barcelona

Les escriptores Marta Rojals i Francesc Serés ens porten històries de vides itinerants, de Barcelona a la Palma d’Ebre i de l’Àfrica al Baix Cinca

Francesc Serés va escriure La pell de la frontera amb el temps, entre uns anys abans i després de la crisi. Escriu històries reals de Saidí (Baix Cinca), d’Alcarràs (Segrià), dels Monegres, Lleida enllà. Són cròniques escrites en primera persona, i quasi totes el representen a ell mentre conversa amb migrants de Gàmbia, de Mali, d’Algèria o de l’Europa de l’Est que fa temps que estan instal·lades a la Franja, entre Lleida i els Monegres. Els Monegres són el límit del paisatge, la frontera geogràfica inhòspita i perifèrica, un finis terrae.

Un determinisme espacial de les solucions urbanístiques pretén imposar models que donen continuïtat a la reforma que va iniciar la burgesia catalana el segle XIX

El Pla de reforma i eixample de 1859, concebut per Ildefons Cerdà, va marcar les línies mestres de la configuració de Barcelona i el desenvolupament de futures polítiques urbanes. Hi ha una extensa literatura respecte als límits i l’abast del pla Cerdà, així com diverses propostes de disseny adaptades al seu característic traçat ortogonal, i, no obstant això, la multiplicitat de criteris morfològics i postures en la tradició urbanística barcelonina no ha aconseguit modificar el seu estatut original.

El professor de periodisme i director de l'Observatori de la Cobertura de Conflictes Xavier Giró fa una crítica a la difusió d'imatges on apareixen víctimes de l'atemptat a Barcelona del passat 17 d'agost

La publicació de les imatges captades tot just després de l’atemptat de les Rambles en què apareixien víctimes mortes o ferides constitueix una pràctica perjudicial per a les persones afectades i també negativa per a un enfocament serè dels fets que, d’acord amb una cultura de Pau, cerqui solucions per a les causes i no l’eliminació dels anomenats gihadistes.

Des de l'abril, cada dilluns a hora punta s'havien repetit les aturades a la xarxa del suburbà. El nou conveni comença a revertir les externalitzacions i millora les condicions dels contractes a temps parcial, entre d'altres

Cada dilluns des de l'abril, la plantilla del metro de Barcelona ha estat fent vaga durant els períodes d'hores punta. La del dilluns passat, podria haver estat l'última. Segons han informat els sindicats que formen part del comitè d'empresa de TMB, l'alcaldessa, Ada Colau, i la regidora de mobilitat, Mercedes Vidal, la vaga hauria finalitzat després de l'aprovació del nou conveni laboral.

Amb l’arribada de l’estiu i la multiplicació del nombre de taules a les places i els carrers de Barcelona, es torna a obrir el conflicte, més o menys latent durant tot l’any, sobre les terrasses dels bars i restaurants

“Darrere del canvi normatiu, el que hi ha en realitat és la voluntat de liberalitzar l’ús de l’espai públic, que hi hagi barra lliure per als establiments”. Aquesta és la primera reacció de Faus, activista de Fem Plaça – un col·lectiu que reivindica amb trobades al carrer l’ús de l’espai públic per al veïnat - quan sent a parlar del projecte de modificació de l’ordenança de terrasses en què treballa ara mateix l’Ajuntament de Barcelona per tal d’arribar a un acord polític abans que acabi l’estiu.

Unes 800 manifestants van exigir ahir a la tarda "escoles i hospitals" a Al Hoceima, ciutat marroquina on des de l'any passat s'ha desplegat un fort moviment de reivindicació popular

Prop de 800 persones, segons les organitzadores, es van manifestar ahir a la tarda al centre de Barcelona per demostrar solidaritat amb el moviment popular del Rif, també anomenat Hirak, al Marroc. La manifestació, convocada per la Comissió Catalana de Suport al Moviment del Rif amb representació de les seves subcomissions a Mataró, Girona i Tarragona, va sortir de la plaça Catalunya a les quatre de la tarda i va acabar amb una concentració pacífica a la plaça de Sant Jaume cap a les vuit del vespre.

Els immobles estan ubicats als carrers de la Riereta i d'En Roig. El veïnat de la zona denuncia des de fa setmanes la situació, amb cassolades, pancartes i manifestacions

Crispació creixent al Raval barceloní per la presència d'una xarxa de narcotràfic que està fent tornar les drogues dures als carrers del barri. Veïns i veïnes assenyalen concretament sis pisos de la zona, als carrers Riereta i d'En Roig, on asseguren que es concentra la presència de 'narcos'. Les mobilitzacions no s'han fet esperar; cassolades i manifestacions compten amb una heterogènia presència, des d'activistes de moviments socials fins a comerciants.

El Grup d'Habitatge de Sants recupera tres pisos buits d'un edifici del carrer Llançà que formaven part dels actius tòxics de Caixa Laietana. L'immoble formava part d'una promoció de la constructora Renlovi SL, que va fer fallida l'any 2011

Quarts de dotze del matí. Tres dones prenen el cafè a la terrassa del bar As de copas. Alcen el cap i observen com es desplega una pancarta al balcó de la primera planta de l'edifici del carrer Llançà 29. Els responsables de la copisteria dels baixos de l'immoble es fixen en la banderola, on es llegeix: “La vivenda, un dret #LaSarebésNostra #BlocLlançà29, ni un desnonament”. L'escena es viu amb normalitat, no sembla generar cap preocupació.

Clear Channel, amb seu a Texas, va promoure la invasió de l'Iraq

El gest quotidià de recollir una bicicleta dels aparcaments instal·lats per l’Ajuntament de Barcelona pels carrers de la ciutat, a partir d’ara, tindrà una forta càrrega simbòlica. I és que una part dels beneficis que recull la seva empresa gestora es destinen a finançar la campanya republicana del president George Bush. La multinacional del màrqueting i la publicitat Clear Channel, afincada a Texas i amb forts vincles amb els lobbys petroliers, va aconseguir l’adjudicació del servei de bicicletes per part de l’alcalde Jordi Hereu.

Ens van fer pagar perquè havíem entrat a la plaça. No hi havia entrada pròpiament, tot eren carrers i caos nepalès al centre de Patan, ciutat dels voltants de Katmandú. Hi passejàvem i ens va venir a buscar un home amb uniforme: calia pagar, els turistes pagaven per entrar a la plaça, encara que fos només per creuar-la, encara que fos un espai obert i de vida quotidiana arreu. I ens va semblar perfecte. Qui m'ho havia de dir, vint anys enrere, que una cosa així em semblaria perfecte.

Pàgines

Subscriure a barcelona