Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Cas Pedro Álvarez: la impunitat no prescriu

'Illacrua' va ser una revista nascuda l’any 1992 que es va fusionar amb la 'Directa' a partir de l’1 de gener de 2010. De periodicitat mensual, al llarg dels seus divuit anys d’existència la publicació va tractar temes com l’alliberament nacional, l’antifeixisme, l’antimilitarisme o l’ecologisme, l’economia solidària, les alternatives al capitalisme, el feminisme, la cultura... En definitiva, va ser una eina d’actualitat, debat i anàlisi que va ajudar a difondre el ric mosaic de lluites i propostes impulsades pels moviments socials dels Països Catalans. Amb aquesta 'Hemeroteca crua' projectem la mirada enrere i anirem recuperant alguns articles, reportatges i entrevistes d’interès que van aparèixer a la revista. En aquesta entrega reproduïm l'article sobre l'assassinat de Pedro Álvarez publicat tan sols dos anys després del fets, que enguany compleixen 27 anys

Una de les imatges que es conserven de Pedro Álvarez | Arxiu

Segurament, la lluita per esclarir l’assassinat de Pedro Álvarez fa 27 anys a l’Hospitalet de Llobregat és un dels casos de perseverança antirepressiva més antic d’Europa. Malgrat les pressions que sempre han rebut, les familiars i el grup de suport no s’han cansat de denunciar la implicació d’un policia nacional espanyol en la mort del jove de la Verneda. Ara, impulsaran una campanya amb l’objectiu de reobrir el cas abans de la seva prescripció, prevista per a l’octubre de 2020. Aquest article publicat al número 23 d’Illacrua (gener de 1995) ja es feia ressò de les irregularitats de la investigació i de les mobilitzacions organitzades per evitar que els fets no quedessin impunes.

Pedro Álvarez: Dos anys després el cas continua obert

L’assassinat de Pedro continua sense esclarir-se. El fet que hi estigui implicat un agent policial sembla que és un dels motius pels quals no s’arriba a fons en la investigació. La nit del 15 de desembre de 1992, Pedro Álvarez Peso, de 20 anys i veí del barceloní barri de la Verneda passejava per l’avinguda Barcelona de l’Hospitalet de Llobregat en companyia de la seva xicota Yolanda Sánchez. La noia travessà el carrer sense mirar si un cotxe Opel Vectra blanc quasi l’atropellà. Del cotxe va baixar un individu enfurismat que agredí la jove i s’embrancà en una disputa verbal amb Pedro. De sobte, l’assassí va treure una pistola i descarregà dos trets contra Pedro a boca de canó; un d’ells el ferí mortalment al cap. Després pujà al cotxe on l’esperava una dona i fugiren de la zona. Era un quart de dues de la matinada.

Vint-i-cinc minuts després Pedro mona a la residència de Bellvitge. L’arma utilitzada per al crim fou una pistola PK, model emprat per la policia. Dos dies més tard fou detingut el policia nacional José Manuel S. F. com a presumpte autor de l’assassinat. José Manuel pertany a la brigada de seguretat ciutadana de Barcelona i és titulat en criminologia, té un caràcter violent, és afeccionat a les arts marcials i amant de la vida nocturna. Totes les proves l’indiquen com l’assassí. L’acusat condueix un cotxe de la mateixa matrícula, té una arma del mateix calibre i freqüentava la zona on es produí el crim. Malgrat tot, el 23 de desembre el jutge posà l’acusat en llibertat per falta de proves concloents. Un cop lliure, José Manuel S. F. es reincorporà a la policia, passà tres mesos suspès de feina i sou, i immediatament després va agafar la baixa laboral per problemes psíquics.


Irregularitats en la investigació

Les proves no concloents quals es basa el jutge per posar en llibertat José Manuel S. P. giren a l’entorn dels suposats dubtes de Yolanda Suárez a la roda de reconeixement de l’asssassí. Aquesta roda es realitzà d’una forma irregular i condicionada que arriba al grau d’inconstitucionalitat, segons el pare de Pedro, Juan José Álvarez. La roda de reconeixement es convoca el mateix dia de l’enterrament de la víctima i Yolanda no és informada que hi ha d’assistir fins a les 12 h del mateix dia. En entrar, Yolanda assenyala qui presumiblement és l’assassí, però la seva estada a les dependències policials s’allargarà fins a dotze hores en Ies quals Yolanda és sotmesa a una forta pressió psicològica i acaba dubtant de la seva decisió inicial. L’altre punt sobre el qual se sustenta la llibertat de l’assassí és que Yolanda és incapaç

D’identificar-ne la veu, però aquesta prova no es realitza de viva veu sinó amb un enregistrament, que desvirtua el to original. La policia admet que la roda s’ha realitzat de forma irregular però és impossible fer-ne una altra, atès que Yolanda ja ha identificat una persona com l’assassí. Quan se li pregunta la matrícula del cotxe, Yolanda n’encerta tots els números llevat d’un. Sota aquestes proves “no concloents”, el policia serà posat en llibertat. Juan José Álvarez creu que no es feren tot un seguit de proves que podien haver donat amb la identitat de l’assassí com: l’estudi de la frenada dels pneumàtics, de la roba de la víctima o la investigació sobre la dona que acompanyava l’assassí, còmplice de l’assassinat, i de la qual es desconeix la identitat. Juan José Álvarez creu que no s’està investigant i que tots els indicis apunten que hi ha un interès a arxivar el cas.


Rentar-se les mans

Ni el síndic de greuges, ni la consellera de governació, ni l’alcalde de Barcelona, ni el president de la Generalitat de Catalunya, ni l’exgovernador civil de Barcelona han volgut saber res sobre el cas. Cap d’ells afirma tenir competències, en haver-hi implicat un membre de la policia. Pasqual Maragall, que s’havia entrevistat amb el pare de Pedro quatre cops i estava assabentat del cas, quan fou inquirit per aquest durant el pregó de les passades festes del barri va assegurar no recordar-se del cas, ni que hi hagués hagut cap assassinat. Els familiars de Pedro no van rebre un informe de les investigacions fins al passat mes d’octubre, en el qual no s’apuntava cap línia de treball ferma durant aquests dos anys.

Sembla haver-hi un interès general, en paraules del mateix pare, perquè no s’investigui l’assassinat. Les preguntes, no obstant això, queden obertes. Fins al 5 de maig no seran rebuts pel nou governador civil, Casanovas, el qual es compromet que les investigacions es portin a terme i a facilitar-los-en informació. A 15 de desembre de 1994 no s’havien posat altre cop en contacte.

Durant aquests dos anys s’han succeït tot un seguit de mobilitzacions per exigir justícia en el cas de Pedro Álvarez: tancament de familiars i amistats a l’església de Sant Martí de Provençals, manifestacions i concentracions de més de mil persones. Han fet una pregunta al Parlament de Catalunya i una al Congrés de Diputats, refusada per defecte de forma. El dia 15 de desembre Juan José Álvarez intentà, seguit per un important comici de persones, entrevistar-se amb el governador civil de Barcelona, però altre cop va obtenir el silenci com a resposta.

Les mobilitzacions

Els familiars de Pedro no han estat sols. Des de l’assassinat, les associacions de veïns de la Verneda i l’Hospitalet, així com diferents moviments socials i sindicats han convocat mobilitzacions perquè el cas no quedés impune:

15/12/1992: Pedro Álvarez és assassinat.

17/12/1992: José Manuel S. F. és detingut com a presumpte assassí de Pedro Álvarez.

23/12/1992: José Manuel S. F. és posat en llibertat per falta de proves concloents.

15/1/1993: Concentració de 800 persones a l’Hospitalet, al lloc de l’assassinat, on demanen l’esclariment dels fets.

28/1/1993: Tancament de comerços a la Verneda i concentració al barri; hi participen més d’un miler de persones.

7/3/1993: Concentració d’un miler de persones al barri de la Verneda. Tancada popular de 24 hores a l’església de Sant Martí de Provençals.

10/3/1993: Concentració de 500 persones davant del Govern Civil.

26/4/1993: Homenatge a Pedro al lloc on fou assassinat; hi participen 300 persones.

13/5/1993: Cadena humana davant dels jutjats i les comissaries de l’Hospitalet.

18/7/1993: Xerrada antirepressiva a la casa ocupada de la Vaqueria sobre la mort de Pedro Álvarez.

11/9/1993: Manifestació de la Plataforma per les llibertats i contra els abusos del poder, centrada en el cas de Pedro.

11/12/1993: Tancada a l’església de Sant Martí.

15/12/1993: Concentració al lloc de l’assassinat un any després; hi participen 200 persones; es cremen simbòlicament pistoles de cartró per protestar contra els abusos de poder policial.

31/12/1993: Pregunta al Parlament sobre l’assassinat de Pedro realitzada pel diputat Jordi Portabella (ERC).

12/9/1994: Concentració a la Verneda.

15/12/1994: Concentració davant el Govern Civil de Barcelona, en recordatori del segon any després de l’assassinat.

 

Article d’Agnès Miralles

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!