ANC

Després de la declaració d'independència al Parlament de Catalunya, l'aprovació de l'article 155 al Senat i l'empresonament del Govern, s'han succeït les mobilitzacions de les entitats sobiranistes i els Comitès en Defensa de la República

El passat 10 d'octubre, Carles Puigdemont no va declarar la independència, sinó que la va deixar en suspens per fer una crida al diàleg i la mediació. Des d'aleshores, han transcorregut disset dies i el Govern espanyol ha donat l'esquena a qualsevol negociació i únicament ha donat ultimàtums perquè el President de la Generalitat esclarís si havia o no declarat la independència, per tal d'iniciar el tràmit de l'article 155.

El que havia de ser una marxa per reclamar la sortida de la presó dels presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana ha esdevingut un clam contra el "cop d'estat" del Govern espanyol que ha desbordat tot el passeig de Gràcia de Barcelona

El que havia de ser una manifestació convocada per reclamar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural –en presó preventiva i investigats de sengles delictes de sedició per l'Audiència Nacional espanyola–, ha sofert un gir de guió aquest migdia, quan el president del Govern espanyol ha anunciat les principals línies estratègiques de la posada en marxa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola que pensa plantejar al Senat, i que suposen l'assumpció per

Concentracions massives a Barcelona i una cinquantena de localitats dels Països Catalans per reclamar la posada en llibertat dels portaveus de l'ANC i Òmnium Cultural, titllats de "presos polítics" en bona part de les consignes de les manifestants

Arreu dels Països Catalans es viu aquest vespre, i al llarg de tot el dia d'avui, una nova jornada de mobilitzacions, en resposta a l'ordre de presó provisional dictada ahir a la nit per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, contra els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els Jordis -com ja se'ls anomena-, als quals imputa un delicte de sedició com a instigadors de la protesta del dia 20 de setembre davant de la seu de la conselleria d'Economia (a la Rambla&nbsp

La magistrada de l'Audiència Nacional espanyola ha pres declaració avui al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez; d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart i la intendent Teresa Laplana

Des del 25 de setembre, la jutge de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela assumeix el cas per sedició arran de les protestes pels escorcolls i detencions d'alts càrrecs i personal funcionari de la Generalitat. És Lamela doncs qui avui ha pres declaració per sedició al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez; d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i la intendent Teresa Laplana.

Uns 400 persones es van concentrar davant del local de l'ANC a Barcelona contra la independència de Catalunya. La marxa es va dirigir a la caserna de la Guàrdia Civil pròxima, on un jove vianant fou agredit i diverses periodistes amenaçades

Convocades per les organitzacions ultradretanes Democracia Nacional (DN), Somatemps, Por España Me Atrevo, Generación Identitaria, Dolça Catalunya, la Falange Española y las JONS i la Hermandad de Antiguos Legionarios de Barcelona, més de 400 persones es van concentrar ahir al vespre davant de la seu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al carrer de la Marina de Barcelona.

L'escrit, que ha assumit el jutjat de l'Audiència Nacional titulat per l'expolicia franquista Isamael Moreno, assenyala els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural com a incitadors d'una mobilització "tumultuosa" per aturar una actuació amb mandat judicial

La fiscalia general de l'estat espanyol ha presentat una denúncia per sedició davant l'Audiència espanyola, contra les persones que van participar en les concentracions espontànies que van tenir lloc dimecres passat, 20 de setembre, arran de les detencions d'alts càrrecs i personal funcionari de la Generalitat en relació a l'organització del referèndum.

Presència molt massiva de gent al passeig de Gràcia i Aragó, col·lapsats per l'afluència, en una manifestació que ha recordat, en quantitat i intensitat, la de l'any 2012

La manifestació convocada per les entitats sobiranistes (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Assemblea de Municipis per la Independència), ha omplert a vessar des de primera hora de la tarda tot el passeig de Gràcia de Barcelona (dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya) i el tram central del carrer d'Aragó (del passeig de Sant Joan al carrer de Casanova). Però la gernació ha estat de tal magnitud que ha desbordat la gran creu humana planejada per l'organització en aquestes dues artèries.

Reproduïm un article del suplement Desobedients, editat per la 'Directa' amb motiu del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Els 100.000 exemplars de la publicació gratuïta s'han distribuït arreu del territori

Per sisè any consecutiu, la Diada de l’11 de setembre estarà marcada per una mobilització independentista massiva impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. En aquesta ocasió, centenars de milers de persones ompliran el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona, només vint dies abans de l’1 d’octubre, la data fixada pel govern de la Generalitat per a la celebració del referèndum d’independència.

Penjades als murs del riu, s'han pogut veure pancartes dissonats amb el discurs oficial, que reclamaven enfocar el procés independentista amb unilateralitat o bé amb més perspectiva de classe

Els carrers del centre històric de la ciutat de Lleida han estat molt freqüentats durant tot el dia. L'allau de persones que ha baixat a la capital des dels pobles lleidatans ha donat lloc a un ambient alegre i festiu. La Diada ha engegat els motors a mig matí, quan l'ANC i Òmnium Cultural han donat el tret de sortida a la jornada amb una fira d'entitats als Camps Elisis, que ha comptat amb la presència d'associacions culturals, actuacions musicals i dansaires.

60.000 persones, segons l'organització, s'han citat avui a Berga per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Malgrat que l'ambient era festiu, no es respirava l'eufòria desfermada d'altres diades

Berga, amb una població de 16.456 persones, ha assumit el repte logístic d'encabir les 60.000 persones que, segons Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana, han respost a la crida que ha convertit la capital berguedana en un dels cinc punts de manifestació de la Diada descentralitzada d'aquest 2016. Pels estrets carrers de la ciutat, circulaven riuades de persones que recordaven les festes (encara recents) de la Patum, tot i que en aquest cas el volum era molt superior.

Pàgines

Subscriure a ANC