autogestió

Ubicada a la ciutat de Vitòria-Gasteiz, la històrica barriada obrera d'Errekaleor ha estat recuperada per més d'un centenar de persones, que han okupat i rehabilitat els edificis d'habitatges i espais comuns abandonats, tot i l'amenaça constant d'enderroc

Una rotonda apareix al nostre pas i fa de cruïlla per decidir quin rumb prenem. En aquest cas, seguim l'estela d'un grup de joves que va optar per un carrer d'anada i tornada que travessa un rierol no gaire cabalós, deixant enrere un polígon industrial més. El gris de l'asfalt envoltat pel verd d'uns camps que –aparentment– assenyalen la fi de la ciutat. És una descripció real i a l'hora metafòrica del darrer nucli habitat del sud-est de Vitòria-Gasteiz.

Article publicat amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta. El nostre propòsit com a projecte és clar: continuar fent periodisme transformador amb vosaltres, i per fer-ho possible us proposem ser el vostre propòsit per al 2017

Per tal que els espais autogestionats funcionin, cal treballar de forma contínua les confiances i desconfiances entre les persones. I què implica? Neus Andreu de la cooperativa Fil a l'agulla en parla.

A València s'ha posat en marxa recentment El Punt, un espai autogestionat, situat en ple centre de la ciutat, que pretén ser punt de trobada social i cultural, recer de col·lectius, font d'intercanvi d'informació i d'aprenentatge lliure

Els espais autogestionats han proliferat al País Valencià en els darrers anys: centres socials okupats, ateneus o ràdios llibertàries, entre altres, creixen arreu del territori. A València ha aparegut recentment El Punt, un espai de lliure aprenentatge, autogestionat i sense ànim de lucre que ha vist la llum en ple centre de la ciutat, al carrer de Garcilaso, situat tot just darrere de les Torres de Serrans i enfront de la plaça de l'Autor.

La Segona Trobada Euromediterrània de l'Economia dels Treballadors es va celebrar a la fàbrica autogestionada VIO.ME, a la ciutat grega de Tessalònica, amb l'objectiu de compartir experiències i teixir una estratègia comuna

"Una nova Internacional dels Treballadors està naixent en aquest instant", aquestes eren les paraules de cloenda d'Andrés Ruggeri, investigador de les empreses recuperades a l'Argentina, després de tres dies intensos de xerrades amb 55 ponents, 16 taules de debat i més de 500 participants interactuant en set idiomes.

Comença la desena Mostra de Cinema Internacional del Baix Llobregat al CineBaix. La sala de cine es va recuperar el 2005, quan una associació veïnal va començar a gestionar-la

Rere la temptativa de deixar morir els edificis emblemàtics, alguns cops, com en el cas del cinema Guinart al Baix Llobregat o del Teatre Arnau a Barcelona, els moviments socials i veïnals s'aglutinen per evitar l'edificidi a mans de les institucions. Matar edificis amb solera o reconvertir-los en espais d'ús, estímul i exhibició de propostes culturals per a totes i arribant a totes?

Projectes autònoms d’aprenentatge sorgits en el si dels moviments socials –des de Sants fins a València, passant per Palma o Vallcarca– es reformulen per oferir-se com a alternativa a la privatització actual de l’ensenyament

La primavera de l’any 2010, al Centre Social de Sants, a Barcelona, es va presentar la Xarxa d’Universitats Lliures (XULL), una eina sorgida en el si dels moviments socials per establir una cooperació i una coordinació entre les diferents universitats lliures que brotaven en aquell moment pel territori.

Tinc una estima especial per al món de l’autoedició. Fa uns anys, vaig enredar unes quantes amistats perquè m’ajudessin a tirar endavant un fanzín sense un objectiu clar del tot, només per la diversió i necessitat de fer per fer. Més tard, vaig participar en altres propostes de caràcter més artístic, potser amb una finalitat més concreta i seriosa (també en l’autogestió un es fa gran), però que al cap i a la fi també amagaven una voluntat de materialitzar una idea que sabíem que ningú no ens ajudaria a realitzar.

Correbous, seguretat privada, autodefensa feminista, entrevista a Margarida Colomer, cop d'estat turc, dones i castells, autogestió en l'acollida de refugiades i molt més

A la darrera Directa de la temporada abans de l'aturada estiuenca, ens apropem al polèmic món dels correbous. Identitat secular per algunes, esdeveniment anacrònic per altres, alguns ajuntaments comencen a reconsiderar el suport a unes activitats que cada dia són més qüestionades per amplis sectors socials.

La resposta al colp d'estat feixista de 1936 al País Valencià fou un esdeveniment històric sense precedents, en el qual les dones tingueren un paper central i les col·lectivitzacions van constituir l'expressió més clara dels canvis revolucionaris

"La vostra revolució destruirà per sempre (la idea) que l'anarquisme és sinònim de caos". Aquestes foren les paraules d'Emma Goldman mentre passejava per les col·lectivitats agrícoles de la Revolució Social. Per a l'anarquista, el 1936 de l'Estat espanyol va ser "la seua hora més solemne" i en la seua visita a València durant la Guerra Civil va descriure un exemple de col·lectivització d'un monestir convertit en una fàbrica cooperativa.

Sens dubte, els esdeveniments del 18, el 19 i el 20 de juliol de 1936 constitueixen un dels fets històrics més sobreinterpretats de la nostra història i, tanmateix, després de vuitanta anys, encara en sabem ben poc

Val la pena repassar l'abast de tot allò que l'historiador anglès Chris Ealham anomenà un dels festivals revolucionaris més atípics de l'Europa contemporània.

Pàgines

Subscriure a autogestió