Comunicació

Bona part dels grans mitjans de comunicació estatals redoblen esforços, des del referèndum de l'1 d'octubre, per construir una imatge del sistema educatiu català on es proscriu la llengua castellana i s'inculca el pensament independentista

"Adoctrinamiento", "asedio", "acoso", "pensamiento único", "totalitarismo", "división", "apartheid", "odio"... Coïncidint amb la fase decisiva del procés independentista, aquesta mena de terminologia s'ha instaurat amb força en una part significativa dels grans diaris, emissores de ràdio i televisions de l'Estat espanyol per demonitzar el sistema educatiu vigent a Catalunya, tractar d'argumentar que les criatures de parla materna castellana viuen una situació de marginació i patiment p

Aquest passat divendres – tot i la incertesa fins al darrer moment per la situació en la que està immersa Catalunya ara mateix – vaig poder participar en una taula rodona en el marc dels Diàlegs d’educació i comunicació ambiental a Catalunya organitzades per l'Ajuntament del Prat i la SCEA (Societat Catalana d'Educació Ambiental).

Més de 20 projectes comunicatius s'uneixen per fer un seguiment des del carrer, en una emissió en directe per streaming, ràdio FM i canal de TDT de la jornada de diumenge

Fotògrafes, càmeres, redactores, presentadores, locutores, tècniques, realitzadores, dissenyadores, traductores, productores... i tantes altres professionals de la comunicació ja hem començat a treballar en xarxa per cobrir periodísticament la celebració del referèndum. Més de cent persones de col·lectius, associacions, cooperatives, entitats i a títol individual, apostem per sumar forces per fer periodisme escrit, televisiu i radiofònic durant la jornada del diumenge 1 d'octubre.

L'enorme volum de missatges no comporta una major varietat. Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autor subratlla que tot i que sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, assistim a una homogeneïtzació

Avui dia, si observem el món de la comunicació superficialment, sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, a una multiplicació de les veus presents en la comunicació mundial. La veritat, però, és que estem assistint a una homogeneïtzació dels missatges. Ens trobem davant d’un procés de consolidació d’unes poques veus que esdevenen hegemòniques.

Aquest idioma transnacional, creat fa 130 anys a partir d’una proposta amb un fort caràcter transformador, es resisteix a l’extinció i la pressió del règim lingüístic actual

Defensar un moviment que anés més enllà de les nacions i que tingués com a pilar una llengua que tothom entengués. Aquest era l’objectiu de l’humanista i oftalmòleg jueu Ludwik Lejzer Zamenhof –nascut el segle XIX en territori de l’antic Imperi Rus– quan va crear l’esperanto, un idioma auxiliar internacional que formava part del seu discurs pacifista i de solidaritat i fraternitat entre pobles.

La revista llibertària, pilar de la contracultura durant els anys setanta, torna disset anys després del seu darrer número

A Pepe Ribas, feia anys que li rondava pel cap això de fer tornar l’Ajoblanco. Perquè mai no s’ha sabut estar quiet, per la influència ineludible del 15-M i perquè, arran de l’exposició itinerant que celebrava el quarantè aniversari de la revista, la gent se li acostava i li deia que calia que tornés. Els darrers mesos, a més, s’hi han afegit motius personals: “Vaig tornar a viure a Barcelona per cuidar una persona molt estimada que ha estat fonamental a la meva vida perquè em va ajudar a ser tan lliure com he estat”, ens explica.

Diversos col·lectius de comunicació i periodisme aposten per nous criteris de tractament de les imatges i els textos. Opten per un abordament informatiu ètic que s’allunyi del sensacionalisme, la superficialitat i la potencial incriminació

Les crítiques cap a mitjans i fotoperiodistes per part de manifestants han estat freqüents aquests dies al barri de Gràcia. També han esdevingut tema de debat a les tertúlies televisades o a les xarxes socials, bé pels riscos d’incriminacions que intueixen les manifestants fotografiades bé pel tractament de la informació dels mitjans, sovint presentada de manera segmentada, interessada o descontextualitzada.

L’any 2009, el Fòrum Social de la Comunicació (FSC) denunciava que els mitjans alternatius patien una situació d’“asfíxia econòmica, marginació i repressió”. Cinc...

Sortint de l’asfíxia econòmica

Era el 21 de maig de l’any 2009. Enric Duran sortia de la presó, on l’havien ingressat acusat d’estafar 39 bancs, una acció que va dur a terme per denunciar el sistema capitalista. Més enllà dels delictes comesos, només els mitjans alternatius van aprofundir en l’actuació de Duran analitzant-ne les causes i els motius i fent-ne seguiment a partir de l’argumentari desplegat a les publicacions editades pel seu grup de suport, Crisi i Podem, on es denunciaven –o presagiaven?– els abusos del capitalisme i del sistema bancari.

Sota el lema “Fem volar la mosca. LaTele és teva”, LaTele arrenca aquesta setmana una nova campanya de difusió que té...

Amb l'etiqueta #FemVolarLaMosca

Dos anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, Capa, Cartier-Bresson i altres fotoperiodistes van impulsar una de les primeres cooperatives de premsa a París: l’agència Magnum. 65 anys després, en...

Models alternatius de comunicació

Pàgines

Subscriure a Comunicació