Estat Islàmic

Les residents de les zones alliberades de la ciutat es retroben amb el lleure gràcies a una millora de la seguretat

El casament és la primera festa a la qual assisteix Riad des de fa gairebé tres anys i li permet evadir-se de la seva situació personal. Arribada la nit, ell i desenes de convidats que encara resisteixen, ballen sense descans. També fumen i canten. Un exercici catàrtic que els ajuda a superar els dos anys i mig de prohibicions que han viscut sota el govern de l’autoanomenat Estat Islàmic (EI).

El país acaba pràcticament amb la presència d’Estat Islàmic, però s’hi mantenen vigents els conflictes sorgits de la transició post Gaddafi. Els líders de Tòbruk i Trípoli es consideren els governants legítims

El 19 de setembre, els quioscos es despertaven amb un d’aquells titulars que fan fressa als mitjans. “La policia tem que Estat Islàmic utilitzi Líbia per ‘atacar Al-Àndalus’”, encapçalava El Mundo a la portada.

Malgrat la retòrica sectària de la guerra a l’Iraq, hi ha milícies tribals de la mateixa confessió que els gihadistes que els combaten a la regió de Mossul, coordinades conjunturalment amb grups xiïtes, kurds i l’exèrcit dels EUA

Ibrahim porta el tall de cabell de moda al món àrab: rapat pels laterals i amb un bon serrell que es pentina cap enrere. Als seus disset anys, el llueix orgullós, sobretot perquè, fins fa pocs mesos, un tall de cabell similar li hagués suposat un càstig d’una vintena de fuetades. Durant més d’un any i mig, el seu poble, situat a una vintena de quilòmetres de Mossul, va quedar sota el control d’Estat Islàmic (EI) i el seu brutal codi de conducta.

Zilan és activista kurda i estudiosa de la 'Jineology', la ciència de la dona que s'imparteix en acadèmies regentades per dones al Kurdistan. Va néixer i créixer a Dersim, que és el seu lloc de residència habitual

Zilan és del nord del Kurdistan, de la província de Dersim. Oficialment forma part de Turquia i, per motius de seguretat, activistes com ella no donen el seu nom real i utilitzen un sobrenom. En aquella zona hi ha una fe aleví molt forta i parlen el dialecte kirdki del kurd.


Què és la fe aleví?

El terrorisme de Daeix no amenaça Europa, amenaça la vida i els drets humans arreu i, sobretot, als països musulmans. El que amenaça els valors europeus és el creixement del populisme xenòfob i decisions polítiques com la d'expulsar els refugiats

Sanà, Tunis, Ankara, Beirut, París, Brusel·les: algunes de les ciutats que darrerament han patit brutals atemptats. Tots ells, obra de l’ISIS-Estat Islàmic (d'ara endavant, Daeix). Sens dubte, i al marge de la seva acció a Síria i l’Iraq, Daeix és el grup terrorista més actiu i el responsable del nombre més gran de morts d’entre les provocades pel terrorisme.

Del forn de pa al Bataclan, passant per Síria. Les persones que, després de transitar cap al fonamentalisme i embrutir-se en el conflicte més mortífer del segle XXI, van organitzar els atemptats de París i Brussel·les eren europees

 

El grup que ‘imposa el terror’ a tota l’Àfrica oriental va créixer a remolc de les intervencions militars dels EUA a Somàlia

Camp Raso és el nom amb què es coneix el complex militar d’Al-Xabab, situat 200 quilòmetres al nord de Mogadiscio, capital de Somàlia. El 7 de març passat, el Pentàgon va revelar que, dos dies abans, la defensa estatunidenca havia dut a terme un atac contra aquesta base i havia acabat amb la vida de prop de 150 membres del grup armat.

Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd va organitzar la jornada Freedom for Kurdistan, amb xerrades-taller sobre aspectes de la situació al Kurdistan, un dinar popular kurd i diverses actuacions musicals

El Bloc Onze de Can Batlló, al barri de Sants, va acollir, dissabte passat, la jornada de solidaritat Freedom for Kurdistan, organitzada per Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd, un espai unitari i plural de solidaritat internacionalista catalana amb la causa kurda.

Entrevista amb Garip Çelik, director del documental 'Amara-Suruç' i supervivent de l'atemptat de Suruç el juliol passat

El passat 20 de juliol el Garip Çelik volia creuar des de Suruç, al Kurdistan turc, a la localitat kurda-síria de Kobane. Més de 300 persones viatjaven amb ell. No van poder arribar-hi. 33 minuts és el que dura el seu documental 'Amara-Suruç'. 33 van ser les persones assassinades per l'atac suïcida d'un jove militant d'Estat Islàmic (EI) al Centre Cultural Amara de la Suruç, on es trobaven.

Per què volies anar a Kobane?

Aritz García Gómez és un politòleg expert en relacions internacionals i especialista en el món àrab i l’Orient Mitjà que ha treballat a la zona amb associacions com Sodepau o la Xarxa d’Enllaç amb Palestina

Des de 2011, l’Orient Mitjà es troba immers en un greu terrabastall de conflictes que se sobreposen els uns als altres. La irrupció d’Estat Islàmic (EI), la crisi de refugiades o els atemptats recents de l’integrisme islamista armat sobre París no han fet més que entortolligar la complexa situació d’una regió de gran importància geoestratègica, on les potències internacionals també intervenen per defensar els seus propis interessos.

Pàgines

Subscriure a Estat Islàmic