barcelona

L'autor repassa els origens acadèmics d'una terminologia que neix en la fase d'antagonisme de tot procés turístic. Creu que la gestió a casa nostra s'ha mostrat insuficient, inoperant i contraproduent per la vida de milers i milers d’habitants

A ningú se li escapa que d’un temps ençà la paraula turismofòbia ha entrat amb força a l’escena política i mediàtica del turisme. Per trobar l’origen d’aquest neologisme ens hem de remuntar a l’estiu de 2007, quan José Antonio Donaire, professor de geografia de la Universitat de Girona i reconegut expert en turisme, va alertar de “l’ofensiva turismofòbica” que s’estava gestant en certs àmbits socials, mediàtics i acadèmics.

El Sindicat de Barri de Poble-sec atura per segon cop el desnonament de la Maribel i l'Enric, que després de dècades al barri temen ser expulsats tot i després de lluitar endebades per aconseguir un lloguer social

El malson dels germans va començar quan la seva mare es va posar malalta. La Maribel es va veure obligada a deixar la feina per cuidar-la, i van haver d'aprofitar al màxim els seus estalvis per pagar les cures que la seguretat social havia deixat de pagar a conseqüència de les retallades decretades pel govern del PP i secundades per la Generalitat de Catalunya, sota la batuta de l'aleshores president Artur Mas.

Concentracions massives a Barcelona i una cinquantena de localitats dels Països Catalans per reclamar la posada en llibertat dels portaveus de l'ANC i Òmnium Cultural, titllats de "presos polítics" en bona part de les consignes de les manifestants

Arreu dels Països Catalans es viu aquest vespre, i al llarg de tot el dia d'avui, una nova jornada de mobilitzacions, en resposta a l'ordre de presó provisional dictada ahir a la nit per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, contra els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els Jordis -com ja se'ls anomena-, als quals imputa un delicte de sedició com a instigadors de la protesta del dia 20 de setembre davant de la seu de la conselleria d'Economia (a la Rambla&nbsp

El festival, batejat així per la llegendària cançó de James Brown, durarà del 19 al 31 d’octubre i s’escamparà pels cinemes Girona, la llibreria Pebre Negre, la Farinera, la Fabra i Coats i l’Ateneu de Nou Barris

La tardor és l’estació en què torna a Barcelona el festival de música i cultura negres Say it Loud, que enguany ve carregat de propostes internacionals variades per desè any consecutiu. El 20 d’octubre, a la Farinera, els Nomadic Massive protagonitzaran el concert d’obertura, amb els rapers Homes Llúdriga com a teloners.

Les escriptores Marta Rojals i Francesc Serés ens porten històries de vides itinerants, de Barcelona a la Palma d’Ebre i de l’Àfrica al Baix Cinca

Francesc Serés va escriure La pell de la frontera amb el temps, entre uns anys abans i després de la crisi. Escriu històries reals de Saidí (Baix Cinca), d’Alcarràs (Segrià), dels Monegres, Lleida enllà. Són cròniques escrites en primera persona, i quasi totes el representen a ell mentre conversa amb migrants de Gàmbia, de Mali, d’Algèria o de l’Europa de l’Est que fa temps que estan instal·lades a la Franja, entre Lleida i els Monegres. Els Monegres són el límit del paisatge, la frontera geogràfica inhòspita i perifèrica, un finis terrae.

Un determinisme espacial de les solucions urbanístiques pretén imposar models que donen continuïtat a la reforma que va iniciar la burgesia catalana el segle XIX

El Pla de reforma i eixample de 1859, concebut per Ildefons Cerdà, va marcar les línies mestres de la configuració de Barcelona i el desenvolupament de futures polítiques urbanes. Hi ha una extensa literatura respecte als límits i l’abast del pla Cerdà, així com diverses propostes de disseny adaptades al seu característic traçat ortogonal, i, no obstant això, la multiplicitat de criteris morfològics i postures en la tradició urbanística barcelonina no ha aconseguit modificar el seu estatut original.

El professor de periodisme i director de l'Observatori de la Cobertura de Conflictes Xavier Giró fa una crítica a la difusió d'imatges on apareixen víctimes de l'atemptat a Barcelona del passat 17 d'agost

La publicació de les imatges captades tot just després de l’atemptat de les Rambles en què apareixien víctimes mortes o ferides constitueix una pràctica perjudicial per a les persones afectades i també negativa per a un enfocament serè dels fets que, d’acord amb una cultura de Pau, cerqui solucions per a les causes i no l’eliminació dels anomenats gihadistes.

Des de l'abril, cada dilluns a hora punta s'havien repetit les aturades a la xarxa del suburbà. El nou conveni comença a revertir les externalitzacions i millora les condicions dels contractes a temps parcial, entre d'altres

Cada dilluns des de l'abril, la plantilla del metro de Barcelona ha estat fent vaga durant els períodes d'hores punta. La del dilluns passat, podria haver estat l'última. Segons han informat els sindicats que formen part del comitè d'empresa de TMB, l'alcaldessa, Ada Colau, i la regidora de mobilitat, Mercedes Vidal, la vaga hauria finalitzat després de l'aprovació del nou conveni laboral.

Amb l’arribada de l’estiu i la multiplicació del nombre de taules a les places i els carrers de Barcelona, es torna a obrir el conflicte, més o menys latent durant tot l’any, sobre les terrasses dels bars i restaurants

“Darrere del canvi normatiu, el que hi ha en realitat és la voluntat de liberalitzar l’ús de l’espai públic, que hi hagi barra lliure per als establiments”. Aquesta és la primera reacció de Faus, activista de Fem Plaça – un col·lectiu que reivindica amb trobades al carrer l’ús de l’espai públic per al veïnat - quan sent a parlar del projecte de modificació de l’ordenança de terrasses en què treballa ara mateix l’Ajuntament de Barcelona per tal d’arribar a un acord polític abans que acabi l’estiu.

Unes 800 manifestants van exigir ahir a la tarda "escoles i hospitals" a Al Hoceima, ciutat marroquina on des de l'any passat s'ha desplegat un fort moviment de reivindicació popular

Prop de 800 persones, segons les organitzadores, es van manifestar ahir a la tarda al centre de Barcelona per demostrar solidaritat amb el moviment popular del Rif, també anomenat Hirak, al Marroc. La manifestació, convocada per la Comissió Catalana de Suport al Moviment del Rif amb representació de les seves subcomissions a Mataró, Girona i Tarragona, va sortir de la plaça Catalunya a les quatre de la tarda i va acabar amb una concentració pacífica a la plaça de Sant Jaume cap a les vuit del vespre.

Pàgines

Subscriure a barcelona