Audiència Nacional

Unes 200 persones han participat en una concentració aquest vespre a la capital d'Osona en solidaritat amb el regidor de Capgirem Vic investigat, entre apel·lacions a la desobediència a l'Estat

Unes 200 persones han participat aquest divendres al vespre a Vic en una concentració ciutadana després que aquest migdia s'hagi conegut que la fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat formalment que es citi a declarar com a investigat per un presumpte delicte d'incitació a la sedició a Joan Coma Roura, regidor de Capgirem Vic.

Concentracions massives a Barcelona i una cinquantena de localitats dels Països Catalans per reclamar la posada en llibertat dels portaveus de l'ANC i Òmnium Cultural, titllats de "presos polítics" en bona part de les consignes de les manifestants

Arreu dels Països Catalans es viu aquest vespre, i al llarg de tot el dia d'avui, una nova jornada de mobilitzacions, en resposta a l'ordre de presó provisional dictada ahir a la nit per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, contra els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els Jordis -com ja se'ls anomena-, als quals imputa un delicte de sedició com a instigadors de la protesta del dia 20 de setembre davant de la seu de la conselleria d'Economia (a la Rambla&nbsp

La magistrada de l'Audiència Nacional espanyola ha pres declaració avui al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez; d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart i la intendent Teresa Laplana

Des del 25 de setembre, la jutge de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela assumeix el cas per sedició arran de les protestes pels escorcolls i detencions d'alts càrrecs i personal funcionari de la Generalitat. És Lamela doncs qui avui ha pres declaració per sedició al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez; d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i la intendent Teresa Laplana.

L'escrit, que ha assumit el jutjat de l'Audiència Nacional titulat per l'expolicia franquista Isamael Moreno, assenyala els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural com a incitadors d'una mobilització "tumultuosa" per aturar una actuació amb mandat judicial

La fiscalia general de l'estat espanyol ha presentat una denúncia per sedició davant l'Audiència espanyola, contra les persones que van participar en les concentracions espontànies que van tenir lloc dimecres passat, 20 de setembre, arran de les detencions d'alts càrrecs i personal funcionari de la Generalitat en relació a l'organització del referèndum.

El jutge no va obrir mai cap diligència per investigar els maltractaments denunciats pels independentistes detinguts. Amb motiu de la publicació del seu llibre 'En el punto de mira', recuperem un reportatge publicat a la Directa 313

"De les persones que van comparèixer davant meu, ni una sola, ni una sola, va denunciar tortures". Són paraules del jutge espanyol Baltasar Garzón Real (Jaén, 1955), pronunciades a una de les poques entrevistes que ha concedit l'exmagistrat de l'Audiència Nacional d'ençà que va ser condemnat a onze anys d'inhabilitació per ordenar escoltes il·legals en el marc de la trama Gürtel.

Els dos joves es van negar a declarar per videoconferència el passat mes de març, motiu pel qual han estat portats avui davant del jutge després de ser detinguts ahir a Palma i Barcelona

Dos militants de l'Esquerra Independentista de Mallorca van ser detinguts ahir a Palma i Barcelona, respectivament, per agents de paisà del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola.

Onze persones van ser detingudes pels Mossos d'Esquadra el desembre del 2014 i set d'elles van passar un mes i mig en presó preventiva. Amb aquest sobreseïment es tanca el cas Pandora després de l'arxiu de la segona part ara fa un any

L'Audiència Nacional (AN) espanyola va signar ahir l'auto d'arxiu de la primera fase de l'Operació Pandora, on van ser detingudes onze persones i van ser escorcollats un total de catorze immobles el 16 de desembre de l'any 2014. Aquell dia, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra van executar la que seria la primera operació contra el moviment llibertari de les diverses que s'han produït durant els darrers anys.

Un concert a favor de la llibertat d'expressió aplegarà artistes com Albert Pla, Che Sudaka o Lágrimas de Sangre i serà el tret de sortida del moviment No Callarem, que denuncia condemnes com la imposada al raper Valtònyc. Conversem amb dos dels impulsors

La plataforma No Callarem està ultimant l'organització d'un concert a favor de la llibertat d'expressió per al pròxim 21 de maig al barri de Llefià de Badalona, amb una quinzena d'artistes confirmats. Entre aquests, hi ha el raper recentment condemnat a presó Valtònyc, Albert Pla, Che Sudaka i Lágrimas de Sangre. La campanya que ara comença aglutina el grup de suport Llibertat Valtònyc, promotores musicals i entitats de defensa dels drets humans.

La mesura es farà efectiva els pròxims dies i comporta la prohibició de tornar per un període de vuit anys. Han passat tres anys i tres mesos empresonades sota l'acusació d'haver col·locat un artefacte explosiu a la basílica del Pilar de Saragossa

Mónica Caballero i Francisco Solar quedaran en llibertat durant els pròxims dies, després que la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional (AN) espanyola –la mateixa que les va condemnar– acordés substituir l'any i tres mesos de pena de presó que els quedava per complir per la seva expulsió de l'Estat espanyol.

L’actual Audiència Nacional (AN) espanyola és filla directa del Tribunal d’Ordre Públic (TOP), màxima encarnació de la repressió franquista contra els grups opositors. El TOP va néixer mitjançant la llei 154/63.

Pàgines

Subscriure a Audiència Nacional