desobediència

"Geena Davis-Thelma: Lets not get caught. Go!
Susan Sarandon-Louise: You sure?
Geena Davis-Thelma: Yeah, hit it!
I Thelma i Louise s’agafen de la mà, i Louise accelera, i salten al buit."

El col·lectiu En peu de pau ja ha fet desenes de tallers arreu de Catalunya. El dissabte passat va ser el torn del barri de Sants de Barcelona, al parc de l'Espanya Industrial, on van assistir-hi 250 persones

Rengleres de cossos amb braços i cames entrellaçats protegeixen la porta d'un col·legi electoral imaginari, que és un banc del parc de l'Espanya Industrial del barri de Sants de Barcelona. Calçat còmode, pantalons llargs, una jaqueta, fora arracades i ulleres són algunes de les recomanacions bàsiques per participar en una acció de resistència no-violenta. Dissabte al matí, en el simulacre, la gent es divideix en diferents rols: sanitari, observador, periodista, policia i activista.

Diuen que les migracions són un fet natural de les poblacions humanes. Un argument sovint esgrimit contra la xenofòbia. Tanmateix, aquest argument benintencionat obvia que la xenofòbia i, sobretot, el racisme no és contra qui migra sinó contra un determinat tipus de persones que a vegades migra i a vegades no, com seria la població gitana o les anomenades segones generacions. Aquesta lògica no és només un arravatament de les classes populars, sinó un fet fortament institucionalitzat que en el cas espanyol es reflecteix en l’anomenada Llei d’estrangeria.

Unes 8.000 persones van omplir el Tarraco Arena Plaça en un míting amb representants dels principals partits i entitats independentistes desafiant les amenaces de la Subdelegació del Govern espanyol

La campanya pel Sí al referèndum del proper 1 d’octubre va donar el tret de sortida ahir al vespre a Tarragona, malgrat les amenaces de prohibició. En una demostració de força, l'independentisme va celebrar un acte massiu al Tarraco Arena Plaça – un espai propietat de la Diputació- amb la presència dels principals partits i entitats sobiranistes, amb més de 200 mitjans acreditats i l'assistència d’unes 8.000 persones, entre elles un gran nombre de càrrecs electes i primeres espases de les organitzacions independentistes.

En aquest número de la Directa, trobaràs un suplement especial sobre el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

En un compte enrere cap el dia del referèndum a Catalunya, un membre de l'organització llibertària Embat reflexiona sobre l'oportunitat que suposa aquest desafiament al Règim del 78 i la necessitat d'articular un moviment popular

Tot moviment d'intenció revolucionària busca contínuament escenaris de millora de la seva situació. Si no ho fa, corre el risc d'acomodar-se a les circumstàncies i viure a gust en un antagonisme sense opcions de transformació social real. Alló de “contra Franco vivíem millor” s'entén per la sensació d'impotència que tenen els moviments populars actuals (o l'embrió de moviments populars, més correctament) pel que fa a la situació política espanyola i catalana. Alguna cosa haurem de fer si volem canviar el panorama radicalment.

Tot educa: les famílies, les escoles, els jocs, la televisió... però l'autora de l'article es pregunta de quina manera, critica una educació en estàndards i en reivindica una basada en l'equitat, l'esperit crític i la gestió de la desobediència

Les famílies, les escoles eduquem o ho intentem. Eduquem persones (que no personetes!) que van descobrint el món, sovint un món que els nega drets, sovint un món que no els té en compte. Sovint eduquem amb poques eines o amb paràmetres equivocats. Com eduquem la diversitat? Com consolidem les diferències com a fortalesa i no com a problema?

Passats dos quarts d'onze del matí, una setantena de persones ha intentat entrar a la seu dels populars per reivindicar el referèndum. Xavier García Albiol anuncia una denúncia contra els "feixistes"

La seu del Partit Popular al carrer Comte d'Urgell 249 de Barcelona ha estat ocupada amb urnes. Un grup d'unes 25 militants de l'organització juvenil de l'esquerra independentista Arran ha aconseguit entrar fins l'accés de la primera porta del vestíbul de l'edifici per reivindicar el referèndum, però tres membres de seguretat els han impedit traspassar la segona porta.

Avui, només despertar-me, m'he connectat a la web de TV3, a l'emissió en directe d'Els matins. Dic avui i és dilluns quan escric això, però si l'helicòpter dels nassos segueix despertant-me mati sí i matí també amb el seu repetitiu "judici a Mas, judici a Ortega, judici a Rigau", ja veig que podré escriure el mateix quasi cada dia dels propers cinc o sis d'aquesta setmana.  

El fiscal Vicente González Mota interpreta que la utilització d'aquesta frase feta pot amagar una incitació a l'ús de la violència, atenent a que per trencar l'estructura d'un ou es necessita "l'ús de la força"

La metàfora emprada per Joan Coma en el ple de l'Ajuntament de Vic li ha suposat una persecució penal, la detenció i el trasllat a Madrid per a declarar davant del jutge Ismael Moreno. Malgrat tot, no és el primer cop que un polític en actiu a l'Estat espanyol fa servir aquesta frase feta en el marc d'una declaració pública. L'episodi més significatiu el va protagonitzar la Vicepresidenta del Govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría quatre anys enrere.

Pàgines

Subscriure a desobediència