Estat Islàmic

Amb un estil realista i voluntat documental, la sèrie televisiva britànica 'The State', del cineastea Peter Kominsky, narra les històries d'un grup d'homes i dones que viatgen des del Regne Unit fins a Síria per unir-se a Estat Islàmic

La rapidesa amb que un esdeveniment polític –fins i tot independentment de la seva dimensió històrica– es converteix en pel·lícula és cada vegada major. Determinats esdeveniments, però, són massa recents i colpidors per a trobar el seu camí fins a la petita i gran pantalla. L'ascens de l'organització gihadista salafista Estat Islàmic (EI) n'és un d'ells.

La ciutat es recupera de les ferides humanes i materials produïdes per la guerra malgrat la manca de mitjans i suports internacionals

La defensa de Kobane davant Estat Islàmic (EI), protagonitzada per les organitzacions kurdes d’autodefensa, va ocupar les portades informatives fa gairebé tres anys. Avui, que amb prou feines se’n parla, cal preguntar-se quin escenari ha quedat després de la batalla i quin ha estat el destí de les supervivents. Com es pot reconstruir la vida enmig de la ruïna i el dol? Quina és la responsabilitat de la comunitat internacional envers les persones que han sofert la guerra i les seves terribles conseqüències?

La consulta genera tensions a tota la regió, però la seva celebració transcorre sense incidents. No s'esperen sorpreses amb el resultat -un probable "sí" majoritari-, que es coneixerà els propers dies

Es pronosticava l'apocalipsi, però per ara no ha arribat. El president del Kurdistan iraquià, Masoud Barzani, assegurava el passat dimarts en un acte de campanya que o bé Bagdad oferia una alternativa al referèndum d'independència kurd abans de tres dies o la consulta tiraria endavant. Un ultimàtum al govern iraquià, però sobretot un missatge cap a la comunitat internacional, que l'havia estat pressionant per a què anul·lés el referèndum.

Quart d'una sèrie de cinc reportatges sobre la situació de les refugiades a diversos enclavaments. La República de Macedònia, on l’internament als camps suposa un empresonament temporal, és un dels punts per on passen més desplaçades de guerra d’amagat

“Com et sentiries si dos dies seguits de la teva vida fossin exactament el mateix?”, pregunta Aví, una refugiada de vint anys procedent de Síria, que va viure reclosa fins fa poc en un camp d’internament de la República de Macedònia. “Per a nosaltres, tots els dies són idèntics des de fa més d’un any”, rebla tristament la jove. Aví fa fugir amb el seu pare i la seva mare de les bombes que el règim d’al-Assad llançava sobre la ciutat d’Alep.

Les residents de les zones alliberades de la ciutat es retroben amb el lleure gràcies a una millora de la seguretat

El casament és la primera festa a la qual assisteix Riad des de fa gairebé tres anys i li permet evadir-se de la seva situació personal. Arribada la nit, ell i desenes de convidats que encara resisteixen, ballen sense descans. També fumen i canten. Un exercici catàrtic que els ajuda a superar els dos anys i mig de prohibicions que han viscut sota el govern de l’autoanomenat Estat Islàmic (EI).

El país acaba pràcticament amb la presència d’Estat Islàmic, però s’hi mantenen vigents els conflictes sorgits de la transició post Gaddafi. Els líders de Tòbruk i Trípoli es consideren els governants legítims

El 19 de setembre, els quioscos es despertaven amb un d’aquells titulars que fan fressa als mitjans. “La policia tem que Estat Islàmic utilitzi Líbia per ‘atacar Al-Àndalus’”, encapçalava El Mundo a la portada.

Malgrat la retòrica sectària de la guerra a l’Iraq, hi ha milícies tribals de la mateixa confessió que els gihadistes que els combaten a la regió de Mossul, coordinades conjunturalment amb grups xiïtes, kurds i l’exèrcit dels EUA

Ibrahim porta el tall de cabell de moda al món àrab: rapat pels laterals i amb un bon serrell que es pentina cap enrere. Als seus disset anys, el llueix orgullós, sobretot perquè, fins fa pocs mesos, un tall de cabell similar li hagués suposat un càstig d’una vintena de fuetades. Durant més d’un any i mig, el seu poble, situat a una vintena de quilòmetres de Mossul, va quedar sota el control d’Estat Islàmic (EI) i el seu brutal codi de conducta.

Zilan és activista kurda i estudiosa de la 'Jineology', la ciència de la dona que s'imparteix en acadèmies regentades per dones al Kurdistan. Va néixer i créixer a Dersim, que és el seu lloc de residència habitual

Zilan és del nord del Kurdistan, de la província de Dersim. Oficialment forma part de Turquia i, per motius de seguretat, activistes com ella no donen el seu nom real i utilitzen un sobrenom. En aquella zona hi ha una fe aleví molt forta i parlen el dialecte kirdki del kurd.


Què és la fe aleví?

El terrorisme de Daeix no amenaça Europa, amenaça la vida i els drets humans arreu i, sobretot, als països musulmans. El que amenaça els valors europeus és el creixement del populisme xenòfob i decisions polítiques com la d'expulsar els refugiats

Sanà, Tunis, Ankara, Beirut, París, Brusel·les: algunes de les ciutats que darrerament han patit brutals atemptats. Tots ells, obra de l’ISIS-Estat Islàmic (d'ara endavant, Daeix). Sens dubte, i al marge de la seva acció a Síria i l’Iraq, Daeix és el grup terrorista més actiu i el responsable del nombre més gran de morts d’entre les provocades pel terrorisme.

Del forn de pa al Bataclan, passant per Síria. Les persones que, després de transitar cap al fonamentalisme i embrutir-se en el conflicte més mortífer del segle XXI, van organitzar els atemptats de París i Brussel·les eren europees

 

Pàgines

Subscriure a Estat Islàmic