drets humans

Irídia, Novact i Fotomovimiento presenten un extens informe on documenten les vulneracions de drets humans perpetrades pels regnes espanyol i marroquí amb la finalitat de bloquejar els fluxos migratoris des de l'Àfrica fins a territori europeu

Avui es presenta en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona un informe elaborat pel centre Irídia per la defensa dels drets humans, Novact i Fotomovimiento, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, que analitza a fons els mecanismes repressius i de control als que estan sotmeses les migrants en trànsit des del continent africà a l'Estat espanyol, a través de la Frontera Sud amb el Marroc.

Pau Pérez, psiquiatre

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l’Estat espanyol en diverses ocasions per no haver investigat casos de tortura. Un estudi sobre aquesta pràctica al País Basc va identificar més de 4.000 casos des de 1960. La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura ha recollit, entre 2004 i 2014, 7.500 casos de persones que han denunciat haver estat víctimes de maltractament policial. No obstant això, la resposta sistemàtica del govern és que no es tortura. Una afirmació que contrasta amb les denúncies de diverses organitzacions de drets humans.

Una revisió del discurs i la pràctica de la Unió Europea que subordina la protecció dels drets humans a receptes migratòries com l'hongaresa i com afecta la situació de Líbia després de la intervenció de l'OTAN.

La Unió Europea, aquest vaixell en què, vulguem o no, ens trobem tots surant, continua una mica a la deriva en aquest mar que és la política internacional. En una deriva perillosa, tenint en compte les aigües on ens movem en els darrers temps.

La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura llança la campanya 21 hores per denunciar els impactes de l'aïllament penitenciari i insta el Govern català a respectar la legalitat internacional. SIRECOVI ha recollit sis casos més de maltractaments

“L'Aïllament només s'aplicarà en casos excepcionals com a últim recurs, durant el menor temps possible”. Tot i que les Regles Mínimes de les Nacions Unides -conegudes com a Regles Nelson Mandela- són clares, durant 2016, 2.156 persones van passar pel règim d'aïllament a les presons catalanes. A més, moltes hi van estar recloses més de quinze dies, el límit que estableix la legalitat internacional. Al dia, representa 21 hores sense veure cap rostre humà, sense estímuls, en silenci, sense activitats física.

En base a l'acord pres per unanimitat al Parlament, d'aquí quatre mesos s'hauria de crear el Centre d'avaluació dels impactes de les empreses catalanes. L'instrument, impulsat per Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, contempla la sanció

A la ciutat portuària colombiana de Buenaventura, el mapa dels megaprojectes coincideix a la perfecció amb el de la violència. Des de l'organització Proceso de Comunidades Negras viuen en primera persona com veïns i veïnes són expulsades, desaparegudes o fins i tot assassinades des de que va començar la construcció de la terminal de contenidors. Més al nord, a la costa caribenya, Omar Mendivil, de la Red Caribe de Usuarios de Servicios Públicos, enumera el degoteig de persones que moren electrocutades pel mal estat de la xarxa elèctrica.

Entrevista a Pablo Fajardo, advocat de les comunitats amazòniques afectades per l'empresa petroliera a l'Equador

Chevron és un dels gegants petroliers del món amb una àmplia presència a l'Amèrica Llatina. L'equatorià Pablo Fajardo és advocat i viu a Shushufindi, en plena Amazònia equatoriana, una zona d'intensa activitat extractiva. Al país, l'empresa nord-americana ha protagonitzat una de les majors catàstrofes ecològiques que ha deixat 30.000 persones afectades. I Fajardo l'ha posat contra les cordes als tribunals. Representant les comunitats, davant d'un ampli ventall de lletrats contractats per la multinacional, va aconseguir una sentència condemnatòria.

Abel Isaac de Bedoya Piquer ha participat en la defensa d'acusats per casos de corrupció. El lletrat també va defensar Carlos Alfonso de Bedoya, un dels membres del grup ultradretà Bastión, detingut arran de la mort del jove basc Aitor Zabaleta l'any 1998

El passat mes de gener, la cadena de televisió Al Jazeera va treure a la llum el documental The Lobby, un reportatge d'investigació que destapa el modus operandi dels grups de pressió sionistes al Regne Unit, i de com aquests es monitoren i financen des de l'ambaixada d'Israel.

Juanma Rojas i Arnau Rojas estaven acusats de "trencar la pau, la democràcia i la seguretat” de l’Estat grec i s'enfrontaven a una condemna d'entre tres mesos i tres anys d'empresonament

Dos activistes catalans, Juanma i Arnau Rojas, han estat condemnats aquest migdia a sis mesos de presó per un jutjat de la ciutat de Kilkis (Grècia), com a conseqüència de la seva participació en les protestes de suport a les refugiades que intentaven creuar un punt fronterer entre l'Estat grec i Macedònia, l'abril passat. En el seu veredicte, el jutge ha absolt als dos activistes catalans de la denúncia per actuar amb violència contra agents de policia macedonis i de l'acusació d'empitjorar les relacions entre Grècia i Macedònia.

Una reflexió sobre les tècniques d'enginyeria genètica, a col·lació de la publicació de "CRISPR: l'edició del genoma és aquí"

"El nombre de patents registrades ja s'apropa al miler [...] A ningú se li escapa l'enorme potencial econòmic d'un recurs com aquest [el sistema CRISPR d'edició genètica] i .... dues de les institucions acadèmiques més prestigioses del món es troben immerses en una cruenta batalla pels drets de les patents derivades de CRISPR (...). Una veritable telenovel·la científico-legal (...) que inclou caríssims bufets d'advocats [...]".

En nom de la lluita 'antiterrorista', es vulneren certes llibertats i s'atorga un marge d’actuació molt més ampli als cossos policials. Recentment, el govern d’Hollande ha aprovat la cinquena pròrroga del règim d’excepció

La matinada del 14 de novembre del 2015, un François Hollande totalment desamparat davant dels recents atacs a l'Estadi de França (Saint-Denis) i la sala Bataclan, anunciava l’adopció de dues mesures que havien de posar fi a les massacres que encara s’estaven produint a París: el tancament de les fronteres i l’adopció de l’estat d’emergència. Es donava per fet el caràcter temporal d’aquell situació, que havia de permetre facilitar la tasca de la policia en la cerca dels autors dels crims i poder prevenir futurs atacs.

Pàgines

Subscriure a drets humans