drets humans

Entrevista a l'exrelator especial de les Nacions Unides per qüestions de tortura i maltractaments Juan Méndez i l'expresident del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura Mauro Palma

L'opacitat és l'aliada de la tortura. S'amaga darrere les parets d'una comissaria, dels murs d'una presó o de les cel·les d'un Centre d'Internament d'Estrangers, i consisteix en inflingir greu dolor físic o psicològic a una persona.

En sentit contrari, dues entitats presenten una denúncia davant l'Audiència Nacional espanyola per evitar la visita de la militant, convidada per la Fira Literal, a qui titllen de "terrorista"

"Apologia del terrorisme en els carrers de Barcelona". Així va començar a articular-se la campanya contra la visita de la palestina Leila Khaled, a qui titllen de "terrorista", amb motiu de la Fira Literal que se celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona.

Recentment, la Cort Suprema ha aplicat la doctrina de reducció de pena a Luis Muiña, condemnat a tretze anys de presó per torturar i segrestar 22 persones l'any 1976. La llei seria extrapolable a centenars de responsables del genocidi a l'Argentina

Les organitzacions de drets humans de l’Argentina estan en peu de guerra. La recent resolució de la Cort Suprema de la Nació aplica la llei coneguda com 2x1, derogada des del 2001 i que permetia commutar un dia de presó preventiva per dos de condemna, al torturador de la dictadura Luis Muiña. La doctrina seria extrapolable a centenars de persones condemnades pel genocidi de l’última dictadura militar i podria desmuntar un procés exemplar de Veritat, Memòria i Justícia respecte als crims comesos pel govern cívic-militar entre 1976 i 1983.

Carlos Martín Beristain, psicòleg i mediador

La nit del 26 al 27 de setembre de 2014, Mèxic va viure un episodi cabdal per a la seva història recent. 43 estudiants de l’Escola Normal d’Ayotzinapa, a l’Estat de Guerrero, van desaparèixer quan es dirigien en autobusos cap a Ciutat de Mèxic. Arran de la commoció que va generar la desaparició dels estudiants, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va crear, el 2015, un Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI) que va començar a treballar per esclarir els fets.

Arran de la resolució que es va aprovar a l'Ajuntament de Barcelona el passat 19 d'abril, l'autor argumenta per què és una decisió política rellevant per al poble palestí

El passat 19 d'abril, Barcelona va prendre una posició política valenta per donar suport a la lluita pels drets humans del poble palestí, a través d'una resolució del Ple que promou la incorporació de clàusules als contractes amb l'administració, que assegurin el respecte dels drets humans, especialment relacionat amb les empreses que tenen vincles amb l'ocupació militar israeliana de Palestina. A més, la moció insta el Govern de la Generalitat a crear un centre d'estudi i avaluació sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l'exterior.

Irídia, Novact i Fotomovimiento presenten un extens informe on documenten les vulneracions de drets humans perpetrades pels regnes espanyol i marroquí amb la finalitat de bloquejar els fluxos migratoris des de l'Àfrica fins a territori europeu

Avui es presenta en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona un informe elaborat pel centre Irídia per la defensa dels drets humans, Novact i Fotomovimiento, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, que analitza a fons els mecanismes repressius i de control als que estan sotmeses les migrants en trànsit des del continent africà a l'Estat espanyol, a través de la Frontera Sud amb el Marroc.

Pau Pérez, psiquiatre

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l’Estat espanyol en diverses ocasions per no haver investigat casos de tortura. Un estudi sobre aquesta pràctica al País Basc va identificar més de 4.000 casos des de 1960. La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura ha recollit, entre 2004 i 2014, 7.500 casos de persones que han denunciat haver estat víctimes de maltractament policial. No obstant això, la resposta sistemàtica del govern és que no es tortura. Una afirmació que contrasta amb les denúncies de diverses organitzacions de drets humans.

Una revisió del discurs i la pràctica de la Unió Europea que subordina la protecció dels drets humans a receptes migratòries com l'hongaresa i com afecta la situació de Líbia després de la intervenció de l'OTAN.

La Unió Europea, aquest vaixell en què, vulguem o no, ens trobem tots surant, continua una mica a la deriva en aquest mar que és la política internacional. En una deriva perillosa, tenint en compte les aigües on ens movem en els darrers temps.

La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura llança la campanya 21 hores per denunciar els impactes de l'aïllament penitenciari i insta el Govern català a respectar la legalitat internacional. SIRECOVI ha recollit sis casos més de maltractaments

“L'Aïllament només s'aplicarà en casos excepcionals com a últim recurs, durant el menor temps possible”. Tot i que les Regles Mínimes de les Nacions Unides -conegudes com a Regles Nelson Mandela- són clares, durant 2016, 2.156 persones van passar pel règim d'aïllament a les presons catalanes. A més, moltes hi van estar recloses més de quinze dies, el límit que estableix la legalitat internacional. Al dia, representa 21 hores sense veure cap rostre humà, sense estímuls, en silenci, sense activitats física.

En base a l'acord pres per unanimitat al Parlament, d'aquí quatre mesos s'hauria de crear el Centre d'avaluació dels impactes de les empreses catalanes. L'instrument, impulsat per Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, contempla la sanció

A la ciutat portuària colombiana de Buenaventura, el mapa dels megaprojectes coincideix a la perfecció amb el de la violència. Des de l'organització Proceso de Comunidades Negras viuen en primera persona com veïns i veïnes són expulsades, desaparegudes o fins i tot assassinades des de que va començar la construcció de la terminal de contenidors. Més al nord, a la costa caribenya, Omar Mendivil, de la Red Caribe de Usuarios de Servicios Públicos, enumera el degoteig de persones que moren electrocutades pel mal estat de la xarxa elèctrica.

Pàgines

Subscriure a drets humans