Audiència Nacional

Unes 200 persones han participat en una concentració aquest vespre a la capital d'Osona en solidaritat amb el regidor de Capgirem Vic investigat, entre apel·lacions a la desobediència a l'Estat

Unes 200 persones han participat aquest divendres al vespre a Vic en una concentració ciutadana després que aquest migdia s'hagi conegut que la fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat formalment que es citi a declarar com a investigat per un presumpte delicte d'incitació a la sedició a Joan Coma Roura, regidor de Capgirem Vic.

El jutge no va obrir mai cap diligència per investigar els maltractaments denunciats pels independentistes detinguts. Amb motiu de la publicació del seu llibre 'En el punto de mira', recuperem un reportatge publicat a la Directa 313

"De les persones que van comparèixer davant meu, ni una sola, ni una sola, va denunciar tortures". Són paraules del jutge espanyol Baltasar Garzón Real (Jaén, 1955), pronunciades a una de les poques entrevistes que ha concedit l'exmagistrat de l'Audiència Nacional d'ençà que va ser condemnat a onze anys d'inhabilitació per ordenar escoltes il·legals en el marc de la trama Gürtel.

Els dos joves es van negar a declarar per videoconferència el passat mes de març, motiu pel qual han estat portats avui davant del jutge després de ser detinguts ahir a Palma i Barcelona

Dos militants de l'Esquerra Independentista de Mallorca van ser detinguts ahir a Palma i Barcelona, respectivament, per agents de paisà del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola.

Onze persones van ser detingudes pels Mossos d'Esquadra el desembre del 2014 i set d'elles van passar un mes i mig en presó preventiva. Amb aquest sobreseïment es tanca el cas Pandora després de l'arxiu de la segona part ara fa un any

L'Audiència Nacional (AN) espanyola va signar ahir l'auto d'arxiu de la primera fase de l'Operació Pandora, on van ser detingudes onze persones i van ser escorcollats un total de catorze immobles el 16 de desembre de l'any 2014. Aquell dia, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra van executar la que seria la primera operació contra el moviment llibertari de les diverses que s'han produït durant els darrers anys.

Un concert a favor de la llibertat d'expressió aplegarà artistes com Albert Pla, Che Sudaka o Lágrimas de Sangre i serà el tret de sortida del moviment No Callarem, que denuncia condemnes com la imposada al raper Valtònyc. Conversem amb dos dels impulsors

La plataforma No Callarem està ultimant l'organització d'un concert a favor de la llibertat d'expressió per al pròxim 21 de maig al barri de Llefià de Badalona, amb una quinzena d'artistes confirmats. Entre aquests, hi ha el raper recentment condemnat a presó Valtònyc, Albert Pla, Che Sudaka i Lágrimas de Sangre. La campanya que ara comença aglutina el grup de suport Llibertat Valtònyc, promotores musicals i entitats de defensa dels drets humans.

La mesura es farà efectiva els pròxims dies i comporta la prohibició de tornar per un període de vuit anys. Han passat tres anys i tres mesos empresonades sota l'acusació d'haver col·locat un artefacte explosiu a la basílica del Pilar de Saragossa

Mónica Caballero i Francisco Solar quedaran en llibertat durant els pròxims dies, després que la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional (AN) espanyola –la mateixa que les va condemnar– acordés substituir l'any i tres mesos de pena de presó que els quedava per complir per la seva expulsió de l'Estat espanyol.

L’actual Audiència Nacional (AN) espanyola és filla directa del Tribunal d’Ordre Públic (TOP), màxima encarnació de la repressió franquista contra els grups opositors. El TOP va néixer mitjançant la llei 154/63.

El testimoni d’advocats i advocades ajuda a radiografiar l’essència d’un organisme punitiu segregat de la jurisdicció ordinària i que fixa el seu rumb a través del timó dels ministeris de l’Interior i de Justícia del govern espanyol

Una persona és jutjada a 500 quilòmetres d’on han succeït els fets. L’escenari és genuïnament espanyol, ja que no és possible a cap altre país d’Europa: l’Audiència Nacional espanyola (AN) és un cas únic. Durant els seus 40 anys de vida –sense comptar els del Tribunal de Orden Público (TOP) que la van precedir–, ha conservat el denominador comú de l’excepcionalitat: la centralitat de les decisions a Madrid, la proximitat al poder polític, el règim d’incomunicació i la incidència mediàtica.

Radiografia de l'Audiència Nacional, Catalunya nord: terra de refugi, entrevista al periodista Andreu Missé, projectes d'inspiració vegana i molt més

Titellaires, diaris, crema de fotos i piulades han passat pel sedàs de l’Audiència Nacional espanyola. Des que va néixer, fa 40 anys ha estat objecte de dures crítiques jurídiques per la seva excepcionalitat. Gemma Garcia Fàbrega i Jesús Rodríguez radiografien l’essència d’un organisme punitiu segregat de la jurisdicció ordinària i que fixa el seu rumb a través del timó dels ministeris de l’Interior i de Justícia del govern espanyol.

Dijous 23 de febrer s'obrirà a Aachen la vista oral contra les activistes detingudes a Barcelona i el grup de suport ha convocat una manifestació per exigir la seva llibertat aquest dissabte al migdia a la vila de Gràcia

El passat 13 d'abril els Mossos d'Esquadra llançaven una operació policial contra el moviment llibertari a la ciutat de Barcelona.

Pàgines

Subscriure a Audiència Nacional