Centre Delàs

El comerç d'armes creix malgrat les legislacions que intenten regular-lo. L'any 2016, els intercanvis van generar un volum de 375.000 milions de dolars, un 1'9% més que el 2015, segons el SIPRI

A l'era de la guerra contra el terror, el discurs polític hegemònic ha convertit militarisme i armamentisme en imperatiu de seguretat. En nom de la seguretat global tot s'hi val, inclosa la normalització de l'increment dels pressupostos militars i de defensa nacionals i supranacionals, polítiques de securitització de fronteres i antimigratòries i... per què no, també l'extrema permissivitat amb la indústria militar.

El grup empresarial de l'Ibex 35 fa negoci amb la militarització de les fronteres o la gestió de processos electorals, com el del pròxim 21-D. En el seu consell d'administració hi ha expolítics del PP i s'ha vist esquitxada en dos casos de corrupció

Durant vint dies el grup de hackers Anonymous ha estat infiltrat en les xarxes informàtiques de l'empresa encarregada de fer el recompte de vots de les eleccions catalanes del proper 21-D. Ho ha anunciat per xarxes socials, on assegura que la multinacional Indra “no és tan fiable com sembla” i té una “seguretat nefasta”, tot i ser un gegant tecnològic de l'bex 35. Amb el 155 desplegat, en aquesta ocasió, el contracte amb Indra s'ha tramitat per la via de l'emergència, és a dir, sense concurs públic, a dit.

Per primera vegada en l'última dècada, la despesa militar augmenta el 2017, segons un informe del Centre Delàs. En concret, un 32% respecte el 2016

La despesa militar aquest any ha ascendit a 18.776 milions d'euros, segons exposa un informe elaborat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau. La xifra suposa un 32% més que la registrada el 2016 i un 1,65% del PIB – molt per damunt de l'1% que afirma la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Aquesta xifra suposa més de set vegades el pressupost destinat a educació, i quatre vegades la despesa en sanitat.

Investigador del Centre Delàs

Durant la manifestació de rebuig als atemptats de les Rambles de Barcelona i de Cambrils, va irrompre a les pantalles una fotografia en la qual un cartell cridava a pocs metres del rei: "Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes". Les xifres col·loquen l’Estat espanyol com el setè exportador d’armament mundial, amb empreses com Airbus Military, Navantia o Indra. El 2016, la venda de bombes, torpedes, coets, míssils, pots de fum, mines i granades assolia els 4.362 milions d’euros, una xifra rècord.

El president dels Estats Units va arribar al poder aixecant la bandera d'un nacionalisme aïllacionista i contrari a la lliure circulació. L'autor posa en evidència les seves contradiccions i com ha rectificat les seves promeses

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha complicat molt la geopolítica mundial. Trump arriba al poder a cavall d’un descontentament generalitzat de la població que ha sofert les conseqüències de la crisi del capitalisme financer global. Ho fa aixecant la bandera d'un nacionalisme aïllacionista i contrari a la lliure circulació de mercaderies i persones, a les quals acusa de ser la principal causa d'haver deixat a l'atur o fer perdre poder adquisitiu a les classes mitjanes i populars dels Estats Units.

Els principals destinataris del sector, a part de l'Orient Mitjà (amb un 16%), són països del continent asiàtic (10%), a on hi ha hagut un increment notable de les vendes. El centre Delàs tem que moltes puguin estar sent usades en conflictes armats

L'Estat espanyol segueix en llocs capdavanters del dubtós rànquing mundial com a exportador d'armament. Segons el darrer informe Estadístiques espanyoles d'exportació de material de defensa, d'un altre material i de productes i tecnologies de doble ús de l'any 2016, elaborat per la Secretària d'Estat de Comerç, el valor de les exportacions s'eleva a 4.052 milions d'euros, el que suposa un nou rècord històric en l'exportació d'armes espanyoles.

Segons diversos estudis el risc de morir en atemptat terrorista als països del Nord no només no és més alt, sinó que va a la baixa. L'autor argumenta que darrera la falsa percepció pública hi ha un augment de la segurització per part dels Estats

És clar que l’anomenada violència terrorista és un dels temes preocupants d’aquests inicis del segle XXI, i és clar que, si es manté la tendència actual d’increment de les desigualtats, la conflictivitat a escala mundial no farà més que créixer. Ara bé, aquesta violència terrorista, s’ha incrementat si ens comparem, per exemple, amb ara fa 50 anys? La resposta no és clara, perquè actualment no hi ha acord internacionalment ni acadèmica sobre què és terrorisme.

El març de 2005, el BBVA concedia un préstec de 25 milions d'euros a Raytheon, productora de munició de dispersió. Aquest és un dels molts exemples que il·lustren les diverses maneres com la banca convencional finança la fabricació d'armes

"En referència a la seva consulta, l'informem que Catalunya Caixa, en els informes anuals publicats, facilita la informació detallada de les inversions realitzades". Aquesta és la resposta que ofereix el Departament de Comunicació de Catalunya Caixa, per correu electrònic quan se li pregunta pels projectes que financen.

L’expert en desarmament Pere Ortega despulla en un llibre les maniobres amb què els ‘lobbies’ militars aconsegueixen que augmentin les despeses en defensa

La guerra ha esdevingut una màquina de fer diners. Prova d’aquest desfici per enriquir-se a costa dels conflictes armats és que els escenaris de pau són inversament proporcionals al nombre d’armes que maten amb el mínim esforç i la màxima eficàcia possibles. Si els exèrcits havien de blindar-nos la seguretat, la realitat demostra que han incrementat els conflictes i, en conseqüència, els drames humanitaris arreu del món.

Tot i que els currículums escolars avancen cap a valors de convivència i cohesió social, encara mostren tics de la cultura de la defensa, plasmats en la concepció negativa del conflicte, el sentit de l’obediència o les mancances en perspectiva de gènere

La patrulla Águila de l’Exèrcit de l'Aire espanyol va sobrevolar el litoral mataroní el 20 de setembre.

Pàgines

Subscriure a Centre Delàs