Divendres passat es va fer públic l'estudi Dones rurals del País Valencià. Veus que parlen de treball invisible, ecodependència i interdependència realitzat per l'organització valenciana Associació de Solidaritat Perifèries del Món.
ecologisme
L'organització valenciana Perifèries ha fet públic un informe que pretén, mitjançant l'òptica ecologista i feminista, analitzar i donar veu a les vivències de les dones que habiten el món rural al País Valencià
Entitats i plataformes ecologistes es troben un any més a la tercera edició de la Festa pel Territori a la Selva del Camp. La trobada pretén fer visibles les diferents lluites en defensa del territori
El passat dissabte 6 de maig, la Xarxa Sud d’entitats i plataformes en defensa del territori del Camp de Tarragona s'ha tornat a trobar a la Selva del Camp a la tercera Festa pel Territori. Un total de 17 entitats i una cinquantena d’associacions, entitats, col·lectius i persones col·laboradores, han fet possible aquesta nova edició de la Festa que ja està arrelant al Camp com a altaveu de les reclamacions per una nova cultura del territori.
Des de l'any 2012, centenars d'activistes ocupen el bosc amenaçat de Hambach per fer front a la mina a cel obert de la multinacional RWE. Prop de 55.000 persones que vivien als territoris annexos a la mina han sigut desplaçades
Cada any, l'explotació minera a cel obert ubicada al bosc alemany de Hambach, a Renània del Nord, expulsa més de 100 milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera en el procés de cremar el lignit de carbó que s'extreu del subsòl per a produir energia. La multinacional Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk AG (RWE) té permís per extraure carbó fins a l'any 2045 i és la principal emissora de diòxid de carboni a Europa.
Centenars de projectes amb l’etiqueta d’'insostenibles' esquitxen la geografia, molts d’ells fent front a una oposició organitzada per part de la població i els moviments ecologistes. A la 'Directa', els hem recollit en un interactiu
El 17 de setembre de 2016, la trobada d’una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes celebrada a la localitat urgellenca de Figuerosa va ser el punt de partida perquè diversos moviments ecologistes de Catalunya elaboressin el primer esborrany del que seria el mapa de les merdes.
Entrevista al professor de filosofia, matemàtic i poeta Jorge Riechmann, que recentment ha publicat el llibre '¿Derrotó el smarthpone al movimiento ecologista?'
El 40% dels espanyols miren el mòbil més de 50 vegades al dia i el 70% als 30 minuts d'haver-se despertat, segons un informe de la consultora Ditendria. ¿Derrotó el smarthpone al movimiento ecologista? És el títol del llibre recentment publicat a Catarata pel professor de Filosofia Moral a la Universitat Autònoma de Madrid, matemàtic i poeta Jorge Riechmann (Madrid, 1962).
El País Valencià vol implantar un sistema de retorn d’envasos però la indústria vol aturar-lo
Són com qualsevol deïtat, omnipresents. Són als nostres carrers, abandonades pel terra. Les trobes quan t’allunyes de la civilització i camines pel medi natural. Sovint, fins i tot prenen foc al camp. Diuen que a les costes dels pols ja no s’hi veu gel i neu només, també són allà, portades per les marees. Les pots trobar fins i tot a l’estómac d’un catxalot. I si el teu vaixell naufraga en mig de l’oceà Pacífic, és possible que topis amb una illa feta, en gran mesura, d’elles. Són les botelles de plàstic, les llaunes d’alumini...
Economista ecològic
Joan Martínez-Alier (Barcelona, 1939) mereixeria una entrevista en profunditat només per la seva tasca acadèmica, reconeguda globalment, que ha lligat l’economia ecològica amb l’estudi dels conflictes ambientals. Ras i curt, Martínez-Alier és un referent mundial de l’ecologisme. Ara que la transició espanyola fa aigües arreu, a més, revifa la feina que va desenvolupar des de la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico com a crític agut dels canvis que vivia el país.
La mala gestió dels recursos forestals ha portat a organismes com el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals a inventariar el patrimoni boscós i elaborar nous marcs i indicadors de referència per les futures polítiques ambientals catalanes
La granja de Niels, un projecte que opta per la producció biodinàmica a Dinamarca, és la protagonista del Documental del Mes
Si no fos perquè ja ha realitzat el seu somni, moltes dirien que és una utopia. Niels Stockholm, el protagonista de Vindran temps millors, reuneix dues grans metes en el seu projecte: per una banda, la preservació d’una espècie autòctona danesa; per l’altra, la creació d’un model real de producció biodinàmica. Tot plegat, en un indret bucòlic: una granja al nord de Copenhaguen que integra la natura, l’ésser humà i el cosmos.
El Documental del Mes torna amb 'Com canviar el món', la història de la creació de Greenpeace, que aquest any celebra 45 anys de vida
Estructurat en cinc episodis encapçalats, al seu temps, per cinc "regles" —una mena de màximes destinades a proporcionar la clau interpretativa de cada capítol—, el documental, que manega amb molta perícia el tempo dramàtic i l'acció, relata el naixement de Greenpeace, el moviment ecologista més gran de la història.
Pàgines
