drets humans

Una quarantena de persones han tallat l'avinguda Meridiana i dues s'han penjat del pont de Sarajevo. Els Mossos d'Esquadra han detingut una de les solidàries i han identificat la resta

Un grup de solidaritat amb els presos i les preses en vaga de fam ha tallat la Meridiana de sortida a Barcelona, en direcció a la C-17, i ha desplegat una pancarta dimecres a primera hora del matí. Diverses persones s'han despenjat des del pont de Sarajevo que creua l'avinguda. Els Mossos han detingut una persona, en un primer moment per "atemptat contra agents de l'autoritat", segons el seu servei de premsa, i l'han traslladat a la comissaria de Les Corts.

El Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia presenta l’informe del SAIDAVI, que posa el focus en 21 casos de vulneracions de drets per part dels poders públics. Altres episodis es van produir als CIE, a les presons i a l'espai públic

Són les cinc de la matinada del 25 de febrer del 2017. Un jove de 23 anys torna a casa després d’acabar la seva jornada laboral de cambrer en un local del Port Olímpic de Barcelona. En una cantonada, una furgoneta de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra. Els policies li demanen la identificació, el retenen i l’escorcollen de manera violenta. “Morito, eres muy listillo, ¿no?”, li diu un dels agents quan el jove els demana que el deixen anar a casa, que l’endemà treballa. El llancen al terra i comencen a caure els cops per totes bandes.

Recollim el testimoni d'Aracely Salcedo i Grace Fernández (familiars de desaparegudes) i Trinidad Ramírez, del col·lectiu que lluita contra el projecte d'un aeroport al DF. Han passat per Barcelona per denunciar les vulneracions dels drets humans a Mèxic

Els següents relats emergeixen de tres dones que, malgrat la injustícia i el dolor que han patit, van decidir convertir la seva vida en coratge, en resistència i en activisme polític. Grace Fernández i Aracely Salcedo treballen activament per trobar persones desaparegudes. Trinidad Ramírez, defensora dels drets humans, lluita per la defensa del territori. Recentment, juntament amb altres activistes, van participar en les jornades "Mèxic, entre l'espoli i les desapariccions forçades.

L'exèrcit israelià va assassinar 20 persones i va deixar 1.400 persones ferides divendres passat a la Franja de Gaza. Parlem amb un testimoni i algunes organitzacions en defensa dels drets humans

Els 18 morts i més de 1.400 persones ferides que va deixar l’exèrcit d’Israel divendres passat a la Franja de Gaza va significar la jornada més sagnant dels últims anys, però podria no ser l’útlima. Les víctimes participaven en la Gran Marxa del Retorn, una iniciativa promoguda amb l’objectiu de tornar a les terres d’on van ser expulsades el 1948 per passar a formar part de l’estat d’Israel.

Amb motiu del cicle de cinema d'Amèrica Llatina, entre el 15 i el 19 de març a Sant Feliu de Llobregat, el CineBaix i la 'Directa' han editat un suplement que inclou aquest article

“Espais amplis, amb excel·lents condicions d’il·luminació i ventilació, a més de banys i estanteries per a col·locar articles personals. [...] Disposen de televisors amb pantalla plana, televisió via satèl·lit i minibar, entre d’altres”. Podria semblar la descripció de l’habitació d’un hotel
o apartament, però no. És part d’un informe de l’Institut Nacional de Drets Humans de Xile (INDH) que detalla les condicions de les cel·les de la presó de Punta Peuco.

Un pres basc escriu una carta des del centre penitenciari d'Alcalá-Meco, on denuncia les condicions carceràries i recomana al President de Catalunya que no torni a l'Estat espanyol

Desconec com va ser exactament l'informe que el Govern de Mariano Rajoy va enviar a Brussel·les sobre la situació de les presons de l'Estat espanyol, però sí que tinc una certesa; que la informació remesa no s'ajustava a la realitat. El que ens explicaven les cadenes de televisió espanyoles, des dels ultra demòcrates d'Intereconomía fins als retroprogres de La Sexta, amb els seus respectius opinadors, deixen entreveure la veracitat del material enviat a la capital belga, amb l'objectiu de superar el control de qualitat.

Conversem amb l'advocat de Carles Puigdemont a casa seva, a la ciutat belga de Tielt. Amb 43 anys d'exercici i defensa dels drets humans, qüestiona el paper de l'Estat espanyol respecte al procés català, l'actuació policial l'1-O i l'aplicació del 155

L'advocat belga Paul Bekaert, especialista en drets humans i coneixedor de la magistratura de l'Estat espanyol des del final del franquisme, qüestiona la imparcialitat i la independència del poder judicial. A la vegada, es mostra molt crític amb la doble moral de la Unió Europea respecte a la qüestió catalana. Durant l'entrevista a casa seva, a la ciutat belga de Tielt, el lletrat instiga el poble català a confiar en la capacitat d'autoorganització de la societat civil: "Quan una majoria es comporta de manera criminal, no es pot seguir sent demòcrata.

Ressenya

“La vida d’un no cap en la vida d’un, sinó en la vida de molts.” La frase de Feliu Ventura que obre el llibre August Gil MatamalaAl principi de tot hi ha la guerra és una declaració de principis. Anuncia la història, les històries i la Història en què et submergeix el relat d’una vida, d’un temps i d’un país.

Reportatge sobre empresonaments polítics de les darreres dècades a l'Estat espanyol; entrevista a Sahar Francis, debat sobre l'ús de la no-violència en els moviments socials, l'escenari actual a Kobane, el fenomen del sound systems i molt més.

Obrint la Directa 441, David Bou, Guille Larios i Maties Lorente escriuen un reportatge sobre diferents casos de la llarga llista d'empresonaments polítics de les darreres dècades a l'Estat espanyol.

Investigador del Centre Delàs

Durant la manifestació de rebuig als atemptats de les Rambles de Barcelona i de Cambrils, va irrompre a les pantalles una fotografia en la qual un cartell cridava a pocs metres del rei: "Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes". Les xifres col·loquen l’Estat espanyol com el setè exportador d’armament mundial, amb empreses com Airbus Military, Navantia o Indra. El 2016, la venda de bombes, torpedes, coets, míssils, pots de fum, mines i granades assolia els 4.362 milions d’euros, una xifra rècord.

Pàgines

Subscriure a drets humans