreró sense sortida”.

L'Àrea d'Investigació Interna (AII), adscrita a la Direcció General de la Policia, va obrir una investigació, el setembre, per esbrinar la suposada relació entre el fiscal en cap de Catalunya, Jose Maria Romero de Tejada, i un responsable de locals d'oci

Aquests dies es parla molt de la figura del fiscal en cap de Catalunya, Jose Maria Romero de Tejada, que previsiblement serà el responsable final de supervisar la querella per desobediència –que redactarà el tinent fiscal Francisco Bañeres– contra Artur Mas i Joana Ortega arran de la celebració de la consulta del 9-N.

Un dels assaltants va visitar Auschwitz amb dirigents de PxC, formació on participen tres dels joves i que té com a delegat a la demarcació Nacho Mulleras, germà d'un regidor del PP a Barcelona

Raul Galán, Lluís Serrat, Jordi Cuesta Herencia, Ismael Calvo, Sergio Roldán Moreno, Marcos Rojano Muñoz. Són sis dels neofeixistes, que, aquest 9-N, van intentar rebentar les urnes de l'Escola d'Hostaleria de Girona, tot i que no van poder perquè la gent que hi havia al lloc els va aturar. Tres d'ells militen a Plataforma per Catalunya (PxC), formació xenòfoba que té com a delegat a Girona Nacho Mulleras Vinzia –regidor a Olot i germà del regidor del PP a Barcelona Javier Mulleras.

Persones vinculades a l'esquerra analitzen el 9-N i les seves conseqüències i defensen la pressió ciutadana per garantir una ruptura democràtica

I ara què? Què ha significat el 9-N? Quin escenari s'obre després que més de 2,3 milions de catalanes votessin ahir? Cap a on anirà el que s'ha anomenat procés? Amb l'objectiu de respondre aquestes qüestions, la Directa ha contactat amb set persones que, des de diversos àmbits de l'esquerra, donen la seva interpretació de la mobilització massiva de diumenge. Pep Riera, antic coordinador general de la Unió de Pagesos i membre de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), afirma que el 9-N va ser un “èxit total i aclaparador”.

Pàgines

Subscriure a 9-N