Ciutat Morta

Juan Carlos Ramos va ser un dels signants de la petició d'indult per als agents condemnats per torturar un ciutadà de Trinitat i Tobago. En coneixia un d'ells pel seu vincle amb un gimnàs de Sant Adrià del Besòs

Quan era el tercer de la llista del PSC de Sant Adrià del Besòs, Juan Carlos Ramos va ser un dels signants de la petició d'indult per als policies condemnats per torturar el ciutadà de Trinitat i Tobago Yuri Jardine. Els dos guàrdies urbans, Víctor Bayona i Bakari Samyang, van ser la peça clau testifical contra Rodrigo Lanza, Patrícia Heras i els altres dos nois que van ser empresonats pel cas 4F.

La mare de Rodrigo Lanza, un dels condemnats pel cas, es reuneix amb Amadeu Recasens a la seu de la regidoria de Via Pública i li trasllada un llistat d'onze exigències en relació al cas 4-F

La versió del test que va difondre el llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, la desaparició del llibre de registre de la comissaria de les Rambles o la destrucció de proves al carrer de Sant Pere més Baix, són alguns dels punts foscos del cas 4-F que Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza, un dels condemnats vol que es tornin a investigar. Huidobro, mare d'un dels joves que va ingressar en presó preventiva, va denunciar tortures i va complir una pena de cinc anys de presó, vol que es revisi tot allò que estigui relacionat amb el c

L'obra, de 350 pàgines i autoeditada per Mariana Huidobro, Helen Torres i Katu Huidobro, compta amb col·laboracions d'escriptors, periodistes, advocades i un llarg llistat de persones relacionades directament o indirectament amb el cas

Aquest dijous a les 7 de la tarda a l'antic teatre okupat de Sant Pere més Baix, a Barcelona, es viurà un acte de recuperació de la memòria. A l'actual seu del Casal de Joves Palau Alòs, es presentarà el llibre Ciutat Morta: crònica del cas 4F, escrit i editat per Mariana Huidobro, Helen Torres i Katu Huidobro. Al mateix immoble on es van viure els controvertits i tràgics esdeveniments ara fa deu anys, es parlarà de manipulació policial, judicial i mediàtica i, alhora, es retrà homenatge a les víctimes del muntatge.

Analitzem l'hemeroteca d'una vintena de mitjans de comunicació catalans, de l'Estat espanyol i de Xile per entendre què va passar informativament en el tractament d'uns fets que van arribar al gran públic gràcies al documental 'Ciutat Morta'

Avui fa deu anys, va començar un malson que posaria fi a la vida de Patricia Heras, arrabassaria els anys de joventut de Rodrigo Lanza, Juan Pintos i Àlex Cisternas i deixaria un guàrdia urbà mal ferit i en cadira de rodes. Un malson judicial, policial i mediàtic. La responsabilitat de tot el que passaria al llarg d'aquests dos quinquennis, malgrat aquell tòpic de no assenyalar l'apuntador, en aquest cas també se centra en el tractament que en van fer diaris, ràdios i televisions.

L'impulsen la mare i la germana de Rodrigo Lanza i una de les amigues de Patrícia Heras. El 17 d'octubre inicien la campanya de micromecenatge per a finançar-lo. La primera presentació es farà el 4 de febrer de 2016

La Mariana, la Katu i la Helen estan obstinades ano deixar que s'oblidi un dels episodis més obscurs de la història de la ciutat de Barcelona. Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza, fa un any i mig que treballa amb la idea d'editar un llibre que reculli tots els documents judicials que evidencien que el cas 4-F va ser el resultat d'un muntatge de les institucions polítiques, judicials i policials. Helen Torres, amiga de Patrícia Heras, també l'acompanya en aquest projecte.

Malgrat constatar “raonables sospites” i “grolleres coincidències”, l'òrgan fiscalitzador de l'administració catalana arxiva la investigació perquè entén que “no es disposa de cap prova”

L'Oficina Antifrau de Catalunya ha comunicat a la CGT l'arxiu de les actuacions en relació amb la denúncia presentada pel cas de les pensions vitalícies atorgades als policies Víctor Bayona i Bakari Samyang, condemnats per haver infligit greus tortures al ciutadà Yuri Jardine, uns fets que es relaten al documental Ciutat Morta.

La 'Directa' edita el llibre 'Veus davant la repressió', un recull d’entrevistes que testimonien la creixent persecució de la dissidència. Els beneficis de la publicació, feta en conjunt amb l’editorial Aldarull, aniran destinats a causes antirepressives

Al pròleg de Veus davant la repressió, Jose Garcia, un dels absolts de les accions contra el pla Caufec, escriu: “No em fa por la repressió. El que realment em provoca pànic és imaginar que, un dia, ens reprimeixin per les nostres activitats polítiques i no hi hagi solidaritat al carrer”. En aquest llibre, un recull d’entrevistes dutes a terme des de la Directa, trobem testimonis tant de la lluita com de la repressió i la solidaritat.

El congrés #comunicambio explora vies de confluència entre la universitat i l’activisme a fi de fomentar la comunicació per al canvi social

#Comunicambio és la paraula escollida per concentrar l’essència d’aquest Congrés Internacional sobre Comunicació, Societat Civil i Canvi Social celebrat a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. La convenció va reunir en tres dies a diverses persones del món acadèmic i activista que treballen en el camp de la comunicació per al canvi social.

Es tracta de Xavier Garcia Albiol, alcaldable del PP a Badalona; Sergio Dávila, quart de la llista del PSC a Tiana; i Juan Carlos Ramos, tercer de la llista del PSC a Sant Adrià de Besòs

El 7 de gener de 2015, els advocats de Víctor Bayona i Bakari Samyang van presentar una segona petició d'indult davant del Ministeri de Justícia del govern espanyol. El text, que demanava que els dos agents de la Guàrdia Urbana –condemnats per tortures greus al ciutadà de Trinidad i Tobago Yuri Jardine– no fossin inhabilitats, va ser rubricat per diversos militants i dirigents del PSC i el PP. Alguns d'aquests ocupen posicions destacades a les llistes de les eleccions municipals del 24 de maig.

La Direcció General de la Policia conclou, malgrat tot, que l'actuació del 28 de gener va ser “correcta”. Una veïna del barri que va viure els fets assegura que el jove va ser “molt amable” i els policies van actuar de forma “molt amenaçadora i agressiva”

Els Mossos d'Esquadra han informat aquesta tarda, mitjançant un extens comunicat, que la violenta detenció d'un jove al Forat de la Vergonya va ser “correcta”. Els fets van passar a les onze de la nit del 28 de gener i van generar una forta polèmica al barri de la Ribera de Barcelona. Nombrosos veïns i veïnes van escridassar i insultar els agents actuants durant el temps que reduïen a cops el noi de 22 anys.

Pàgines

Subscriure a Ciutat Morta