classe obrera

Avui fa 75 anys que Joan Peiró va ser afusellat amb set membres més de la CNT, sindicat que va dirigir abans de ser ministre de la II República. Vidrier de professió, defensaria el cooperativisme com una eina per l'emancipació de la classe obrera

La trajectòria de Joan Peiró Belis (Hostafrancs 1887-Paterna 1942) encaixa a la perfecció en la imatge idealitzada d'un obrer en abstracte. Treballador als forns de vidre des dels set anys i analfabet fins als 22, Peiró arribaria a ser un dels anarcosindicalistes més destacats del moviment obrer català i espanyol del primer terç del segle XX.

A doble espai

L’onada de vagues originades l’any 2016 a la Xina és una de les darreres manifestacions d’una dinàmica que es podria resumir amb una frase: el conflicte capital-treball persegueix el capital allà on va. En altres paraules, la contínua expansió geogràfica de la producció en massa a tot el món –des de mitjan segle XX fins al present– ha donat lloc, també, a successives onades de noves formacions obreres i conflictes laborals, un fenomen que Marx ja va descriure.

Amb motiu del 199 aniversari del pensador comunista, repassem la seva trajectòria vital i intel·lectual. Marcat per les penúries econòmiques, va dedicar la seva vida a la crítica radical de la societat capitalista

Marx, “el més important intel·lecte del que fins avui la humanitat hagi pogut presumir, un autèntic revolucionari -el més actiu d’ells!-, el descobridor de la llei del desenvolupament de la història humana, l’home més odiat i calumniat de la seva època”, explicava Engels quan va morir. “Va morir amat, venerat i plorat per milions de treballadors i camarades revolucionaris”, afegia el seu amic vitalici.

Avui, 19 de gener, comença el curs 'La venjança de les perifèries. Economia política i cultura a L'Hospitalet', impartit pels col·lectius LaFundició i La Hidra a l'Ateneu la Pua

Les perifèries estan de moda. Serà perquè han passat d'estar formades per invisibles a representar el vot decisiu? Serà perquè de cop i volta, pels mitjans tradicionals, les incultes, les classes perilloses, són les culpables dels grans xocs sociopolítics dels darrers temps: el Brexit, el triomf de Donald Trump, l'ascens de Le Pen, la victòria de Rajoy? I a Catalunya, tindrà a veure amb els sobtats canvis de color del tradicional cinturó roig del PSC, que ha passat pel taronja de Ciutadans fins al violeta de Podem?

(Amb la descripció d’una obra del pintor Miquel Wert)

En certs moments de la lluita política, cal fer el que toca de fer, encara que t’hagis de deixar algunes plomes en l’escomesa. Fa uns mesos, a la CUP se la volia liquidar a tort i a dret, perquè no havia acceptat de votar el tràmit dels pressupostos de la majoria independentista que governa.

Em sorprenc acabant aquests dies de descans divagant per internet i anant a petar a un vídeo viral que comparteix en Vicent Partal a les xarxes.

Des de ben petita he volgut ser de barri. I ser de barri volia dir ser de Nou Barris, on tenia l’escola. Però, ai, no ho era.

Des de la tardor calenta de 1969 fins al moviment de 1977, Itàlia va viure una dècada de protesta, convulsió i generació d’alternatives teòriques i pràctiques a l’ordre establert....

L’AUTONOMIA ITALIANA I EL REBUIG AL TREBALL

Subscriure a classe obrera