drets humans

La Caravana Abriendo Fronteras va desembarcar el passat 18 de juliol a Melilla amb mig miler d’activistes amb l’objectiu de defensar els drets humans a la frontera

“La caravana ha estat un revulsiu per Melilla”. Ho diu José Palazón, president de l’associació Pro Derechos de la Infancia (Prodein), que porta una llarga trajectòria defensant els drets de les persones migrants a la ciutat, en especial dels menors no acompanyats. Durant quatre dies, de dimarts a divendres, la Caravana Abriendo Fronteras ha portat activistes de tot l’Estat a aquest enclavament espanyol a la costa africana.

Ho farà a petició de la Xarxa europea de persones migrants, per tal de "buscar l'accés a la justícia i assenyalar els responsables". Serà el dissabte 8 de juliol a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

Més de 5.000 persones mortes al Mediterrani l'any passat i més de 1.400 al desert del Sàhara, segons dades oficials de l'Organització Internacional per les Migracions (OIM). Aquestes xifres van ser un dels motius pels quals la Xarxa europea de persones migrants -Transnational Migrant Platform Europe- demanés al Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) una sessió, que ha començat avui a Barcelona.

Les afectades i les organitzacions a les quals pertanyen han presentat una denúncia conjunta i assenyalen el Govern mexicà com a responsable de l'espionatge mitjançant el software Pegasus, comercialitzat per una empresa amb origen a l'exèrcit israelià

Dilluns al matí el diari The New York Times (NYT) revelava en primícia una investigació que ha fet trontollar de nou el tauler mexicà. El Govern d'Enrique Peña Nieto hauria gastat gairebé 80 milions de dòlars en la llicència d'un software anomenat Pegasus, amb capacitat d'apropiar-se de tota la informació dels terminals mòbils infectats, incloent-hi el control d'activació de càmera i micròfons.

Israel manté els territoris palestins sota un règim de colonització que viola els drets humans permanentment: confisca terres, construeix assentaments, s’apropia de recursos, restringeix moviments i exerceix la repressió militar i policial

Cada any, durant el Dia de Jerusalem, milers d’israelianes desfilen pels carrers de la ciutat vella d’aquesta localitat. Recorden "l’alliberament i la reunificació" de la seva "capital indivisible", "un regal de Déu de la Guerra dels Sis Dies (juny de 1967)" afirma Amihai, un jueu ultraortodox de Jerusalem. Durant aquesta ofensiva, fa 50 anys, l’exèrcit israelià va ocupar la part est de Jerusalem, Cisjordània, Gaza, la península egípcia del Sinaí i els alts del Golan sirians.

Entrevista a l'exrelator especial de les Nacions Unides per qüestions de tortura i maltractaments Juan Méndez i l'expresident del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura Mauro Palma

L'opacitat és l'aliada de la tortura. S'amaga darrere les parets d'una comissaria, dels murs d'una presó o de les cel·les d'un Centre d'Internament d'Estrangers, i consisteix en inflingir greu dolor físic o psicològic a una persona.

En sentit contrari, dues entitats presenten una denúncia davant l'Audiència Nacional espanyola per evitar la visita de la militant, convidada per la Fira Literal, a qui titllen de "terrorista"

"Apologia del terrorisme en els carrers de Barcelona". Així va començar a articular-se la campanya contra la visita de la palestina Leila Khaled, a qui titllen de "terrorista", amb motiu de la Fira Literal que se celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona.

Recentment, la Cort Suprema ha aplicat la doctrina de reducció de pena a Luis Muiña, condemnat a tretze anys de presó per torturar i segrestar 22 persones l'any 1976. La llei seria extrapolable a centenars de responsables del genocidi a l'Argentina

Les organitzacions de drets humans de l’Argentina estan en peu de guerra. La recent resolució de la Cort Suprema de la Nació aplica la llei coneguda com 2x1, derogada des del 2001 i que permetia commutar un dia de presó preventiva per dos de condemna, al torturador de la dictadura Luis Muiña. La doctrina seria extrapolable a centenars de persones condemnades pel genocidi de l’última dictadura militar i podria desmuntar un procés exemplar de Veritat, Memòria i Justícia respecte als crims comesos pel govern cívic-militar entre 1976 i 1983.

Carlos Martín Beristain, psicòleg i mediador

La nit del 26 al 27 de setembre de 2014, Mèxic va viure un episodi cabdal per a la seva història recent. 43 estudiants de l’Escola Normal d’Ayotzinapa, a l’Estat de Guerrero, van desaparèixer quan es dirigien en autobusos cap a Ciutat de Mèxic. Arran de la commoció que va generar la desaparició dels estudiants, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va crear, el 2015, un Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI) que va començar a treballar per esclarir els fets.

Arran de la resolució que es va aprovar a l'Ajuntament de Barcelona el passat 19 d'abril, l'autor argumenta per què és una decisió política rellevant per al poble palestí

El passat 19 d'abril, Barcelona va prendre una posició política valenta per donar suport a la lluita pels drets humans del poble palestí, a través d'una resolució del Ple que promou la incorporació de clàusules als contractes amb l'administració, que assegurin el respecte dels drets humans, especialment relacionat amb les empreses que tenen vincles amb l'ocupació militar israeliana de Palestina. A més, la moció insta el Govern de la Generalitat a crear un centre d'estudi i avaluació sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l'exterior.

Irídia, Novact i Fotomovimiento presenten un extens informe on documenten les vulneracions de drets humans perpetrades pels regnes espanyol i marroquí amb la finalitat de bloquejar els fluxos migratoris des de l'Àfrica fins a territori europeu

Avui es presenta en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona un informe elaborat pel centre Irídia per la defensa dels drets humans, Novact i Fotomovimiento, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, que analitza a fons els mecanismes repressius i de control als que estan sotmeses les migrants en trànsit des del continent africà a l'Estat espanyol, a través de la Frontera Sud amb el Marroc.

Pàgines

Subscriure a drets humans