drets humans

Investigador del Centre Delàs

Durant la manifestació de rebuig als atemptats de les Rambles de Barcelona i de Cambrils, va irrompre a les pantalles una fotografia en la qual un cartell cridava a pocs metres del rei: "Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes". Les xifres col·loquen l’Estat espanyol com el setè exportador d’armament mundial, amb empreses com Airbus Military, Navantia o Indra. El 2016, la venda de bombes, torpedes, coets, míssils, pots de fum, mines i granades assolia els 4.362 milions d’euros, una xifra rècord.

Davant de la incomoditat que genera la presència de monarquia i Govern espanyol a la mobilització, un ampli ventall d'organitzacions convoquen una concentració prèvia, a les 16h, sota el lema "Les vostres polítiques, les nostres morts"

Tot i convidar tota la població a assistir a la manifestació de dissabte contra els atemptats del passat 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, diverses entitats també han deixat clar que no estan d'acord amb què la monarquia i el Govern espanyol hi participin. Són 170 organitzacions, entre les quals, hi ha Lafede.cat i entitats no federades, plataformes com la Xarxa d'Economia Solidària (XES), així com les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, sindicats i la CUP, que ja va expressar el seu rebuig a la presència del rei el passat 21 d'agost.

Andrew Gardner és investigador a Turquia per a Amnistia Internacional. Parlem de la situació dels drets humans al país, on ara fa uns dies, van arrestar la directora de l'organització a la zona, Idil Eser

Andrew Gardner, investigador a Turquia per a Amnistia Internacional (AI), no està tranquil. La cita a un hotel al centre de la capital turca, Ankara, ha de ser ràpida i concreta: "no més de mitja hora". Damunt del bullici de la nit, no perd el fil de la conversa ni els detalls d'un Govern que el dia 20 de juliol va complir amb 365 dies sota l'estat d'emergència.

La Caravana Abriendo Fronteras va desembarcar el passat 18 de juliol a Melilla amb mig miler d’activistes amb l’objectiu de defensar els drets humans a la frontera

“La caravana ha estat un revulsiu per Melilla”. Ho diu José Palazón, president de l’associació Pro Derechos de la Infancia (Prodein), que porta una llarga trajectòria defensant els drets de les persones migrants a la ciutat, en especial dels menors no acompanyats. Durant quatre dies, de dimarts a divendres, la Caravana Abriendo Fronteras ha portat activistes de tot l’Estat a aquest enclavament espanyol a la costa africana.

Ho farà a petició de la Xarxa europea de persones migrants, per tal de "buscar l'accés a la justícia i assenyalar els responsables". Serà el dissabte 8 de juliol a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

Més de 5.000 persones mortes al Mediterrani l'any passat i més de 1.400 al desert del Sàhara, segons dades oficials de l'Organització Internacional per les Migracions (OIM). Aquestes xifres van ser un dels motius pels quals la Xarxa europea de persones migrants -Transnational Migrant Platform Europe- demanés al Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) una sessió, que ha començat avui a Barcelona.

Les afectades i les organitzacions a les quals pertanyen han presentat una denúncia conjunta i assenyalen el Govern mexicà com a responsable de l'espionatge mitjançant el software Pegasus, comercialitzat per una empresa amb origen a l'exèrcit israelià

Dilluns al matí el diari The New York Times (NYT) revelava en primícia una investigació que ha fet trontollar de nou el tauler mexicà. El Govern d'Enrique Peña Nieto hauria gastat gairebé 80 milions de dòlars en la llicència d'un software anomenat Pegasus, amb capacitat d'apropiar-se de tota la informació dels terminals mòbils infectats, incloent-hi el control d'activació de càmera i micròfons.

Israel manté els territoris palestins sota un règim de colonització que viola els drets humans permanentment: confisca terres, construeix assentaments, s’apropia de recursos, restringeix moviments i exerceix la repressió militar i policial

Cada any, durant el Dia de Jerusalem, milers d’israelianes desfilen pels carrers de la ciutat vella d’aquesta localitat. Recorden "l’alliberament i la reunificació" de la seva "capital indivisible", "un regal de Déu de la Guerra dels Sis Dies (juny de 1967)" afirma Amihai, un jueu ultraortodox de Jerusalem. Durant aquesta ofensiva, fa 50 anys, l’exèrcit israelià va ocupar la part est de Jerusalem, Cisjordània, Gaza, la península egípcia del Sinaí i els alts del Golan sirians.

Entrevista a l'exrelator especial de les Nacions Unides per qüestions de tortura i maltractaments Juan Méndez i l'expresident del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura Mauro Palma

L'opacitat és l'aliada de la tortura. S'amaga darrere les parets d'una comissaria, dels murs d'una presó o de les cel·les d'un Centre d'Internament d'Estrangers, i consisteix en inflingir greu dolor físic o psicològic a una persona.

En sentit contrari, dues entitats presenten una denúncia davant l'Audiència Nacional espanyola per evitar la visita de la militant, convidada per la Fira Literal, a qui titllen de "terrorista"

"Apologia del terrorisme en els carrers de Barcelona". Així va començar a articular-se la campanya contra la visita de la palestina Leila Khaled, a qui titllen de "terrorista", amb motiu de la Fira Literal que se celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona.

Recentment, la Cort Suprema ha aplicat la doctrina de reducció de pena a Luis Muiña, condemnat a tretze anys de presó per torturar i segrestar 22 persones l'any 1976. La llei seria extrapolable a centenars de responsables del genocidi a l'Argentina

Les organitzacions de drets humans de l’Argentina estan en peu de guerra. La recent resolució de la Cort Suprema de la Nació aplica la llei coneguda com 2x1, derogada des del 2001 i que permetia commutar un dia de presó preventiva per dos de condemna, al torturador de la dictadura Luis Muiña. La doctrina seria extrapolable a centenars de persones condemnades pel genocidi de l’última dictadura militar i podria desmuntar un procés exemplar de Veritat, Memòria i Justícia respecte als crims comesos pel govern cívic-militar entre 1976 i 1983.

Pàgines

Subscriure a drets humans