El Regne Unit vota avui sobre el seu futur dins o fora la Unió Europea (UE) en un referèndum proposat, dissenyat i defensat des de l’ala dreta de l’arc polític. David Cameron, Primer Ministre britànic i lider del Partit Conservador, va prometre el referèndum del “Brèxit” tant per fer front a les tensions internes del seu partit com a la pressió per l’extrema dreta del UKIP (Partit per la Independència del Regne Unit).
El racisme al Regne Unit s’ha eixamplat en els últims anys, tal i com ho ha fet a moltes parts del continent europeu. La campanya d’aquest referèndum ha quedat terriblement marcada per l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox, un crim d’odi comès per un neonazi i ultranacionalista britànic, Tommy Mair. A la Gran Bretanya han existit diversos partits de l’extrema dreta nacionalista, però fins ara havien sigut marginals. El creixement del UKIP, que va guanyar les últimes eleccions europees el 2014 amb un 25% dels vots, ha fet tremolar la posició del Partit Conservador, que finalment ha cedit i ha adoptat part del discurs extremista contra la immigració per rivalitzar-los.
L’esquerra, dividida
En aquesta disputa entre la dreta britànica i la ultradreta, l’esquerra s’ha trobat en un encreuament que no havia demanat. Hi ha una sensació compartida de no trobar-se en el moment històric adequat de correlació de forces per fer el pas. L’esquerra ha quedat dividida i les campanyes que ha proposat, tant a favor com en contra, han quedat relegades a l’ombra de l’argumentari de la por dels conservadors i els nacionalistes. El laborisme ha fet campanya per quedar-se a la UE, tot i que ha donat llibertat de vot. 10 dels seus diputats al Parlament britànic ja han anunciat que votaran per sortir-ne. Molts dels seus tradicionals votants també apostaran pel “leave”.
Jeremy Corbyn, el nou líder del laborisme britànic, va votar a favor de la sortida de la Comunitat Econòmica Europea en el primer referèndum fet el 1975 –on va guanyar la permanència amb un 67%-, tres anys després de l’adhesió decidida per un govern conservador que no havia passat per les urnes. També es va manifestar en contra els Tractats de Maastricht (el 1993) i el de Lisboa (el 2003). Aquesta vegada, però, s’empara en la necessitat de transformar Europa i fer-la més “social i progressista”, tot i que les males llengües diguin que aposta per la unió només en nom del laborisme.
A la campanya del “remain” per l’esquerra també s’hi han sumat la Confederació Nacional dels Sindicats (TUC) –i la majoria dels sindicats que l’integren-, el Partit dels Verds, el Partit Nacional Escocès (SNP), el Sinn Féin irlandès i l’independentista gal·lès Plaid Cymru. Molts d’ells s’han ajuntat sota el paraigua de la campanya “Another Europe is Possible” (“una altra Europa és possible”), que predica un argumentari europeista molt allunyat al del “Britain stronger in Europe” (“Gran Bretanya més forta a Europa”) de Cameron.
Les dues organitzacions més grans de l’extrema esquerra anglesa, el Socialist Workers Party (SWP) i el Socialist Party (CIO), han fet campanya a favor del “leave“, així com també el Partit Comunista. En canvi, organitzacions més petites com Socialist Resistance, de la IV Internacional, i Left Unity –amb el director de cine Ken Loach entre els fundadors- han fet campanya per la permanència, tot i no creure en la possibilitat de canviar la Unió Europea.
Qüestió de prioritats
Mentre les campanya de la dreta donen a triar entre la por a la immigració i la por a la inestabilitat, les campanyes de l’esquerra giren entorn la possibilitat o no de reformar les institucions europees i les conseqüències de romandre-hi o sortir-ne amb el context polític actual. D’una banda trobem a Corbyn i gran part dels laboristes, advocant “per una Europa social i dels pobles” i la campanya anomenada “Another Europe is Possible” (AEiP). Els seus arguments defensant la possibilitat de canviar la Unió Europea des de dins podrien ser propers als del moviment paneuropeu de Yanis Varoufakis, entre d’altres, DiEM25. És a dir, la idea de fer la UE més transparent i redistribuir les seves institucions per crear una assemblea constitucional de tots els països del continent.
La confederació de sindicats ha recolzat a la idea de “quedar-se a Europa per defensar els drets dels treballadors”, i impedir així que un govern deslligat dels tractats internacionals pugui neoliberalitzar més fàcilment la legislació. Veuen necessari “enfortir els moviments anti-austeritat arreu d’Europa i no abandonar-los”. Des de l’extrema esquerra, en canvi, es veu irreformable la UE. “Si l’esquerra triomfés als 28 països membres, no reformaríem la UE, construiríem unes institucions realment internacionalistes!”, exclama Joseph Choonara, membre de la direcció del SWP.
Al Regne Unit, el reclam per la sobirania va “més lligat a obtenir el control de les fronteres que no pas de l’acció econòmica”
Els arguments per la sortida són propers a aquells que s’exposen des dels moviments anti-austeritat del sud d’Europa: entenen la UE com una institució neoliberal, antidemocràtica i que utilitza la violència contra les migrants que proven d’entrar-hi. Aquesta és la visió de “Lexit” (“Left Leave”), la campanya del SWP i els comunistes – entre d’altres – per a demanar una “sortida d’esquerres”, socialista i antiracista, però també la dels defensors de quedar-se a la UE, com Socialist Resistance (SR). La diferència dins l’esquerra radical és la lectura que es fa del context polític. En aquests moments, al Regne Unit, el reclam per la sobirania va “més lligat a obtenir el control de les fronteres que no pas de l’acció econòmica”, explica el militant del grup Revolutionary Socialism in the 21st century (RS21), Nick Evans.
Alan Thornett, membre de la direcció de SR, es considera “un votant natural del exit” i hauria votat en aquesta direcció l’any passat a Grècia “per combatre l’austeritat”. Però creu que no només cal guiar-se pels principis generals sinó per allò què ara és més útil “pels interessos del moviment contra l’austeritat”. Llegint el context actual britànic, per ell el Brexit “seria una victòria pel racisme i la xenofòbia” i seria interpretat políticament com un “vot contra la immigració” i no contra la austeritat, ja que la campanya del UKIP i la dreta conservadora amb aquests arguments ha invisibilitzat la possibilitat de l’anomenada “sortida per l’esquerra”.
Des del SWP, Choonara, creu que romandre a la Unió Europea tampoc és “una barrera al racisme”, ja aquesta institució persegueix les migrants, en particular a les seves portes. Tot i que admeten que la campanya favorable al Brèxit ha estat monopolitzada per la xenofòbia del UKIP, destaquen que “la campanya pel “remain” també inclou racistes”. Recorden que Cameron “ha aprovat una de les propostes de llei d’immigració més racistes que s’han vist al Regne Unit” i ha fet “acusacions xenòfobes” contra l’alcalde laborista musulmà de Londres, Sadiq Khan. De fet, una de les concessions més polèmiques de l’acord que Cameron ha negociat amb la UE per romandre-hi parla de limitar les prestacions socials als treballadors comunitaris. Tot i que la veu de l’esquerra estigui afeblida per la divisió i la seva campanya ha estat minoritzada per la dreta racista, Choonara prefereix “recolzar una posició de l’esquerra anti-racista que defensar deshonestament una institució capitalista” que, de fet, vol veure “truncada”.
Un resultat que enfortirà el racisme
Sigui quin sigui el resultat del referèndum, encara a dia d’avui absolutament ajustat a les enquestes, demà poca cosa canviarà al Regne Unit. Tant si guanya el “leave” com el “remain”, caldràn mesos de negociacions a Brussel·les per acordar les condicions de sortida o aprovar les concessions que va negociar Cameron amb la UE per convèncer al seu electorat de quedar-se. L’esquerra voldrà influir en aquests debats encapçalats per un partit conservador que també estarà completament dividit.
El més perillós, però, serà fer front al racisme i la xenofòbia que han sortit enfortides de la campanya. “Un cop treus el geni racista de l’ampolla, és molt difícil tornar-lo a posar dins”, explica Thornett. Per l’esquerra que defensa la permanència, com els agrupats a la campanya AEiP, sortir de la UE “tindria un greu impacte en la llibertat de moviment de les persones, el sindicalisme, els Drets Humans, la protecció ambiental i la cooperació internacional”.
El més perillós del referèndum pel Brèxit, però, serà fer front al racisme i la xenofòbia que han sortit enfortides de la campanya
L’esquerra radical, tot i no fer aquest anàlisi favorable a la UE, creu que el Brèxit portaria la situació política cap a la dreta, i no només al Regne Unit, sinó que donaria ales als moviments anti-immigració d’arreu d’Europa. David Cameron no continuaria, però probablement el substituiria un candidat més xenòfob que interpretaria els vots com un mandat per aplicar mesures més extremes, sobretot contra la immigració, i d’austeritat, aprofitant el xoc polític i econòmic.
Pels defensors de la sortida “per l’esquerra”, en canvi, aquest desplaçament ja és inevitable i no creuen que sigui més defensable per l’esquerra radical un o un altre candidat si ve del Partit Conservador. En el seu anàlisi, “una sortida de la UE debilitaria el capital”. El successor de Cameron heredarà un govern dividit i debilitat i hi haurà la possibilitat de noves eleccions “que segurament guanyaria el laborisme de Corbyn”. Choonara assegura que aquesta situació “crearà un terreny més favorable a la lluita contra l’austeritat i el racisme”.
