atur

Si es considera que una societat té com a un dels seus objectius fonamentals satisfer les necessitats i els desitjos reals de la seva població, sembla clar que ha d'assegurar la producció dels béns i serveis necessaris –és a dir, el creixement econòmic, que preservi la natura–, així com el treball per a tots –és a dir la plena ocupació–, ja que el treball és l'origen últim de tot el que es produeix. Sóc conscient, però, que hi ha gent partidària del decreixement i, fins i tot, del dret a la peresa (Paul Lafarge).

A doble espai

L’onada de vagues originades l’any 2016 a la Xina és una de les darreres manifestacions d’una dinàmica que es podria resumir amb una frase: el conflicte capital-treball persegueix el capital allà on va. En altres paraules, la contínua expansió geogràfica de la producció en massa a tot el món –des de mitjan segle XX fins al present– ha donat lloc, també, a successives onades de noves formacions obreres i conflictes laborals, un fenomen que Marx ja va descriure.

Amb motiu del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, la Plataforma Pobresa Zero-Justícia global ha manifestat que la posada en pràctica de les mesures contra les desigualtats és decebedora

Més d'un milió i mig de persones es troben en situació de pobresa a Catalunya, una xifra que es duplica quan parlem dels Països Catalans, segons l'informe sobre exclusió i desenvolupament social a l'Estat espanyol publicat per la Fundació Foessa, amb dades del 2013. La bretxa entre rics i pobres s'eixampla cada vegada més.

L'autor reflexiona sobre la càrrega ideològica classista de Barcelona Activa

Cada dues hores i mitja un espanyol es penja, es tira d'un pont, es descarrega un tret o es tapona les orelles i el nas amb el paper del vàter de l'hospital on està ingressat fins que se li para el cor. A Espanya, nou suïcidis al dia, 3.421 a l'any, 526 suïcidis a Catalunya. Els conductors del metro de Barcelona comenten que millor si ho fan quan entra el tren a l'andana, perquè així no ho veuen ("aturada tècnica" del sistema).

Nou article de La Batalla de les idees

Això que les persones humanes som animals que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra és una d’aquelles frases que no acabo d’entendre. Crec que sí, que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra, i tres vegades... però només ens passa a nosaltres? En qualsevol cas, les pedres son un material d’origen natural caracteritzat per la forta consistència. Per això és tant útil a l’hora de construir la paret d’una casa, assenyalar un camí, protestar, dipositar-la a un anell o, en el cas que ens ocupa, fer metàfores de la realitat.

Em sorprenc acabant aquests dies de descans divagant per internet i anant a petar a un vídeo viral que comparteix en Vicent Partal a les xarxes.

Allà estàvem, un matí de dissabte, una vintena de dones de vint a seixanta anys, assegudes en rotllana, en un dels tallers de la 12a Trobada de Dones del Prat. Em tocava dinamitzar un taller sobre la triple crisi que vivim (de l’economia productiva, del sosteniment de les cures a les persones i de sostenibilitat mediambiental) i les alternatives per sortir-ne. En dues horetes.

El Govern de CiU segueix impulsant polítiques de privatització dels serveis públics amb el Projecte de Llei d’Ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya

El Projecte de Llei d’Ordenació del Sistema d’Ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya està fent els darrers tràmits parlamentaris. El text presentat pel govern de CiU suposa un pas més enllà en la privatització de les polítiques d’ocupació en dues direccions.

El realisme màgic del president Mariano Rajoy ha tornat a marcar un nou discurs que enarbora el creixement i evita esmentar la devaluació salarial o la política de retallades

Un "pas de gegant" per a la sortida de la crisi. Amb aquest tipus d'expressions, Mariano Rajoy ha donat color al seu discurs sobre l'Estat de la Nació 2015. El descens de l'atur, el menor cost de finançament del deute i la recuperació de les exportacions són els principals arguments de Rajoy per defensar la gestió del seu govern en l'últim debat de la legislatura.

El 15 de novembre, el País valencià es va mobilitzar amb les mateixes reivindicacions que, el 22 de març, van portar més d'un milió de persones a Madrid

Milers de persones es van unir a València per rebre les marxes que feia dies que caminaven des d'Alacant, Castelló i les comarques centrals per reclamar pa, sostre, treball i dignitat. A la tarda, es va organitzar una manifestació molt combativa, que va recórrer el centre de la ciutat per carregar contra la corrupció i exigir un canvi en les polítiques que han portat a una situació de crisi insostenible per a la majoria de la ciutadania.

Pàgines

Subscriure a atur