Estat francès

Avui l'Estat francès viu la primera vaga general contra la reforma laboral de Macron, un antic projecte del seu predecessor que ja va portar la població a manifestar-se durant sis mesos

L’actual Govern ha fet de la reforma del Codi del Treball una prioritat del seu mandat amb l’objectiu de reduir l’atur a l’Estat francès. Sota el pretext que es tracta d'una urgència, el Govern francès ha decidit actuar sense debatre el projecte amb els diputats a l’Assemblea, només ho farà amb ordenances (recordem que el partit del Macron. La República en Marxa. té la majoria de seients a l’Assemblea).

Article d'opinió de la historiadora Soledad Bengoechea sobre el resultat de la primera volta de les eleccions presidencials amb la mirada posada a la cita electoral del diumenge

Els resultats de la primera volta de les passades eleccions franceses, el passat 23 d'abril, a escala estatal, van ser els següents: Emmanuel Macron: 23,75%; Marine Le Pen: 21,53%; François Fillon: 19,91%; Jean-Luc Mélenchon: 19,64%; Benoït Hamon: 6,3%. Altres dades: cap dels dos grans partits tradicionals va passar a la segona volta i la participació fou elevada: un 78,69%. L'abstenció disminueix amb l'edat: segons dades d'Ipsos France, el 29% dels joves d'entre 18 i 24 anys no va votar, percentatge que era del 12% per als majors de 70 anys.

L'esquerra alternativa francesa viurà amb atenció el duel Le Pen - Macron, de la mateixa manera que, el 1981, el moviment en defensa de Larzac va seguir la victòria de Mitterrand. Durant aquests anys, l'esquerra ha renunciat al seu programa

El 10 de maig de 1981 en un poble perdut de Larzac, al sud del Massis Septentrional francès, un grup de ramaderes i militants de l'esquerra alternativa saltaven d'alegria davant del televisor en conèixer el resultat de les eleccions presidencials: 51,76% de vots per François Mitterrand, candidat del Partit Socialista.

La líder de l'extrema dreta ha prescindit del seu cognom per distanciar-se del seu pare, utilitza la seva condició de dona per donar un aire de modernitat i atacar l'islam, i es ven com la "candidata del poble", en contrast amb l'elitista Macron

El passat 23 d'abril, quan als Països Catalans es celebrava Sant Jordi, a l'Estat francès la festa del llibre i de la rosa tenia una altra dimensió. Al final de l'escrutini de la primera volta presidencial, una rosa s'apagava, la del Partit Socialista, que va treure un 6,3% de vots; i una altra s'obria i esclatava en els resultats, una rosa blava, el nou símbol de la candidata ultradretana Marine Le Pen, que va obtenir un 21,3% de sufragis, el millor resultat històric del seu partit.

Crònica vivencial de la jornada històrica de desarmament de l'organització armada basca ETA celebrada dissabte 8 d'abril a Baiona

"Ha envellit cinc anys en tres setmanes", ens fa notar un company periodista quan ens creuem amb Jean-Noël Txetx Etcheverry, només arribar al petit barri dins la part antiga de Baiona que les basques anomenen Baiona Txikia. Es refereix a les tres setmanes que han passat des que Etcheverry, que camina atrafegat cap a la seu de Bizi! –associació ecologista de la qual forma part– anunciés en una entrevista a Le Monde que ETA estaria desarmada el dia 8 d'abril.

Shaoyo Liu va morir diumenge a causa d'un tret disparat per un agent, que va irrompre a casa seva després d’un avís telefònic. Les versions es contradiuen mentre la comunitat xinesa es manifesta i accions de protesta acaben en aldarulls

Shaoyo Liu, pare de família d’origen xinès, va morir el passat diumenge 26 quan la policia francesa li va disparar un tret a casa seva. A partir d'aquest fet, quatre manifestacions han tingut lloc aquesta setmana a París per protestar contra l’homicidi.

Del 18 al 25 de març té lloc la setmana contra el racisme a l'Estat francès. Per aquest motiu, aquest diumenge s'organitzen manifestacions a Perpinyà i altres ciutats. Aquest any s'hi afegeix un altre eix: denunciar actes violents de la policia francesa

La marxa antiracista programada per demà diumenge, 19 de març, a Perpinyà, és l'aposta de les organitzacions d'esquerres nord-catalanes en termes de lluita contra el racisme i la violència policíaca i per l'acollida de les refugiades. La mobilització és un reflex també de les manifestacions d'aquests darrers dies a la regió parisenca, arran del cas la violació del jove d'origen africà Théo per part d'un grup de policies a Aulnay-sous-Bois.

La Cort d'apel·lació francesa reafirma la sentència del passat mes de juliol que condemnava Lluc Valverde a un any de presó amb llibertat condicional i a més de 10.000 euros d'indemnització

El passat divendres 9 de març, la Cort d'apel·lació francesa va declarar l'estudiant Lluc Valverde culpable dels tres càrrecs pels quals se l'acusava: violència contra l'autoritat pública, violències contra un civil i rebel·lió. Valverde va ser detingut el passat 16 abril mentre feia fotografies dels aldarulls que estaven tinguen lloc a plaça de la República de París en motiu d'una convocatòria del moviment Nuit Debout.

Malgrat les protestes multitudinàries, la llei ha estat aprovada durant l’estiu a través d’un recurs constitucional i cedint davant la forta pressió exercida pel directori europeu

Malgrat els cinc mesos de protestes massives que s’han viscut arreu del territori francès, el 21 de juliol passat, el govern va adoptar la reforma de la llei del treball aplicant l’article 49.3 de la Constitució francesa, que permet aprovar un projecte de llei ministerial sense el vot de l’Assemblea Nacional. D’aquesta manera, la reforma promoguda per la ministra Myriam El Khomri que dictarà les condicions de feina de més de setze milions d’assalariades a tot el país tira endavant sense un diàleg suficient, ni al Senat ni a l’Assemblea Nacional.

El Tribunal de Gran Instància de París declara il·legal la pràctica de l’empresa, que ha estat condemnada per haver contractat treballadores temporals per reemplaçar vaguistes durant els 97 dies que va durar la mobilització

A principis del 2015, començava una de les vagues més llargues dels darrers temps a Catalunya Nord. Les carteres de Tuïr (el Rosselló) es mobilitzaven per evitar el tancament de la seua oficina i reivindicar un servei públic de qualitat. Durant els 97 dies que va durar la mobilització, les carteres van denunciar repetidament que La Poste posava en dubte el seu dret a fer vaga contractant treballadores interines amb contractes temporals.

Pàgines

Subscriure a Estat francès